Caracterització funcional d'espècies llenyoses mediterrànies amb diferents estratègies regeneratives post-incendi

Abstract

Aquesta tesi conté un estudi detallat de diverses característiques funcionals d'una trentena d'espècies llenyoses dels ecosistemes de matollar de la conca mediterrània. S'han estudiat característiques foliars relacionades amb l'ús de l'aigua i els nutrients. També s'han estudiat les seves característiques d'inflamabilitat i combustibilitat així com també dels seus sistemes radiculars. La tesi també conté un estudi detallat sobre la descomposició i aportació de nutrients al sòl per part de les fulles d'aquestes espècies sota diferents escenaris experimentals de canvi climàtic. A més s'ha desenvolupat un anàlisi estadístic de causalitat, a través de models d'equacions estructurals, per tal d'estudiar les relacions entre les diferents característiques funcionals. A l'estudiar les característiques funcionals s'ha fet tenint en compte l'estratègia regenerativa post-incendi de cada espècie. Així, s'ha conclòs que, respecte a les espècies rebrotadores, les fulles de les espècies germinadores tendeixen a tenir majors continguts de fòsfor, i a descomposar-se més ràpid, provocant un retorn de nutrients i matèria orgànica al terra també més ràpids, tenir fulles més ràpidament inflamables així com també es caracteritzen per tenir una estratègia de tolerància a la sequera presentant baixos continguts foliar d'aigua. Finalment, la conclusió principal d'aquesta tesi és que els ecosistemes dominats per espècies amb una estratègia regenerativa post-incendi o una altra poden presentar diferències en el seu funcionament respecte a aspectes com per exemple el cicle del fòsfor o l'ús de l'aigua. Durant la tesi també s'ha considerat i analitzat les afiliacions taxonòmiques de les espècies d'estudi puig que aquestes poden tenir un paper crucial al determinar les diferències entre estratègies regeneratives post-incendi, ja que la majoria de les espècies rebrotadores van aparèixer durant el Terciari mentre que les germinadores ho van fer durant el Quaternari.

Esta tesis contiene un estudio detallado de varias características funcionales de las especies leñosas de matorral Mediterráneo. Se han estudiado características foliares relacionadas con el uso del agua y los nutrientes. También se han estudiado sus características de inflamabilidad y combustibilidad así como también de sus sistemas radiculares. La tesis también contiene un estudio detallado sobre la descomposición y aporte de nutrientes de las hojas de estas especies bajo diferentes escenarios de cambio climático. Además se ha desarrollado un análisis de causalidad a través de modelos de ecuaciones estructurales para estudiar las relaciones entre las diferentes características funcionales. Al estudiar las características funcionales se ha echo teniendo en cuenta la estrategia regenerativa post-incendio de cada especie de manera que se ha concluido que respeto a las especies rebrotadoras, las especies germinadoras tienden a tener mayores contenidos de fósforo, más rápido retorno de nutrientes i materia orgánica al suelo, hojas más rápidamente inflamables y también tienden a tener una estrategia de tolerancia a los bajos contenidos de agua. Finalmente, la conclusión principal de esta tesis es que los ecosistemas dominados por especies con una estrategia regenerativa post-incendio u otra podrán tener diferencias en su funcionamiento respecto a aspectos como por ejemplo el ciclo del fósforo o el uso del agua. Durante la tesis también se han considerado y analizado las afiliaciones taxonómicas de las especies de estudio, ya que estas pueden tener un papel crucial en cuanto a las diferencias entre estrategias regenerativas post-incendio, y además la mayoría de especies rebrotadoras aparecieron en el Terciario y las germinadoras durante el Quaternario.

This thesis contains a detailed study of several functional traits of approximately 30 woody species of the Western Mediterranean shrublands. Leaf traits related with the use of the water and the nutrients have been studied. Their flammability and combustibility traits have also been studied, as well as their root systems topological characteristics. Moreover, the thesis contains a detailed study on the decomposition of the leaves of these species under different climatic change experimental scenarios. Statistical analysis of causality has also been considered, through structural equations modeling techniques, in order to study the relationships among the different functional traits. When studying the functional traits the post-fire regeneration strategy has been considered for each species. As a result, some conclusions were that, respect to the resprouter species, the seeder species tend to have higher leaf phosphorous content, quicker decomposition rate, more flammable leaves and they have a drought tolerance strategy so that the can achieve lower leaf water contents. <br/>Finally, the main conclusion of this thesis is that the ecosystems dominated by species with a post-fire regenerative strategy or another could present differences in their functioning, regarding aspects like for example the cycle of the phosphorous or the water use. During the thesis, the taxonomic affiliations of the study species have also been considered and analyzed so that they can have a crucial paper explaining differences among post-fire regenerative strategies because most of the resprouter species appeared in the Tertiary while most of the seeders appeared during the Quaternary.