Iron excess and risk of type 2 diabetes mellitus in a prospective cohort of mediterranean population

Abstract

Antecedents: El consum de ferro hemo i els dipòsits de ferro s'han associat amb el risc de diabetis mellitus tipus 2 (DMT2) en cohorts nord-americans, xineses, i del nord d'Europa, però aquestes relacions no han estat estudiades en poblacions del sud d'Europa.

Objectius: Avaluar, prospectivament, l'efecte de la ingesta elevada de ferro i l'estat elevat de ferro en l'aparició de la DMT2 en població mediterrània adulta, i estudiar la relació entre l'estat del ferro i l'osteocalcina.

Mètodes: Els participants van ser homes i dones de 55 a 80 anys de l'estudi PREDIMED. La DMT2 va ser diagnosticada utilitzant els criteris de l'ADA. Es van recollir dades sociodemogràfiques, antropomètriques, d'estil de vida, estat de ferro, perfil lipídic, metabolisme de la glucosa i inflamació. En un estudi observacional en 1.073 persones, 131 diabètics incidents, es va avaluar l'associació entre la ingesta de ferro i la DMT2. Es va analitzar transversalment en 423 subjectes la relació entre l'estat de ferro i l'osteocalcina. Finalment, un estudi casos-control niat va ser dissenyat per avaluar l'associació entre l'estat de ferro, mesurat mitjançant la ferritina sèrica (FS) i el receptor soluble de transferrina (sTfR), i el risc de DMT2 en 459 participants, 153 diabètics incidents.

Resultats: Es va trobar que una ingesta elevada de ferro hemo augmenta el risc de DMT2 en un 30%. A més, els valors de FS>257μg/L en homes i >139μg/L en dones es van associar amb DMT2. També es va trobar associació entre la ràtio sTfR: ferritina i la DMT2, però no amb el sTfR. Tant la FS com el sTfR es relacionen amb l'osteocalcina.

Conclusions: En una població mediterrània adulta d'alt risc cardiovascular, una ingesta elevada de ferro hemo i uns dipòsits elevats de ferro augmenten el risc de DMT2. La relació entre l'estat de ferro i l'osteocalcina és controvertida.

Antecedentes:El consumo de hierro hemo y los depósitos de hierro se han asociado con el riesgo de diabetes mellitus tipo 2 (DMT2) en cohortes estadounidenses, chinas, y del norte de Europa, sin embargo estas relaciones no han sido estudiadas en poblaciones del sur de Europa.

Objetivos:Evaluar, prospectivamente, el efecto de la ingesta elevada de hierro y el estado elevado de hierro en la aparición de la DMT2 en población mediterránea adulta, y estudiar la relación entre el estado del hierro y la osteocalcina.

Métodos:Los participantes fueron hombres y mujeres de 55 a 80 años del estudio PREDIMED. La DMT2 fue diagnosticada utilizando los criterios de la ADA. Se recogieron datos sociodemográficos, antropométricos, de estilo de vida, estado de hierro, perfil lipídico, metabolismo de la glucosa e inflamación.

En un estudio observacional en 1.073 personas, 131 diabéticos incidentes, se evaluó la asociación entre la ingesta de hierro y la DMT2. Se analizó transversalmente en 423 sujetos la relación entre el estado de hierro y la osteocalcina. Finalmente, un estudio casos-control anidado fue diseñado para evaluar la asociación entre el estado de hierro, medido mediante la ferritina sérica (FS) y el receptor soluble de transferrina (sTfR),y el riesgo de DMT2 en 459 participantes, 153 diabéticos incidentes.

Resultados:Se encontró que una ingesta elevada de hierro hemo aumenta el riesgo de DMT2 en un 30%. Además, los valores de FS>257μg/L en varones y >139μg/L en mujeres se asociaron con DMT2. También se encontró asociación entre el ratio sTfR:ferritina y la DMT2, pero no con el sTfR. Tanto SF como el sTfR se relacionan con la osteocalcina.

Conclusiones:En una población mediterránea adulta de alto riesgo cardiovascular, una ingesta elevada de hierro hemo y unos depósitos elevados de hierro aumentan el riesgo de DMT2. La relación entre el estado de hierro y la osteocalcina es controvertida.

Background: The intake of haem iron intake as well as body iron stores have been associated with the risk of developing type 2 diabetes mellitus (T2DM) in U.S., Chinese, and northern European cohorts, however these relationships have not been studied in southern European populations.

Objectives: To assess, prospectively, the effect of elevated dietary iron intake and body iron status on the onset of T2DM in an adult Mediterranean population, and to evaluate the relationship between iron status and osteocalcin as a potential mechanism for explaining iron-induced T2DM.

Methods: Participants were men and women aged 55 to 80 years from the PREDIMED study. New-onset T2DM during follow-up was diagnosed using the criteria of the American Diabetes Association. Socio-demographic, anthropometric, lifestyle, dietary intake, iron status, lipid profile, glucose metabolism, inflammation variables were collected at baseline.

An observational cohort study was conducted in 1,073 individuals, 131 incident diabetics, to assess the association between iron intake and T2DM. A cross-sectional study was carried out in 423 subjects to evaluate the relationship between iron status and osteocalcin. Finally, a prospective nested case-control study was design to assess the association between body iron status, measured as serum ferritin (SF) and soluble transferrin receptor (sTfR) and its ratio, with T2DM in 459 participants, 153 incident diabetics.

Results: We found that a high haem iron intake increases the risk of T2DM by 30%. In addition, SF values >257µg/L in males and >139µg/L in females were associated with T2DM. We also found association between sTfR:ferritin ratio and T2DM, but not with sTfR. Both SF and sTfR were related to osteocalcin.

Conclusions: In an adult Mediterranean population at high cardiovascular risk, high dietary haem iron and body iron stores increase the risk of T2DM after adjustment for potential confounding variables. The relationship between iron status and serum osteocalcin levels is controversial.