Efecto de la Musicoterapia en el Estado Anímico y Calidad de Vida de los Pacientes con Cáncer

Abstract

El càncer és una malaltia invasiva, amenaçadora i que genera un nivell alt de distrès en el malalt durant les diferents fases del procés oncològic. Actualment, i paral·lelament als tractaments oncològics convencionals, es recomanen als malalts d’altres opcions terapèutiques, entre les quals es troba la musicoteràpia. En aquest context, aquesta tesi doctoral té com a objectiu avaluar l’efecte d’un tractament de musicoteràpia sobre l’estat anímic i la qualitat de vida de pacients afectats de càncer. Aquesta avaluació s’ha centrat en observar l’efecte d'un programa de musicoteràpia de grup després de vuit sessions de tractament, així com després de cada sessió. També s’ha volgut conèixer la valoració d’aquest programa per part dels pacients participants. En primer lloc, es va dur a terme una revisió de la literatura científica sobre el tema, per tal d’exposar un marco teóric actualitzat sobre alguns aspectes de la musicoteràpia oncològica. A continuació, es va dur a terme un estudi amb una mostra de 22 subjectes amb diagnòstics oncològics heterogenis, i es va analitzar la variable estat anímic a nivell de pre- i post-tractament. A més, es va comparar l’efecte d’aquesta intervenció sobre el nivell d’ansietat i tristor dels pacients abans i després de cada sessió setmanal de 90 minuts. Posteriorment, es va decidir desenvolupar un nou estudi i examinar les variables estat anímic i qualitat de vida a l’anàlisi del pre- i post- tractament. La mostra de subjectes estava configurada per 18 malalts diagnosticats de càncer colorrectal. També es va afegir l’ítem malestar físic per comparar l’efecte del tractament abans i després de cada sessió. Finalment, es va implementar un programa de musicoteràpia adreçat a un altre perfil de pacients amb càncer: vuit dones diagnosticades de càncer de mama, amb els tractaments oncològics actius ja finalitzats, i en fase de supervivència. Aquest tercer estudi presentava el mateix disseny que el programa anterior. L’anàlisi quantitativa dels resultats pre- i post-tractament de la variable estat d’ànim mostra una disminució de les puntuacions a la majoria de subescales, fet que es pot interpretar com una millora del malestar emocional, tot i que no obté significació estadística de la mateixa manera a cadascun dels tres estudis. En el cas de dues subescales, els resultats no són consistents entre aquests estudis, mostrant empitjorament del símptoma en alguns casos i millora en d’altres. Respecte a la variable qualitat de vida, aquesta reflecteix un canvi estadísticament significatiu únicament a la dimensió emocional, i en només un dels dos estudis en què ha estat analitzada. Per altra banda, l’anàlisi de resultats obtinguts en el pre- i post-sessió exposa una total concordança entre els tres estudis, mostrant un canvi i millora estadísticament significativa a totes les variables. Aquest tipus de mesura, recollida a nivell immediat de l’inici i finalització de la sessió, sembla ser més sensible per detectar malestar i millora emocional que els altres tests i tipus de mesures a nivell de pre- i post-tractament. L’anàlisi qualitativa ha aportat informació interessant sobre la percepció i valoració del programa de musicoteràpia per parte dels participants, i ha permès constatar un grau elevat d’utilitat i satisfacció amb el mateix. Aquesta tesi presenta resultats de tres estudis que tenen les seves limitacions: cal considerar-los com a estudis preliminars que permeten apuntar recomanacions de millora per a futures investigacions. Les conclusions generals emfatitzen la necessitat d’incorporar mostres amb subjectes amb un nivell de malestar clínic més elevat, que pugui ser detectat mitjançant instruments de screening de malestar emocional, per tal de poder observar amb més claredat el possible efecte del tractament. D’altres recomanacions serien augmentar la mida de les mostres per poder generalitzar els resultats, així com configurar grups amb mostres més homogènies quant a variables sociodemogràfiques i clíniques, i augmentar la freqüència de la intervenció. Els aspectes abordats en aquesta tesi, així com els resultats analitzas, han portat a reflexionar sobre la importància d’oferir aquest tipus de programes de suport amb una intervenció de musicoteràpia, a les persones diagnosticades de càncer, tant a la fase de tractament com de supervivència.

El cáncer es una enfermedad que resulta invasiva, amenazadora y que genera altos niveles de distrés en el enfermo, en las diferentes fases del proceso de enfermedad. En la actualidad, y paralelamente a los tratamientos oncológicos convencionales, se recomiendan otras opciones terapéuticas entre las que se encuentra la musicoterapia. En este contexto, la presente tesis doctoral ha tenido como objetivo evaluar el efecto de un tratamiento de musicoterapia en el estado anímico y en la calidad de vida de pacientes afectados de cáncer. Esta evaluación se ha centrado en observar el efecto de un programa de musicoterapia en grupo después de ocho sesiones de tratamiento así como después de cada sesión. Además, se ha pretendido conocer la valoración de este programa por parte de los pacientes participantes. En primer lugar, se llevó a cabo una revisión de la literatura científica sobre el tema, a fin de exponer un marco teórico actualizado acerca de algunos aspectos de la musicoterapia oncológica. A continuación, se llevó a cabo un estudio con una muestra de 22 sujetos con diagnósticos oncológicos heterogéneos y se analizó la variable estado anímico a nivel de pre- y post-tratamiento. Además, se comparó el efecto de esta intervención en el nivel de ansiedad y tristeza de los pacientes antes y después de cada sesión semanal de 90 minutos. Posteriormente, se decidió desarrollar un nuevo estudio y analizar las variables estado anímico y calidad de vida en el análisis pre-y post- tratamiento. La muestra de sujetos estaba configurada por 18 enfermos diagnosticados de cáncer colorrectal. También se añadió el ítem malestar físico para comparar el efecto del tratamiento antes y después de cada sesión. Finalmente, se implementó un programa de musicoterapia dirigido a otro perfil de pacientes con cáncer: ocho mujeres diagnosticadas de cáncer de mama, con el tratamiento oncológico activo ya finalizado, y en fase de supervivencia. Este tercer estudio presentaba el mismo diseño de programa que el anterior. El análisis cuantitativo de los resultados pre- y post-tratamiento de la variable estado de ánimo muestran una disminución de las puntuaciones en la mayoría de subescalas, que debe interpretarse como una mejora del malestar emocional, si bien no alcanza significación estadística de igual manera en los tres estudios. En el caso de dos subescalas, los resultados no son consistentes entre estos estudios, de modo que en algunos casos muestran empeoramiento y en otros mejora del síntoma. Respecto a la variable calidad de vida, ésta refleja un cambio estadísticamente significativo únicamente en la dimensión emocional y en solo uno de los dos estudios en los que ha sido analizada. Por otra parte, el análisis de resultados obtenidos en el pre- y post-sesión expone una total concordancia entre los tres estudios, mostrando un cambio y mejora estadísticamente significativos en todas las variables. Este tipo de medida, recogida a nivel inmediato en el momento antes y después de finalizar la sesión, parece ser más sensible para detectar malestar y mejora emocional que los otros tests y mediciones a nivel de pre- y post-tratamiento. El análisis cualitativo ha aportado interesante información sobre la percepción y valoración del programa de musicoterapia por parte de los participantes, y ha revelado un alto grado de utilidad y satisfacción con el mismo. Esta tesis ofrece resultados de tres estudios con limitaciones, que deben considerarse como preliminares y que permiten apuntar recomendaciones de mejora para futuras investigaciones. Las conclusiones generales muestran la necesidad de incorporar muestras con sujetos que presenten un mayor nivel de malestar clínico, a ser posible detectado por instrumentos de screening de malestar emocional, para poder observar con más claridad el efecto del tratamiento. Aumentar el tamaño de las muestras para poder generalizar los resultados, configurar grupos con muestras más homogéneas en cuanto a variables sociodemográficas y clínicas, y aumentar la frecuencia de la intervención serían otras de las recomendaciones. Los aspectos abordados en esta tesis, así como los resultados analizados, han llevado a reflexionar sobre la importancia de ofrecer este tipo programas de apoyo, a través de una intervención de musicoterapia, a las personas diagnosticadas de cáncer, tanto en la fase de tratamiento como de supervivencia.

Cancer is a disease that is invasive, threatening and that generates high levels of distress for the patient in the different stages of the disease’s process. At present, and alongside conventional cancer treatment, other therapeutic options are recommended, including music therapy. In this context, the objective of this doctoral thesis was to evaluate the effect of a music therapy treatment on mood and quality of life of patients suffering from cancer. Evaluation was based on observation of the effect of a group music therapy programme after eight sessions of treatment and after each treatment session. In addition, the study sought to find out how the participants valued this programme. Firstly, a review of scientific literature was undertaken in order to display last findings within a theoretical framework of some issues of oncologic music therapy. Afterwards, a study was carried out with a sample of 22 subjects with heterogeneous cancer diagnoses, and the variable of mood was analysed pre- and post-treatment. The effect of this intervention on patients’ anxiety and sadness was compared before and after each weekly session of 90 minutes. Subsequently, a new study was carried out in which the variables of mood and quality of life were analysed pre- and post-treatment. The sample consisted of 18 patients diagnosed with colorectal cancer. Physical discomfort was also added as an item in order to compare the effect of treatment before and after each session. Finally, a music therapy programme was applied to another profile of cancer patients, which consisted of eight women diagnosed with breast cancer, having completed the active oncological treatment, and in the survival phase. This third study had the same design as the previous programme. Quantitative analysis of the pre- and post-treatment results of the mood variable shows a decline in scores on most subscales, which is interpreted as an improvement in emotional distress, although without statistical significance in the same way in the three studies. For two subscales, the results are not consistent across the studies, showing a worsening of the symptom in some cases and an improvement in others. Regarding the quality of life variable, a statistically significant change only arises in the emotional dimension and in only one of the two studies in which it has been analysed. However, analysis of the results obtained pre- and post-session presents complete concordance between the three studies, showing statistically significant change and improvement in all the variables. This type of measurement, gathered immediately before and after the session, appears to be more sensitive in detecting emotional distress and improvement than other tests and measurements at the pre- and post-treatment level. Qualitative analysis has provided interesting information about the participants’ perception and appreciation of the music therapy programme, revealing that it was found very useful and highly satisfying. This thesis provides results of three studies with limitations. These should be considered as preliminary studies, which allow recommendations to be made for improvements in future research. The overall findings show the need to include samples with subjects who present a higher level of clinical discomfort, possibly detected by instruments for screening for emotional distress, in order to see the effect of treatment more clearly. Other recommendations include increasing in the sample size in order to generalize the results, configuring groups with greater homogeneity in terms of socio-demographic and clinical variables, and increasing intervention frequency. The issues addressed in this thesis, and the results analysed, have led to a reflection on the importance of providing support programmes of this type, through a music therapy intervention, for people diagnosed with cancer, both in the treatment phase and in the survival phase.