Gana, sacietat i resposta integrada hormonal i motora del tracte gastrointestinal en l’ancià fràgil i l’obès mòrbid

Abstract

L’objectiu d’aquesta tesi ha estat avaluar la gana i la sacietat en poblacions ben diferenciades pel seu fenotip i comparar-les amb un grup control. Aquesta avaluació s’ha realitzat mitjançant una anàlisi de factors hormonals perifèrics (ghrelina, colecistoquinina i GLP-1) i de la motilitat gastrointestinal que interactuen en la regulació de la gana i la sacietat. Hem estudiat el buidament gàstric i vesicular, així com el temps de trànsit oro-cecal (TTOC) mitjançant ecografia antral i vesicular, temps d’absorció del paracetamol (buidament gàstric) i test d’alè amb lactulosa (TTOC). El capítol 1 estudia “l’anorèxia de l’ancià” i mostra que els ancians, especialment els ancians fràgils, presenten menys gana en dejú, una recuperació més lenta de la gana post ingesta i canvis en la resposta de la CCK i la motilitat gàstrica: en dejú els ancians tenen un àrea antral més gran i una disminució de la seva capacitat de distensió. A nivell hormonal, els ancians tenen un pic de CCK més elevat que els joves, sense diferències significatives atribuïbles a la fragilitat, i els valors de GLP-1 són més alts en el període inicial amb una davallada progressiva postprandial. En els ancians fràgils hi ha, a més, una acceleració del buidament gàstric per als líquids. La fisiopatologia de l'anorèxia de l’ancià podria estar relacionada amb una elevació en les concentracions d'hormones anorexígenes i alteracions en la motilitat gàstrica, que afavoreixen una disminució en la gana. El nostre estudi mostra la severitat clínica associada a la fragilitat ja que els ancians fràgils estan en risc de malnutrició, tenen una capacitat funcional disminuïda i un major risc d'institucionalització, comorbiditats i mort. En el capítol 2 s’ha observat que els individus obesos mòrbids mostren una gana, sacietat, CCK i buidaments gàstric i vesicular similars als del grup control no obès, però menor concentració de ghrelina en dejú i postprandial i menor GLP-1 postprandial. Els individus després de la gastrectomia vertical tenen menys gana, menys ghrelina, més sacietat, un buidament gàstric més accelerat i pics més elevats de CCK i GLP-1 comparat amb els no obesos. En canvi, comparats amb els obesos mòrbids, tenen més sacietat en dejú i en el període postprandial inicial, menys ghrelina i majors pics postprandials de CCK i GLP-1. Així doncs, la gastrectomia vertical aconsegueix una davallada en el pes dels pacients mitjançant uns canvis de motilitat i hormonals que no mimetitzen l’individu “normal”, però que aconsegueixen l’objectiu de la cirurgia: disminuir la gana, augmentar la sacietat i perdre pes. En l’annex 2 hem avaluat el TTOC objectivant que tant els ancians fràgils com els individus post-gastrectomia vertical tenen un trànsit accelerat, sense poder descartar però, que aquest sigui degut a l’acceleració del buidament gàstric que també mostren els dos. En l’annex 3 hem estudiat el patró de motilitat de fundus, antre i jejú d’individus obesos mòrbids. El fundus i l'intestí prim semblen tenir un únic marcapassos, mentre que l’antre en mostra dos. En quant a l’efecte de les hormones en el teixit, la ghrelina va augmentar l'AUC mitjà de les tires antrals, la CCK va augmentar l'AUC mitjà de tires de antre i fundus, i el GLP-1 va augmentar l'AUC mitjana en tires del fundus.

The aim of this thesis was to evaluate the appetite and satiation in distinct populations differentiated by their phenotype and to compare them to a control group. This evaluation was performed by analyzing various factors that interact in the regulation of appetite and satiation such as peripheral hormones (ghrelin, cholecystokinin and GLP-1) and gastrointestinal motility. We studied gastric and gallbladder emptying and oro-cecal transit time (OCTT) by means of antral and gallbladder ultrasound, the paracetamol absorption test (gastric emptying) and the lactulose breath test (OCTT). Chapter 1 of this thesis explores "the anorexia of aging" and shows that the elderly, especially the frail elderly, have less appetite at fast and a slower recovery after intake, changes in CCK gastric motility responses such as larger antral area at fast and a decrease in gastric antral distension. The elderly have a higher CCK peak compared to young people, with no significant differences attributable to frailty and GLP-1 values are higher in the initial postprandial period with a gradual posterior decrease. In the frail elderly, it seems they have also accelerated gastric emptying for liquids. The pathophysiology of anorexia in the elderly could be related to elevated concentrations of anorectic hormones and alterations in gastric motility, which favors a lower hunger sensation. Our study shows the clinical severity associated with frailty, as our frail elderly individuals are at risk of malnutrition, have a decreased functional capacity and increased risk of institutionalization, comorbidities and death. In Chapter 2 of this thesis it has been observed that morbidly obese individuals show similar appetite, satiation, CCK and similar gastric and gallbladder emptying compared to the non-obese control group, but lower ghrelin and postprandial GLP-1 concentrations. Individuals after sleeve gastrectomy are less hungry, have less ghrelin, show a faster gastric emptying and the highest peaks of CCK and GLP-1 compared to the non-obese. However, compared with morbidly obese, they feel more satiated at fast and during the first 90 minutes after intake, and also have less ghrelin and higher CCK and GLP-1 peaks.. Thus, sleeve gastrectomy may decrease patient’s weight through motility and hormonal changes that do not mimic the "normal" individual, but in other ways achieves the surgery’s goal: decreased appetite, increased satiation and postoperative weight loss. In Appendix 2 we evaluated the oro-cecal transit time objectifying that both the frail elderly group and the sleeve gastrectomy group have an accelerated transit. However, we are unable to rule out that this is due to the acceleration of gastric emptying both groups also show. In Appendix 3 we studied the motility pattern of the fundus, antrum and jejunum from morbidly obese individuals. Fundus and small intestine appear to have one pacemaker, whereas antrum shows two pacemakers. Regarding the effect of hormones in the tissue, ghrelin increased the AUC in antral strips, CCK increased the AUC in strips of antrum and fundus, and GLP-1 increased the average AUC of fundus strips.