Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna
L'objecte d'estudi d'aquesta recerca era analitzar els efectes diferencials de l'aplicació de la tècnica de EFT en d'un procés de psicoteràpia cognitiu-constructivista integradora en comparació d'un grup de pacients als quals s'ha aplicat també un procés psicoterapéutic però sense EFT amb la finalitat de poder explorar i comprovar què variables milloren diferencialment, si les hi ha (simptomatologia, benestar subjectiu, funcionament interpersonal i risc) i quins canvis narratius diferencials es produeixen després de la teràpia, si es produeix algun. En aquest estudi han participat 18 clients (17 dones i un home) en el cas de l'aplicació de EFT i sense EFT, 239 persones (191 dones i 48 homes). Els instruments d'evolució que es van aplicar han estat el CORE-OM (adaptat per Feixas et al., 2012), la autocaracterizació (Kelly, 1955), la Graella d'Avaluació Narrativa (Botella, 2008). Els resultats han mostrat que hi havia una gravetat de la demanda inicial del grup de teràpia amb i sense EFT; en els casos dels pacients que rebien psicoteràpia combinada amb EFT, es donava una claredat menor en la meta final valorada, un major grau de conflicte entre objectius diferents així com una menor intel·ligibilitat.
El objeto de estudio de esta investigación era analizar los efectos diferenciales de la aplicación de la técnica de EFT en de un proceso de psicoterapia cognitivo-constructivista integradora en comparación con un grupo de pacientes a los que se ha aplicado también un proceso psicoterapéutico pero sin EFT con el fin de poder explorar y comprobar qué variables mejoran diferencialmente, si las hay (sintomatología, bienestar subjetivo, funcionamiento interpersonal y riesgo) y qué cambios narrativos diferenciales se producen tras la terapia, si se produce alguno. En este estudio han participado 18 clientes (17 mujeres y un hombre) en el caso de la aplicación de EFT y sin EFT, 239 personas (191 mujeres y 48 hombres). Los instrumentos de evolución que se aplicaron han sido el CORE-OM (adaptado por Feixas et al., 2012), la autocaracterización (Kelly, 1955), la Rejilla de Evaluación Narrativa (Botella, 2008). Los resultados han mostrado que había una gravedad de la demanda inicial del grupo de teràpia con y sin EFT; en los casos de los pacientes que recibían psicoteràpia combinada con EFT, se daba una claridad menor en la meta final valorada un mayor grado de conflicto entre objetivos diferentes así como una menor inteligibilidad.
The object of study of this research was to analyze the differential effects of the application of EFT's in a cognitive process of psychotherapy - constructivista of integration in comparison with a group of patients to whom a process has been applied combined psychotherapy but without EFT in order to be able to explore and verify what variables they improve differentially, if they are (symptomatology, subjective well-being, interpersonal functioning and risk) and what narrative differential changes take place(are produced) after the therapy, if someone takes place(is produced). In this study there have taken part 18 clients (17 women and a man) in case of EFT's application and without EFT, 239 persons (191 women and 48 men). The instruments of evolution that were applied have been the CORE-OM (adapted by Feixas et to., 2012), the autocharacterization (Kelly, 1955), the Grid of Narrative Evaluation (Bottle, 2008). The results have showed that there was a gravity of the initial demand of the group of therapy with and without EFT; in the cases of the patients who were receiving psychotherapy combined with EFT, one was giving a minor clarity in the final valued goal; a major degree of conflicto between different goals as well as a minor inteligibility.
Psicoteràpia; EFT; Narrativas; Integració en psicoteràpia
159.9 - Psicología
Ciències de la Salut
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.