La influencia de la obra de Donald, W Winnicott en las bases conceptuales del psicoanálisis relacional actual. Una contribución a la aplicación psicoterapéutica y una propuesta para la docencia

Author

Sainz Bermejo, Francisco

Director

Cabré Segarra, Víctor,

Date of defense

2016-02-05

Pages

260 p.



Department/Institute

Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna

Abstract

L’estudi en profunditat de la obra de Winnicott ens ha permès entendre millor el moment actual pel que passa la psicoanàlisi. Aquesta comprensió ens permet entreveure cap on s’encamina no només aquesta disciplina sinó un bon nombre de ciències afins. No en va, Winnicott, és un dels psicoanalistes més citats actualment per psicoanalistes i pels que no ho són. Winnicott escrivia les seves idees sense seguir una metodologia específica. La seva pretensió no era la de crear una escola psicoanalítica sinó expressar amb llibertat allò que anava observant en la clínica i que a la vegada li servia per treballar amb els pacients. Els seus conceptes són fruit d’aquesta interacció clínica i teòrica. Hem començat tractant l’important tema dels factors que intervenen en la construcció de la identitat i de la personalitat, per tant de la salut i la psicopatologia, advertint dels perills dels reduccionismes. Acceptem que cap disciplina, perspectiva o escola de pensament pot abraçar la complexitat de l’estudi dels fenòmens humans. Afirmem que les aportacions dels autors representen en tot moment una forma d’entendre aquests fenòmens i un intent d’aproximar-nos a una part de la comprensió que podem tenir d’ells; la necessitat d’estar en contacte amb altres disciplines i maneres de pensament és absolutament imprescindible, serveix de contrast i regulació dels dogmatismes cap als que acostumem tenir tendència. Hem treballat alguns temes que tenen a veure per una banda amb esdeveniments de la societat i per una altra amb els avenços neurocientífics com a exemple de que les disciplines treballin en un sistema obert de mútua influència. Hem procedit a la lectura exhaustiva de la obra de Winnicott i ens hem recolzat en aquells autors estudiosos de la mateixa per anar extraient aquelles idees, conceptes i aplicacions clíniques que hem considerat més rellevants per al nostre treball com a psicoterapeutes. Hem considerat a Winnicott com un iniciador d’un procés de transformació de la psicoanàlisi i de les seves aplicacions que eren predominants en la seva època, reconeixent al mateix temps la importància d’altres autors anteriors com Ferenczi i altres contemporanis de Winnicott com Balint, Fairbairn y Bowlby entre d’altres. Partint de Winnicott ens hem apropat a la Psicoanàlisi Relacional i Intersubjectiva actual i hem intentat establir nexes teòrics i d’aplicació clínica, portant a terme una elaboració de les principals aportacions que es desprenen de la obra d’aquest autor i de la seva relació amb les principals aportacions que constitueixen el panorama actual de la perspectiva relacional i intersubjectiva. Constatem que aquesta perspectiva no correspon a un únic autor sinó a diverses formes de pensament que convergeixen en alguns punts comuns que constitueixen aquesta nova identitat dintre de la psicoanàlisi contemporània. La lectura exhaustiva de la obra de Winnicott i de les principals aportacions de la perspectiva relacional i intersubjectiva ens ha permès elaborar una sèrie de punts fonamentals sobre la teoria i la pràctica clínica obrint camí per a posteriors discussions. Amb tot això hem portat a terme una proposta sobre alguns punts a tenir en compte en la docència dels psicoterapeutes en procés de formació.


El estudio en profundidad de la obra de Winnicott nos ha permitido entender mejor el momento actual por el que pasa el psicoanálisis. Esta comprensión nos permite vislumbrar hacia donde se encamina no solo esta disciplina, sino un buen número de ciencias afines, no en vano Winnicott es, quizás, uno de los psicoanalistas más citados actualmente por otros autores. Winnicott escribía sus ideas sin seguir una metodología específica. Su pretensión no era la de crear una escuela psicoanalítica, sino expresar con libertad aquello que iba observando en la clínica y que a la vez le servía para trabajar con los pacientes, sus conceptos son fruto de esta interacción clínico-teórica. Hemos empezado tratando el importante tema de los factores que intervienen en la construcción de la identidad y de la personalidad, por lo tanto de la salud y la psicopatología, advirtiendo de los peligros de los reduccionismos. Aceptamos que ninguna disciplina, perspectiva o escuela de pensamiento puede abarcar la complejidad del estudio de los fenómenos humanos. Afirmamos que las aportaciones de los autores representan en todo momento una forma de entender dichos fenómenos y un intento de aproximarnos a una parte de la comprensión que podemos tener de ellos; la necesidad de estar en contacto con otras disciplinas y modos de pensamiento es absolutamente imprescindible, sirve de contraste y de regulación de los dogmatismos hacia los que solemos tener tendencia. Hemos trabajado algunos temas que tienen que ver por un lado con los aconteceres de la sociedad y por otro con los avances neurociencientíficos, como ejemplo de que las disciplinas trabajen en un sistema abierto de mutua influencia. Hemos procedido a la lectura exhaustiva de la obra de Winnicott y nos hemos apoyado en aquellos autores estudiosos de la misma para ir extrayendo aquellas ideas, conceptos y aplicaciones clínicas que hemos considerado más relevantes para nuestro trabajo de psicoterapeutas. Hemos considerado a Winnicott como un iniciador de un proceso de transformación del psicoanálisis y de sus aplicaciones que eran predominantes en su época, reconociendo al mismo tiempo la importancia de otros autores anteriores como Ferenczi y otros contemporáneos de Winnicott como Balint, Fairbairn y Bowlby, entre otros. Partiendo de Winnicott nos hemos acercado al Psicoanálisis Relacional e Intersubjetivo actual y hemos tratado de establecer nexos teóricos y de aplicación clínica, llevando a cabo una elaboración de las principales aportaciones que se desprenden de la obra de este autor y de su relación con las principales aportaciones que constituyen el panorama actual de la perspectiva relacional e intersubjetiva. Constatamos que dicha perspectiva no corresponde a un único autor sino a diversas formas de pensamiento que convergen en algunos puntos comunes que constituyen esta nueva identidad dentro del psicoanálisis contemporáneo. La lectura exhaustiva de la obra de Winnicott y de las principales aportaciones de la perspectiva relacional e intersubjetiva, nos ha permitido elaborar una serie de puntos fundamentales sobre la teoría y la práctica clínica, abriendo el camino para posteriores discusiones. Con todo ello hemos llevado a cabo una propuesta sobre algunos puntos a tener en cuenta en la y docencia de los psicoterapeutas en proceso de formación.


The in-depth study of Winnicott’s work has enabled a better understanding of the current state of psychoanalysis; it allows one to see the direction in which not only this discipline but also a large number of related sciences are headed. It is little wonder perhaps that Winnicott is presently one of the psychoanalysts most frequently cited by both psychoanalysts themselves and others. Winnicott wrote without following any particular methodology. His aim was not to create a psychoanalytic school of thought, but to freely express what he observed in clinical practice, which helped him in his work with patients. His concepts are the fruit of this clinical-theoretical interaction. This thesis addresses the key question of the factors intervening in the construction of identity and personality, and thus also mental health and ill-health, while warning of the dangers of reductionism. It is accepted that no discipline, perspective or school of thought can encompass the complexity of the study of human phenomena. This thesis states that different authors contributions are always their particular vision of these phenomena and an attempt at understanding them. Contact with other disciplines and modes of thought is absolutely essential to contrast and regulate our tendency towards dogmatism. The author of this thesis discusses some issues related not only to events taking place within society, but also advances in neuroscience, as an example of the mutual influence among different disciplines. Both the writings of Winnicott himself as well as that of scholars of his work have been studied in depth in order to draw out the most relevant ideas, concepts and clinical applications for psychotherapeutic practice. This thesis considers Winnicott to be pioneer in the process of the transformation of psychoanalysis and its applications that were predominant in his day, while due recognition is given to his predecessors ( authors such as Ferenczi) and contemporaries -Balint, Fairbairn and Bowlby amongst others With Winnicott as the starting point, current relational and intersubjective psychoanalysis is examined in an attempt to establish nexus that are both theoretical and applicable to clinical work, and the principal contributions that can be derived from his work and their relationship with the main ideas ound in the present-day relational and intersubjective perspective are detailed. It can be confirmed that this perspective does not pertain to one single author, but to diverse ways of thinking that converge at some common points that constitute this new identity within contemporary psychoanalysis. Exhaustive reading of Winnicott’s work and it major contributions to relational and intersubjective psychoanalysis has allowed the author of this thesis to set out a series of fundamental points about theory and clinical practice which will lead to further discussion. By way of conclusion, a number of proposals to be considered in the training and teaching of prospective psychotherapists are put forward.

Keywords

Neurociencia; Intersubjetividad; Cambio psíquico; Mentalización; Psicoterapia; Creatividad; Experiencias transicionales; Historia psicoanálisis; Juego; Vínculo afectivo

Subjects

159.9 - Psychology; 3 - Social Sciences; 616.89 - Psychiatry. Pathological psychiatry. Psychopathology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

Tesi_Francisco_Sainz.pdf

2.365Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)