Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics
Hi ha arquitectures on les relacions vinculades amb l’habitabilitat i establertes entre els seus diferents elements, son sempre produïdes a partir de criteris funcionals, i en cap cas ni formal ni espacialment, condicionades per criteris compositius. Arquitectures com a resultat i conseqüència de la necessitat i de l’escassetat de recursos, i que sempre han transformat l’excedent en possibilitat. De proximitat en quan han estat realitzades amb les pròpies mans i amb materials propers producte dels processos derivats de la transformació del medi; i arquitectures on l’inventiva i per força la curiositat a partir d´un primer gest espontàni sempre les ha caracteritzat, emprant tècniques molt essencials, senzilles i austeres que s´han anat perfeccionant per decantació en el temps, derivant en les conegudes arquitectures vernacles, populars o més recentment en les que trobem en els entorns periurbans d´algunes grans ciutats i que se les coneix per arquitectures informals. Per tant, en aquest treball de recerca utilitzo el terme espontani per a referir-me a aquelles arquitectures que des del període Neolític com a origen del medi agrari i de la domesticitat de la natura, han treballat a partir d’una tradició oral allunyada dels centres cultes i de poder, i en un temps clarament pre-industrial, el qual no exclou tal i com s’ha mencionat, que actituds i maneres de fer molt similars s´hagin mantingut fins els nostres díes en entorns on part de les condicions abans mencionades encara són vigents. Dins d’aquest grup o conjunt genèric que acabo d’introduir, la tesi es centra en un cas d´estudi concret i en una geografía molt determinada: la península del Cap de Creus i les seves aproximadament 10.000Ha de superfície terrestre. Entesa com a una topografía en el temps a cavall de les dinàmiques naturals i de la intervenció humana, aquesta geografía ha estat sistemàticament intervinguda, i molt concretament i amb gran intensitat quan la nostra espècie s´ha vist amb la necessitat de construïr una suma de grans extensions de plà horitzontal per a poder conrear, en una topografia prèvia molt accidentada i en una condició de límit molt potent en la trobada del pre-Pirineu amb el mar Mediterrani. La construcció d´aquesta gran infraestructura agrícola s’ha materialitzat únicament amb la pedra del lloc, generant tot un sistema de condicions vinculades a la habitabilitat i de les que s’en deriven diferents tipus i solucions que ens parlen del més essencial en arquitectura. És objecte de la tesi rastrejar, mesurar, registrar, descriure i comparar una realitat de la que no se’n té plena consciència de la seva dimensió i abast, utilitzant fonamentalment el dibuix com a instrument per a construir i mostrar-ne un rostre parcialment amagat durant molt anys, i que expectant , ens parla d´un territori materialitzat en una successió de temps, en el seu moment presents, però sempre com a esperança i opció de futur. Preguntant i reflexionant en diferents parts del treball sobre constants vinculades a les condicions específicament funcionals de l´arquitectura, la tesi va de la geografía al territori per a concloure demostrant, com determinades associacions espontànies entre els diferents elements arquitectònics que formen part d´aquesta gran antropització i els sistemes naturals, han construït determinats enclaus del Cap de Creus que, paradoxalment, la societat actual segueix interpretant com a una geografía vinculada a un paisatge natural. És una tesi també produïda per decantació en el temps al llarg dels anys, i plantejada com un procés obert tant en relació amb el passat com amb el futur. La seva presentació, vol ser un interval en aquest procés, i un lloc on es sintetitzen les hipòtesis establertes fins el moment, però que indefectiblement, és una recerca que igualment es projecta cap al futur.
There are architectures where relations connected with habitability and established between its different elements, are always produced from functional criteria, and under no circumstances formal or spatially conditioned by compositional criteria. Architectures as a result and consequence of the need and the scarcity of resources, and they have always transformed the surplus possibility. Proximity architectures, as have been made with their own hands and with surrounding materials derived from the processes of transformation of the environment, and where the inventiveness and curiosity force from a first spontaneous gesture always been characterized. Architectures that have used very basic, simple and austere techniques have been refined by decanting in time, resulting in the familiar vernacular architecture, popular or most recently in which we find in peri-urban environments and large cities are known and informal architectures. Therefore, in this research I use the term spontaneous to refer to those architectures that from the Neolithic period as the origin of the agricultural environment and the domestication of nature, have worked from a remote oral tradition of worship centers and of power, in a clearly per-industrial time, which does not exclude as mentioned, that attitudes and ways of doing similar have remained to this day, in environments where some of the conditions mentioned above are still in force. Within this group or generic set that just entered, the thesis focuses on a specific case study and a specific geography: the Cap de Creus peninsula and its approximately 10000Ha of Earth’s surface. Understood as a topography in time somewhere between the natural dynamics and human interventions, this geography has been systematically intervened very strongly and specifically, when our species has seen the need to build a sum of large areas of horizontal plane to cultivate in a previous very rugged topography and a powerful boundary condition in the meeting of the pre-Pyrenees to the Mediterranean Sea. The construction of this great agricultural infrastructure has materialized only with the local stone, creating a whole system of conditions attached to the livability and different types and solutions that speak of the most essential architecture is derived. The object of the thesis track, measure, record, discover and compare a reality that you do not have full awareness of its size and scope. Mainly using the drawing as a tool to build and display a face partially hidden for many years and expectant, tells of a territory materialized in a series of times, present at the time, but always with hope and future option. Asking and reflecting on different parts of the work on the constant linked to specific functional requirements for the architecture, geography thesis goes to the territory to conclude demonstrating, as different spontaneous associations between different architectural elements that are part of this great antropitzación and natural systems have built certain enclaves of Cap de Creus, paradoxically, the current society is playing as a geography linked to a natural landscape. It is also produced by decantation thesis in time over the years and raised as an open both in relation to the past and the future process. His presentation wants to be a gap in this process and a place where hitherto established approaches are synthesized, but it is still an investigation that also projects into the future.
55 - Geología. Meteorología; 72 - Arquitectura; 91 - Geografía. Viajes
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.