La sepat dels dos ceptres-uas a la llum de les processons geogràfiques: recerques en Geografia sagrada i

Abstract

Aquest treball analitza la conceptualització i representació de la sepat dels dos ceptres-uas en el context de la Geografia sagrada d'Egipte des d'una perspectiva diacrònica a partir de la documentació papirològica i epigràfica relativa a aquesta regió, des del Regne Antic fins a època grecoromana. Durant més de 2500 anys, aquest territori de l'Alt Egipte es representà als temples del país en un intent de reactualització constant de la seva hipòstasi i dels textos que l'acompanyen. Les fonts analitzades són el reflex d'una geografia simbòlica i selectiva, validada a través de mites i arquetips que, en la mentalitat egípcia antiga, contituïa ritualment la més eficaç. Un dels principals eixos del treball el constitueix l'estudi textual, iconogràfic i espacial de les representacions de la <i>sepat</i> i dels seus components topogràfics en cada una de les processons geogràfiques dels temples que han pogut ser constrastades <i>in situ</i>. La caracterització i anàlisi de l'evolució dels cultes locals en aquest territori d'orígen sethià ha esta l'altre pol de la recerca. El mètode d'anàlisi emprat ha tingut en compte les regles de sintaxi naològica i la "Gramàtica del temple" que regeixen el programa "decoratiu" de cada temple en particular.

The principal aim of this research is to characterise the conceptualisation and representation of the double was-scepter sepat and its place in Egypt's ritual topography. A diachronic approach has been adopted, based on epigraphic sources of this region dating from the Old Kingdom to the Graeco-Roman period. Through more than 2500 years this territory in Upper Egypt was depicted in temples in order to update its hypostasis and its accompanying texts. The sources articulate a sacred topography expressed in myths and archetypes considered by the ancient Egyptians as the most valid and efficacious. One of the main research axis is the study of textual, iconographical and spatial analysis of the representations of this territory and its topographical components in geographical processions laid out in temple contexts that had been verified <i>in situ</i>. This is complemented by the characterisation and the analysis of local cults dynamics in this sethian region. The methodology involves the study of the rules of the naological syntax and the "Grammar of the temple" that govern a temple's decoration, revealing that the representation of Egypt's sacred landscape varies from temple to temple.