Entre França i Espanya. El sorgiment d’un nou espai de comunicació científica per mitjà de la revista La Medicina Catalana. Portantveu de l’Occitània mèdica (Barcelona, 1933-1938)

Abstract

Els orígens de la premsa científica periòdica es remunten a les pràctiques de transmissió del coneixement emanades de la denominada República de les Lletres, en particular a les publicacions aparegudes dins les acadèmies reials o les societats erudites de l’Antic Règim. Pel que fa a la seva tipologia, les revistes mèdiques presentaven als inicis del segle XX una gran varietat, tant de format i periodicitat com de temàtica, de dependència institucional i d’especialització. Seu d’una potent indústria editorial, Barcelona esdevingué aleshores un dels centres més importants d’edició de publicacions mèdiques –llibres i revistes– en l’àmbit lingüístic del castellà. La Medicina Catalana. Portantveu de l’Occitània mèdica (LMC) és una revista representativa del catalanisme mèdic, i constitueix un fet particular dins el panorama científic de dos països europeus –França i Espanya– amb una llarga tradició centralista: l’aspiració de metges catalans i occitans, del Midi francès, a crear un espai propi –l’Occitània mèdica del subtítol de la revista– de comunicació científica, més enllà dels imperatius marcats pels Estats francès i espanyol. El primer número LMC va aparèixer l’octubre de 1933, coincidint amb l’autonomia universitària i la reforma del pla d’estudis de medicina de la Universitat de Barcelona, i l’entrada en vigor de l’oficialitat del català, que esperonà les publicacions i l’ús públic de la llengua autòctona. El seu director, el metge Leandre Cervera i Astor, al costat de l’editor Josep Miracle i Montserrat i amb Ismael Girard des de Tolosa de Llenguadoc, va aconseguir que la publicació es mantingués fins l’any 1939, quan les tropes franquistes van ocupar Barcelona i es van prohibir definitivament les publicacions en llengua catalana. Fent servir el català com a vehicle de comunicació, LMC donava cabuda en les seves pàgines a articles originals i també a resums, convenientment traduïts i comentats, d’articles prèviament publicats en revistes internacionals i en diferents llengües. Igualment, incloïa seccions, com ara “Occitània mèdica” i “Noticiari d’activitats”, que referien les activitats mèdiques realitzades, i també les programades, així com les novetats esdevingudes, en els territoris catalano-occitans, això és, el triangle geogràfic Alacant-Bordeus-Marsella, que comptava aleshores amb uns 10 milions d’habitants. LMC suposa l’existència, a Catalunya i a la seva àrea d’influència lingüística comprès el sud de França, d’un públic lector integrat per professionals de la medicina, i probablement d’altres sectors sanitaris, que actualitzava regularment els seus coneixements en català d’acord amb unes àrees temàtiques que es corresponien amb les especialitats mèdiques en ús. Va ser una publicació periòdica concebuda i dissenyada des de la tensió entre forces divergents, que tendien cap a la diversificació de les ciències mèdiques, i alhora forces convergents, que impedien la fragmentació en distintes professions sanitàries. Des del primer número, la subsistència de la revista depenia no tant dels potencials subscriptors com d’uns ingressos estables procedents de la publicitat, en especial de la indústria farmacèutica. La memòria d’aquesta tesi doctoral s’emmarca en una línia d’investigació, iniciada ara fa ja més d’un dècada, sobre la medicina a la Catalunya de la primera meitat del segle XX, una etapa on es va consolidar, sobretot a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, a més de l’anomenada medicina de laboratori i d'una àmplia oferta d’especialitats mèdiques, un potent sector editorial en l’àmbit de la medicina.

The origins of the scientific press back to regular practices knowledge transfer arising from the so-called “Republic of Letters”, between 1550 and 1750, in particular publications appeared in the royal academies or erudite societies of the Old Regime. Regarding its type, medical journals appeared in the early twentieth century and presented a variety of format and frequency of publication, themes, institutional departments and specializations. Barcelona, home of a powerful publishing industry, became one of the most important places for publications of medical journals, books and magazines in the field medicine and in spanish language. La Medicina Catalana. Portantveu de l’Occitània mèdica (LMC) is a representative journal of the ‘catalanisme mèdic’, and is a particular fact within the scientific scene of two European Countries, France and Spain, with a long centralized tradition: the aspiration of catalan and occitans doctors, from the french Midi, to create their own space - l'Occitània Medica, subtitle of the journal - of scientific communication beyond the imperatives set by the French and Spanish states. The first issue of LMC appeared in October 1933, coinciding with autonomy of university, the reform of the studies of medicine at University of Barcelona and the beginning of the official status of Catalan language, which promotes publications and public use of the native language. Its director, Dr. Leandre Cervera Astor, along with the editor and Josep Miracle Montserrat and Ismael Girard from Tolosa de Llenguadoc, achieved the publication stayed until 1939, when military troops of Franco occupied Barcelona and banned publications in catalan language. Using the catalan as a vehicle for communication, LMC gave place in its pages to original articles and abstracts, properly translated and commented, articles previously published in international journals and in different languages. Furthermore, LMC included sections such as "Occitània medica" and "Noticiari d’activitats ", which concerned medical activities carried out, and also planned, as well as news and medical informations occurred in the territories of Catalonia and Occitan, which is the geographical triangle Alacant-Bordeaus-Marsella, which had then about 10 million habitants. LMC implies the existence, in Catalonia and its area of language influence including the south of France, a readership audience composed of medical professionals, and probably of other health sectors, who regularly update their knowledge in catalan according to some areas of interest that corresponded with medical specialties in use. It was a periodical conceived and designed by the tension between divergent forces that tended towards diversification of medical sciences, and converging forces that prevented fragmentation of knowledge in different health professions. Since the first issue of the magazine livelihood depended not so much by potential subscribers as a source of economic entries, but from advertising especially in the pharmaceutical industry. This thesis is part of a research, which began more than a decade ago, about the medicine in Catalonia in the first half of the twentieth century, a period in which, especially in the city of Barcelona and its metropolitan area, the so-called laboratory medicine and a wide range of medical specialties were consolidated together with a powerful publishing sector in the field of medicine.