Efecte de l'edat en les anomalies cromosòmiques de l'espermatozoide humà

Abstract

L'objectiu primordial d'aquest estudi de tesi doctoral, va ser intentar veure si existia una associació, en espermatozoide humà, en relació amb l'edat de l'individu, respecte de:<br/>(1) La incidència de diploidia, disomia pels cromosomes sexuals, i disomia pels cromosomes 6, 9 y 21<br/>(2) La incidència d'anomalies estructurals del cromosoma 9<br/>(3) El ràtio sexual en espermatozoides normals i portadors d'una anomalia numèrica pels cromosomes 6, 9, 21, o per a qualsevol anomalia estructural del cromosoma 9.<br/>S'emprà la tècnica d'hibridació in situ fluorescent (FISH) simultània, amb sondes de DNA específiques per a la regió subtelomèrica 9q (9qter), les regions centromèriques pels cromosomes 6, 9, 21 i X, i una sonda per la regió satèl·lit III del braç llarg del cromosoma Y, en mostres de semen procedents de 18 individus normals sense historial d'exposició a mutàgenos o drogues, d'edats compreses entre els 24 i els 74 anys (mitjana = 48.8 años). S'analizaren un total de 384.141 espermatozoides, contabilizant un mínim de 10.000 espermatozoides per cada donante.<br/>Els nostres resultats indiquen un increment linial significatiu del nivel de diploidia (P =0.002), de la freqüència de totes les duplicacions i delecions per a les regions centromèrica i subtelomèrica del cromosoma 9 (P =0.002), de la disomia 9 (P =0.0001), i una significació marginal de la freqüència conjunta del total de disomia dels cromosomes sexuals (P =0.055), en relació amb l'edat. No es va observà cap increment per a les disomies XX, YY, XY, 6 o 21.<br/>Es va detectar heterogeneïtat interindividual en les freqüències, però el test estadístic utilizat ens va permetre minimitzar aquest efecte, eliminant tota la sobredispersió atribuible a l'edat, per tal de poder analitzar la relació de la freqüència d'anomalies cromosòmiques amb aquest paràmetre.<br/>El percentatge d'increment per a cada període de 10 anys, va ser del 29% per a la disomia del cromosoma 9, del 18.8% per a la diploida, i entre el 14.6% i el 28% per a les anomalies estructurals.<br/>No es va observar una segregació preferencial dels cromosomes 6 o 21, ni amb el cromosoma X, ni amb el cromosoma Y. Però sí es va determinar una segregació preferent tant de la disomia 9, com de les anomalies estructurals d'aquest cromosoma, amb el cromosoma X (P = 0.042), resultat que estaria d'acord amb l'elevat percentatge a la població general de dones portadores d'una inversió pericèntrica (inv(9)) d'aquest cromosoma.<br/>Els nostres resultats mostren doncs una forta tendència linial entre l'edat de l'individu i les anomalies estructurals i disomia del cromosoma 9, així com per a la diploidia, en espermatozoides humans.

The aim of this Thesis study was to searching if in human sperm there was a relationship of paternal age associated with: <br/>(1) The incidence of diploidy and of disomy for the sex chromosomes and for chromosomes 6, 9 and 21<br/>(2) The incidence of structural aberrations chromosome 9<br/>(3) The sex ratio in both normal spermatozoa and spermatozoa with a numerical aberration for chromosomes 6, 9 and 21, or any structural abnormality of chromosome 9.<br/>We used simultaneous fluorescence in situ hybridisation (FISH) with specific probes for probes for the subtelomeric 9q region (9qter), centromeric regions of chromosomes 6 and 9, 21, X, and the satellite III region of the Y chromosome chromosomes, in sperm samples collected from18 healthy donors, with no know exposure to any mutagens or drugs, aged 24 - 74 years (mean 48.8 years). A total of 384,141 sperm were analysed, with a minimum of 10 000 sperm scored for each donor. <br/>Our results indicate a significant linear increase of the level of diploidy (P=0.002), in the overall level of duplications and deletions for the centromeric and subtelomeric regions of chromosome 9 (P=0.002), chromosome 9 disomy (P=0.0001), and a marginal significance of total sex chromosome disomy (P=0.055) in relation to age. No increase was observed for disomies XX, YY, XY, 21 or 6. <br/>An interindividual heterogeneity in data was detected but, the statistical test employed, allow us to minimize this effect, eliminating all overdispersion due to age, in order to explore the relationship of chromosome abnormalities with this parameter.<br/>The percentage of increase for each 10-year period was 29% for chromosome 9 disomy, 18.8% for diploidy, and ranged from 14.6 to 28% for structural aberrations.<br/>Chromosomes 6 and 21 did not segregate preferentially with the X or Y chromosomes. But, there was detected a significant segregation of 9 structural chromosome abnormalities and 9 disomy, with X chromosome (P = 0.042), in agreement with the increased percentage in the general population of women carrying a pericentric inversion of this chromosome (inv(9)).<br/>Our findings show a strong linear trend association between age and structural aberrations and disomy for chromosome 9, as well as for diploidy in human males.

El objetivo primordial de éste estudio de tesis doctoral fué intentar hallar si existía una asociación, en espermatozoide humano en relación con la edad del individuo, respecto de: <br/>(1) La incidencia de diploidía, disomía para los cromosomas sexuales, y disomía para los cromosomas 6, 9 y 21<br/>(2) La incidencia de anomalías estructurales del cromosoma 9<br/>(3) El ratio sexual en espermatozoides normales y portadores de una anomalía numérica para los cromosomas 6, 9, 21, o para cualquier anomalía estructural del cromosoma 9.<br/>Se empleó la técnica de hibridación in situ fluorescente (FISH) simultánea, con sondas de DNA específicas para la región subtelomérica 9q (9qter), las regiones centroméricas para los cromosomas 6, 9, 21 y X, y una sonda para la región satélite III del brazo largo del cromosoma Y, en muestras de semen procedentes de 18 individuos normales sin historial de exposición a mutágenos o drogas, de edades comprendidas entre los 24 y los 74 años (media = 48.8 años). Se analizaron un total de 384.141 espermatozoides, contabilizando un mínimo de 10.000 espermatozoides por cada donante.<br/>Nuestros resultados indican un incremento lineal significativo del nivel de diploidía (P =0.002), de la frecuencia de todas las duplicaciones y deleciones para las regiones centromérica y subtelomérica del cromosoma 9 (P =0.002), de la disomía 9 (P =0.0001), y una significación marginal de la frecuencia conjunta del total de disomía de los cromosomas sexuales (P =0.055), en relación con la edad. No se observó ningún incremento para las disomías XX, YY, XY, 6 o 21.<br/>Se detectó heterogeneidad interindividual en las frecuencias, pero el test estadístico utilizado nos permitió minimizar éste efecto, eliminando toda la sobredispersión atribuible a la edad, para poder analizar la relación de la frecuencia de anomalías cromosómicas con éste parámetro.<br/>El porcentaje de incremento para cada período de 10 años, fue del 29% para la disomía del cromosoma 9, del 18.8% para la diploidía, y entre el 14.6% y el 28% para las anomalías estructurales.<br/>No se observó una segregación preferencial de los cromosomas 6 o 21, ni con el cromosoma X, ni con el cromosoma Y. Pero sí se determinó una segregación preferente tanto de la disomía 9, como de las anomalías estructurales de éste cromosoma, con el cromosoma X (P = 0.042), resultado que estaría de acuerdo con el elevado porcentaje en la población general de mujeres portadoras de inversión pericéntrica (inv(9)) de éste cromosoma.<br/>Nuestros resultados muestran una fuerte tendencia lineal entre la edad del individuo y las anomalías estructurales y disomía del cromosoma 9, así como para la diploidía, en espermatozoides humanos.