Evaluación del cribado mamográfico: la valoración de los resultados falsos positivos, los factores asociados, y su impacto sobre las mujeres cribadas

Abstract

Antecedents: El cribratge de càncer de mama mitjançant mamografia redueix la mortalitat per aquesta malaltia. Els falsos positius són l'efecte advers més freqüent del cribratge mamogràfic i redueixen la seva efectivitat. Objectius: Estimar el risc acumulat de falsos positius al llarg de la participació seqüencial de la dona en el cribratge mamogràfic, i valorar el seu impacte sobre les dones cribrades i els factors de risc associats. Avaluar la tendència temporal en les taxes de detecció de càncer de mama en el cribratge poblacional. Mètodes: Es van analitzar 4.739.498 mamografies de cribratge de 1.565.364 dones de 45 a 69 anys d'edat participants en els programes de cribratge de 8 comunitats autònomes del territori espanyol entre 1991 i 2006. Les estimacions es van obtenir mitjançant models lineals generalitzats de regressió amb efectes aleatoris. Resultats: El risc acumulat de fals positiu va ser del 20.4% (IC95%: 20.0-20.8) i d'un 1.8% (IC95%: 1.6-1.9) per falsos positius amb proves invasives. L'adherència a la segona invitació al cribratge en les dones amb i sense falsos positius previs va ser 79.3 vs. 85.3%, respectivament. El risc de detecció de càncer va ser major en dones amb falsos positius previs (OR = 1.81; 95% CI: 1.70-1.94), i va ser encara més gran en dones amb falsos positius amb proves invasives (OR = 2.69; 95% CI: 2.28 -3.16). iv) Les taxes de detecció de carcinoma ductal in situ van augmentar un 2.5% anual (95% CI: 1.3; 3.8). Les taxes de càncer invasiu es van mantenir estables. El risc acumulat de fals positiu en el programa de Noruega va ser del 20.0% (95% CI = 19.7% -20.4%), i 4.1% (95% CI = 3.9% -4.3%) per falsos positius amb proves invasives. Conclusions: Els resultats d'aquests estudis són rellevants per poder reduir els efectes adversos del cribratge mamogràfic i poder millorar la seva efectivitat. A més, permet millorar la informació proporcionada sobre els efectes adversos del cribratge a les dones participants.

Antecedentes: El cribado de cáncer de mama mediante mamografía reduce la mortalidad por esta enfermedad. Los falsos positivos son el efecto adverso más frecuente del cribado mamográfico y reducen su efectividad. Objetivos: Estimar el riesgo acumulado de falsos positivos a lo largo de la participación secuencial de la mujer en el cribado mamográfico, y valorar su impacto sobre las mujeres cribadas y los factores de riesgo asociados. Evaluar la tendencia temporal en las tasas de detección de cáncer de mama en el cribado poblacional. Métodos: Se analizaron 4.739.498 mamografías de cribado de 1.565.364 mujeres de 45 a 69 años de edad participantes en los programas de cribado de 8 Comunidades Autónomas del territorio español entre 1991 y 2006. Las estimaciones se obtuvieron mediante modelos lineales generalizados de regresión con efectos aleatorios. Resultados: El riesgo acumulado de falso positivo fue del 20.4% (IC95%: 20.0-20.8) y de un 1.8% (IC95%: 1.6-1.9) para falsos positivos con pruebas invasivas. La adherencia a la segunda invitación al cribado en las mujeres con y sin falsos positivos previos fue 79.3 vs. 85.3%, respectivamente. El riesgo de detección de cáncer fue mayor en mujeres con falsos positivos previos (OR= 1.81; 95%CI: 1.70-1.94), y fue aún mayor en mujeres con falsos positivos con pruebas invasivas (OR= 2.69; 95%CI: 2.28-3.16). iv) Las tasas de detección de carcinoma ductal in situ aumentaron un 2.5% anual (95%CI: 1.3; 3.8). Las tasas de cáncer invasivo se mantuvieron estables. El riesgo acumulado de falso positivo en el programa de Noruega fue del 20.0% (95%CI= 19.7%-20.4%), y 4.1% (95%CI=3.9%-4.3%) para falsos positivos con pruebas invasivas. Conclusiones: Los resultados de estos estudios son relevantes para poder reducir los efectos adversos del cribado mamográfico y poder mejorar su efectividad. Además, permite mejorar la información proporcionada sobre los efectos adversos del cribado a las mujeres participantes.

Background: Mammographic breast cancer screening reduces mortality from this disease. False positive results are the most common adeverse effect of mamographic screening and they reduce the effectiveness of this practice. Aims: To estimate the cumulative risk of false positive results over 10 biennial participations in mammography screening age 50 to 69 years. To assess the factors associated with false positive results, and their impact on women screened. To assess the trends in rates of screen detected breast cancer in population-based screening. Methods: We analyzed 4.739.498 screeneing tests from 1.565.364 women 45-69 years old participating in mammographic screening in 8 different Regions of Spain, in the period 1991-2006. The estimates were obtained using generalized linear regression models with random effects. Results: The cumulative risk of false positive results was 20.4% (95%CI: 20.0-20.8) and 1.8% (95%CI: 1.6-1.9) for false positives with invasive procedures. At the second screening invitation re-attendance among women with and without a false-positive mammogram was 79.3 vs. 85.3%, respectively. The risk of cancer detection was greater in women with previous false positive results (OR= 1.81; 95% CI: 1.70-1.94), and was even higher in women with false positives with invasive procedures (OR = 2.69; 95% CI: 2.28 -3.16). iv) The detection rates of ductal carcinoma in situ increased by 2.5% per year (95% CI: 1.3; 3.8). Invasive cancer rates remained stable. The cumulative risk of false positive results in the Norwegian Breast Cancer Screening Program was 20.0% (95% CI = 19.7% -20.4%) and 4.1% (95% CI = 3.9% -4.3%) for false positives with invasive procedures. Conclusions: The results found are specially relevant to reduce the adverse effects of mammography screening and to improve its effectiveness. It also allows to improve the information given to screened women.