Taming the road : a GIS-based visualisation and spatial analysis methodology towards retrofitting the intermediate urban mosaic

Abstract

The contemporary networks of towns and cities continue to emancipate themselves by embracing ever larger territories while shaping their interstices in heterogeneous mosaics of settlements and open spaces of variable intensity. The equilibrium of the urban system depends largely on the recognition of the importance of these unavoidable settings, in which the urban form is less sustainable and lacks structure. Although there is extensive literature and debate on this environment, there are fewer instruments of analysis addressed to reading and retrofitting it. This dissertation develops a series of GIS-based spatial analysis tools based on the topology of the road network, taking as the basic component the segment between intersections weighted by the portion of land it supports. In this way, the relationship between settlement/activity spreading and road network is modelled. These precepts underpin the proposed measures which have been named ¿upstream and downstream visualisation.¿ The former accounts for neighbourhood relationships, prioritising those places which have high concentrations of activity in their proximities, even if their spatial configuration is scattered. This reading is combined with the use of complementary centrality measures. The latter makes it possible to load the areas of activity onto the roads which support them. The Vallès Oriental district, included in the Barcelona Metropolitan Region, is taken as a case study. The results reveal the intensities of the groupings of settlements and their relative weight in the territory, and at the same time they define the regional vertebrating skeleton on which the gateways of access to the activity are manifested. They also reveal the relational structure of proximity of the city-territory. Moreover, their endogenic potentials are identified, converted into vocations at the moment of directing strategies of urban transformation. A selective activation of these aptitudes is suggested for approaching the retrofitting of the intermediate urban mosaic.

Les xarxes de ciutats contemporànies continuen emancipant-se abraçant territoris cada vegada més amplis mentre transformen els seus intersticis en mosaics heterogenis d'assentaments i espais oberts d'intensitat variable. L'equilibri del sistema urbà depèn en bona mesura del reconeixement de la importància d'aquest àmbits inevitables, en què la forma urbana és menys sostenible i mancada d'estructura. Si bé existeix una àmplia literatura i debat sobre aquest medi en qüestió, existeixen menys instruments d'anàlisi orientats a la seva lectura i reconstrucció. Aquesta tesi doctoral desenvolupa un conjunt d'eines d'anàlisi espacial per entorns SIG basades en la topologia de la xarxa viària, prenent com a component bàsic el segment entre interseccions conjuntament amb la porció de sòl que suporta. D'aquesta manera es modela la relació entre el desplegament de l'activitat/assentaments i la xarxa viària. Amb aquests preceptes es proposen les mesures que s'han anomenat upstream i downstream visualization. La primera dóna compte de les relacions de veïnatge, premiant aquells indrets que tenen concentracions elevades d'activitat en les seves proximitats tot i que la seva configuració espacial sigui fragmentada. Aquest lectura es combina amb l'ús de mesures de centralitat complementàries. La segona permet carregar les conques d'activitat sobre les carreteres que les suporten. La comarca del Vallès Oriental, inclosa a la Regió Metropolitana de Barcelona, es pres com a cas d'estudi. Els resultats evidencien les intensitats dels agrupaments d'assentaments i el seu pes relatiu en el territori i, alhora, defineixen l'esquelet vertebrador regional sobre el qual es manifesten les portes d'accés a l'activitat. Es posa de manifest l'estructura relacional de proximitat de la ciutat-territori. Addicionalment, s'identifiquen els seus potencials endògens que es tradueixen amb vocacions a l'hora de endegar estratègies de transformació urbana. Se suggereix una activació selectiva d'aquestes aptituds per a encarar la reconstrucció del mosaic urbà intermedi.