Universitat Ramon Llull
Batista Foguet, Joan Manuel,
2016-02-05
209 p.
Universitat Ramon Llull. Esade
La present tesi investiga el paper catalitzador de la intel·ligència emocional (IE) comportamental, sobre la relació entre la intel·ligència general, o g, i l'acompliment en la aprenentatge. La tesi comprèn tres articles empírics, encapçalats per una introducció global - on es presenta el marc teòric general - i un últim capítol dedicat a la discussió general dels resultats, limitacions, implicacions pràctiques i recomanacions per a la investigació futura. Tots els estudis es basen en la població de graduats de gestió en una escola de negocis líder a Europa. El primer article verifica la validesa i la fiabilitat de la mesura de múltiples avaluadors de comportament de la IE, l'Inventari de Competències Emocionals i Socials (ESCI), i qüestiona si hi ha certs tipus d'avaluadors (per exemple, en els contextos personals i professionals ), que són més aptes per avaluar determinades competències. Mentre verifica la hipòtesi que hi ha un ordre sistemàtic en les avaluacions, també mostra com algunes competències com la consciència de l'organització o l'autocontrol emocional són millor assessorats pels avaluadors amb una relació simètrica amb la persona (per exemple, amics, col·legues de treball). El segon article mou l'enfocament per a la relació entre la conducta de l'IE i una mesura d'intel·ligència general, el Graduate Management Admission Test (GMAT), per preguntar si aquests constructes són prou divergents per assegurar la validesa discriminant de l'IE comportamental. La contribució més important d'aquesta tesi es presenta en el tercer article. Desenvolupem i vam provar un model d'interacció tasca-dependent per inspeccionar el paper moderador de la IE sobre la relació entre la intel·ligència general i l'acompliment en la aprenentatge quan dos tipus diferents de tasques, relacionades amb dos dominis cognitius antagònics – social i no social (o material) –, son realitzats. Amb base en una mostra de 864 candidats internacionals de MBA, els resultats revelen que, a part d'un efecte positiu de les competències emocionals i socials en l'exercici de professionals executius a l'aula, aquestes competències moderen la relació entre g i l’acompliment en la aprenentatge. Mentre trobem evidències que en tasques no socials, l'IE comportamental té un efecte més fort en l'acompliment en la aprenentatge dels alumnes que estan caracteritzats per un baix nivell de g, les nostres dades dan poc suport a la hipòtesi principal per la qual, en les tasques socials, la IE té un efecte catalitzador o promotor de la relació entre les capacitats cognitives i l'acompliment en l'aprenentatge. Per facilitar la discussió d'aquests resultats hem realitzat entrevistes ex-post en grups d'enfocament amb tres equips de candidats d'MBA. En aquestes entrevistes hem descobert un problema més profund relacionat amb la naturalesa individualista dels sofisticats sistemes de treball, amb els quals els candidats MBA realitzen les seves tasques d'equip. De fet, per forma a gestionar múltiples treballs, els MBA intenten minimitzar el temps d'interacció i discussió en els seus equips, i no arriben a experimentar una efectiva col·laboració entre tots, amb diàleg i intercanvi d'idees, ajudant-se uns als altres, junts en un propòsit comú d'aprenentatge. El capítol final ofereix un debat general sobre els resultats dels tres articles empírics, reconeixent les seves limitacions i debatent idees de fructíferes oportunitats per a futures investigacions. En concret, presentem implicacions pràctiques dels nostres resultats, i suggerim dissenys específics d'investigació i certs contextos en què el model d'interacció tasca-dependent podrà reunir més evidències i estimular la futura creació d'investigació innovadora.
La presente tesis investiga el papel catalizador de la inteligencia emocional (IE) comportamental, sobre la relación entre la inteligencia general, o g, y el desempeño en la aprendizaje. La tesis comprende tres artículos empíricos, encabezados por una introducción global – donde se presenta el marco teórico general- y un último capítulo dedicado a la discusión general de los resultados, limitaciones, implicaciones prácticas y recomendaciones para la investigación futura. Todos los estudios se basan en la población de graduados de gestión en una escuela de negocios líder en Europa. El primer artículo verifica la validez y la fiabilidad de la medida de múltiples evaluadores de comportamiento de la IE, el Inventario de Competencias Emocionales y Sociales (ESCI), y cuestiona si hay algunos tipos de evaluadores (ej., en los contextos personales y profesionales), que son más aptos que otros para evaluar ciertas competencias. Mientras se verifica la hipótesis de que hay un orden sistemático en las evaluaciones, también se muestra cómo algunas competencias tales como la conciencia de la organización o el autocontrol emocional son mejor asesoradas por los evaluadores con una relación simétrica con la persona (ej., amigos, colegas de trabajo). El segundo artículo mueve el enfoque sobre la relación entre la IE comportamental y una medida de inteligencia general, el Graduate Management Admission Test (GMAT), para cuestionar si estos constructos son lo suficientemente divergentes como para asegurar la validez discriminante de la IE comportamental. La contribución más importante de esta tesis se presenta en el tercero artículo. Desarrollamos y probamos un modelo de interacción tarea-dependiente para inspeccionar el papel moderador de la IE sobre la relación entre la inteligencia general y el desempeño en la aprendizaje cuando dos tipos distintos de tareas, relacionados con dos dominios cognitivos antagónicos – social y no social (o material) –, son realizados. Con base en una muestra de 864 candidatos internacionales de MBA, los resultados revelan que, aparte de un efecto positivo de las competencias emocionales y sociales en el desempeño de profesionales ejecutivos en el aula, estas competencias moderan la relación entre g y el desempeño en la aprendizaje. Mientras encontramos evidencias de que en tareas no sociales, el IE comportamental tiene un efecto más fuerte en el desempeño en la aprendizaje cuando los alumnos están caracterizados por un bajo nivel de g, nuestros datos dan poco suporte a la hipótesis principal por la cual, en las tareas sociales, la IE tiene un efecto catalizador o promotor de la relación entre las capacidades cognitivas y el desempeño en el aprendizaje. Para facilitar la discusión de los resultados hemos realizado entrevistas ex-post en grupos de enfoque con tres equipos de candidatos de MBA. En estas entrevistas hemos descubierto un problema más profundo relacionado con la naturaleza individualista de los sofisticados sistemas de trabajo, con los cuales los candidatos MBA realizan sus tareas de equipo. De hecho, por forma a gestionar múltiplos trabajos, los MBA intentan minimizar el tiempo de interacción y discusión en sus equipos, y no llegan a experimentar una efectiva colaboración entre todos, con dialogo y intercambio de ideas, ayudándose unos a los otros, juntos en un propósito común de aprendizaje. El capítulo final ofrece un debate general sobre los resultados de los tres artículos empíricos, reconociendo sus limitaciones y debatiendo ideas de fructíferas oportunidades para futuras investigaciones. En concreto, presentamos implicaciones prácticas de nuestros resultados, y sugerimos diseños específicos de investigación y ciertos contextos en el que el modelo de interacción tarea-dependiente podrá reunir más evidencias y estimular la futura creación de investigación novedosa.
The present thesis investigates the catalyzing role of behavioral emotional intelligence (EI) over the relationship between general intelligence, or g, and learning performance. It comprises three empirical articles embedded within an overarching introduction - including an overall theoretical framework - and a final chapter dedicated to the general discussion of findings, limitations, practical implications and avenues for future research. All studies are based on the population of management graduates at a leading European business school. The first article verifies the validity and reliability of a multi-rater measure of behavioral EI, the Emotional and Social Competencies Inventory (ESCI), and inquires whether certain types of raters (e.g., in the personal and professional contexts), are relatively more apt than others, to assess specific competencies. While it confirms the hypothesis that there is a systematic order in ratings, whereby personal raters observe a higher degree of leniency bias than professional ones, it also shows how some competencies such as organizational awareness or emotional self control are best assessed by raters with a symmetric relationship with the person (e.g., friends, work peers). The second article shifts the focus onto the relationship between behavioral EI and a measure of general intelligence, the Graduate Management Admission Test (GMAT), to inquire whether these different but related constructs are divergent enough to assure the discriminant validity of behavioral EI. The most important contribution of this thesis is presented in the third article. We develop and test a task-dependent interaction model to inspect the moderating role of EI over the relationship between general intelligence and learning performance when two distinct types of tasks, engaging two antagonistic cognitive domains – social and non-social (or material) tasks –, are undertaken. Based on a sample of 864 international MBA candidates, the results reveal that, aside a positive main effect of emotional and social competencies on the classroom performance of professional executives, these competencies moderate the relationship between g and learning performance. Whereas we find evidence that in non-social tasks, behavioral EI has a stronger effect on learning performance among candidates characterized with a low g, our data shows little support to the principal hypothesis, whereby in social tasks EI catalyzes or improves the relationship between cognitive abilities and learning performance. To aid the discussion of these findings we conduct ex-post focus groups with 3 teams of MBA candidates, and uncover a deeper problem tied with the individualistic nature of the sophisticated work systems students implement to get through their team assignments. Indeed, in order to cope with multiple requests they strive to minimize the actual interaction and group discussion with their teams, bypassing the opportunity to engage in real teamwork – that is to collaborate and help one another in their shared learning purpose. The concluding chapter stirs an overarching discussion on the results from the three empirical articles, acknowledging their limitations and offering insights of fruitful opportunities for future research. Specifically, we draw practical implications from our findings, and suggest specific research designs and context settings wherein the task-dependent interaction model we develop may gather further evidence and stimulate novel research.
Emotional intelligence; Emocional and social competencies; Multi-rater assessment; Competency development; General cognitive ability; Learning performance
159.9 - Psicologia; 311 - Estadística; 371 - Organització i gestió de l'educació i de l'ensenyament; 374 - Ensenyament extraescolar. Educació d'adults; 378 - Ensenyament superior. Universitats
Ciències Socials i Jurídiques
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
