Pràctiques i rituals funeraris a Tàrraco i el seu ager (segles II ac-III / IV dc)

Abstract

El principal objectiu d’aquesta tesi és identificar, analitzar i interpretar els gestos rituals que es celebraren a les àrees funeràries de Tàrraco i el seu territori. Per tal d’assolir-lo, s’ha elaborat un complet corpus que engloba sepulcres, textos epigràfics i elements escultòrics i arquitectònics així com dades de tipus antropològic. El resultat ha estat la individualització d’un total de 741 sepulcres que s’insereixen en diverses àrees sepulcrals suburbanes i rurals. A banda de l’anàlisi dels sepulcres amb tots els seus components (tipologia, aixovar i dipòsit funerari, restes humanes, elements de senyalització), també s’ha cercat d’ubicar les tombes en el paisatge funerari del qual formaven part. En conclusió, aquest treball ha permès conèixer millor com funcionaven les àrees funeràries tarraconenses en època romana. S’ha constatat el paper cabdal de la unitat familiar com a promotora dels rituals i de les commemoracions funeràries. Per altra banda, s’ha estudiat com s’organitzaven internament les necròpolis i la seva evolució al llarg dels segles. També s’han identificat els rituals funeraris que tingueren lloc en aquests espais: sacrificis, ofrenes alimentàries, libacions, etc. Amb aquest treball de recerca també s’ha pretès demostrar que l’arqueologia és útil i ha de ser presa en consideració a l’hora d’estudiar aspectes arqueològicament «intangibles» com ara el ritual, la religió i les relacions socials. Les restes materials documentades durant l’activitat arqueològica, doncs, si són contextualitzades correctament, poden donar respostes a moltes de les qüestions a l’entorn, no només del ritual, sinó també dels comportaments socials.

The main aim of this thesis is to identify, analyze and interpret the ritual gestures that were held in the funeral area of the city of Tarraco and its territory. To achieve it, it has been created a complete corpus that includes tombs, epigraphic texts, sculptural and architectural elements and anthropological data. As a result, 741 graves have been individualized, inserted in various suburban and rural sepulchral areas. Apart from analysing the tombs and all its components (typology, human remains, grave goods), this study has also has sought to locate the tombs inside the funerary landscape. In conclusion, this study has provided a better understanding about how burial areas in the Tarraconense developed and functioned. This work has demonstrated that family unit played a crucial role as a promoter of funerary ritual and commemorations. On the other hand, it has been studied the intern organization of the necropolis and its evolution over the centuries. We have also identified funeral rituals that had place in these areas: sacrifices, food offerings, libations, etc. This research has also sought to demonstrate that archaeology is useful and should be taken into consideration when studying «intangible» aspects such as ritual, religion and social relations. Archaeological evidence, if it is properly contextualized, can provide us answers to many questions not only about ritual, but also social behaviour.