Estudi de la prevalença d’osteoporosi i dels seus factors de risc en els pacients trasplantats pulmonars a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron

Abstract

L’osteoporosi és una complicació coneguda en el trasplantament pulmonar que pot representar una reducció de la seva capacitat funcional i de la qualitat de vida secundàries a una fractura. Objectiu: determinar la prevalença d’osteoporosi i de fractures en els pacients candidats a un trasplantament pulmonar i post trasplantats així com determinar els factors de risc associats a una pèrdua de massa òssia en aquests pacients. Material i mètodes: estudi retrospectiu en el qual s’inclouen 179 pacients adults, trasplantats pulmonars des de l’any 1990 fins al 2014 en un centre de referència en trasplantaments pulmonars. Es van recollir les dades demogràfiques i els factors de risc coneguts d’osteoporosi. Els pacients es van diferenciar en 3 grups segons la patologia pulmonar que presentaven: malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), malalties pulmonars intersticials difuses (MPID) i altres patologies pulmonars. Abans del trasplantament, es va considerar si rebien tractament amb glucocorticoides i es va estratificar la dosi en elevada o dosis baixa. Posteriorment al trasplantament, es va calcular la dosi acumulada de glucocorticoides així com la de la resta d’immunosupressors. Es va estudiar la presència d’osteoporosi i de fractures, l’efecte dels factors de risc en la massa òssia, la variació de la massa òssia posterior al trasplantament, l’efecte dels fàrmacs immunosupressors així com l’efecte del tractament per l’osteoporosi en la prevenció de la pèrdua de massa òssia. Resultats: S’inclouen 179 pacients, edat 51±10 anys, 109 homes i 70 dones, 66% postmenopàusiques. En el grup MPOC es van incloure 65 pacients, 82 en el grup MPID i 32 en el grup amb altres patologies. Els factors de risc més prevalents en els pacients MPOC en comparació als altres dos grups van ser el tabaquisme i el sedentarisme. El tractament amb glucocorticoides va ser més prevalent en els MPOC respecte al grup amb altres patologies mentre que la presa de dosis elevades va ser superior en els pacients amb altres patologies. La prevalença d’osteoporosi prèvia al trasplantament va ser del 38% en el total dels pacients, sent superior en el grup de pacients amb MPOC respecte als altres dos grups. Els factors de risc que es van relacionar amb la presència d’osteoporosi en el total de pacients van ser l’IMC baix, el tabaquisme i l’antecedent d’una fractura. La prevalença de fractures pretrasplantament va ser del 9,5%. La prevalença d’osteoporosi post trasplantament va ser del 38,5% i la de fractures del 11,2%. La variació de DMO observada post trasplantament va ser d’un guany del 1,3% a L2-L4 i d’una pèrdua del 2,1% tant a coll femoral com a fèmur total. Segons el període de realització de la DXA post trasplantament, els pacients amb la DXA realitzada entre els 7-12 mesos presentaven una major pèrdua de DMO. La pèrdua de DMO en totes les regions valorades va ser superior en els pacients amb altres patologies i menor en els MPOC. Els pacients en tractament per l’osteoporosi van presentar una menor pèrdua de DMO post trasplantament a coll femoral, respecte als pacients no tractats. A L2-L4 els pacients tractats presenten un increment de DMO. En un subgrup de 136 pacients tractats amb tacrolimus i micofenolat sòdic es va estudiar l’efecte del glucocorticoides sobre la massa òssia, sense poder-se relacionar les dosis acumulades del fàrmac amb la pèrdua de massa òssia observada post trasplantament. Conclusions: La prevalença d’osteoporosi prèvia al trasplantament va ser del 38%. Els principals factors de risc associats a una osteoporosi van ser el tabaquisme, un índex de massa corporal baix i l’antecedent de fractures. La prevalença de fractures pretrasplantament va ser del 9,5%. La prevalença d’osteoporosi post trasplantament va ser del 38,5%. La prevalença de fractures post trasplantament va ser de l’11,2%. La pèrdua de massa òssia post trasplantament varia entre l’1 i el 2% segons la regió valorada. Les regions més afectades són les regions femorals i el grup de patologia amb una pèrdua de DMO superior és el grup amb altres patologies. Els pacients que han rebut tractament per l’osteoporosi han presentat una menor pèrdua de DMO post trasplantament. No s’ha evidenciat associació entre el tractament amb glucocorticoides i altres immunosupressors i la pèrdua de massa òssia posterior al trasplantament pulmonar.

Osteoporosis is a known complication in lung transplantation that may represent a reduction in functional capacity and quality of life secondary to fracture. Objective: To determine the prevalence of osteoporosis and fractures in patients candidates for a lung transplant and post transplantation and to determine risk factors that are associated with bone loss in these patients. Secondly, we also determine the prevalence of symptomatic fractures and studied the effect of treatment for osteoporosis in lung transplanted patients. Methods: Retrospective study including 179 adult lung transplants between 1990 and 2014 evaluated at the Rheumatology Outpatient Clinic to study osteoporosis of which had a density (BMD) lumbar and femoral before and after the transplant. We collected demographic data and known risk factors for osteoporosis. Patients were differentiated into three groups by presenting lung disease: chronic obstructive pulmonary disease (COPD), diffuse interstitial lung diseases (MPID) and other lung diseases. Before the transplant, it was considered if received glucocorticoid treatment and stratified in high doses or low doses. After the transplant we calculated cumulative dose of glucocorticoids and other immunosuppressants. We studied the presence of osteoporosis and fractures, variation in bone mass after transplantation, the effect of risk factors on bone mass and immunosuppressive drugs and the effect of treatment for osteoporosis in prevention of bone loss. Results: 179 patients included, age 51 ± 10 years, 109 men and 70 women, 66% postmenopausal. In the COPD group we included 65 patients, in the group MPID 82 and 32 in the group with other diseases. The most prevalent risk factors in COPD patients compared to the other two groups were smoking and physical inactivity. Treatment with glucocorticoids was more prevalent in the COPD group compared to other diseases while taking high doses was higher in patients with other diseases. The prevalence of osteoporosis prior to transplantation was 38%, being higher in the group of patients with COPD compared to the other two groups. The risk factors that were associated with the presence of osteoporosis in all patients were low BMI, smoking and the presence of a previous fracture. The prevalence of fractures prior to transplantation was 9.5%. The prevalence of osteoporosis after transplantation was 38.5% and 11.2% of the fractures. The variation in bone mineral density observed after transplantation was a gain of 1.3% in L2-L4 and a loss of 2.1% at the femoral neck and total femur. As the period of implementation of the DXA post transplantation, the patients with DXA conducted between 7-12 months showed a greater loss of BMD. The loss of BMD in all measured areas was higher in patients with other diseases and lower in COPD. Patients who performed treatment for osteoporosis showed a smaller loss of femoral neck BMD post-transplant compared to untreated patients. At L2-L4 treated patients showed an increase in BMD. In a subgroup of 136 patients treated with tacrolimus and mycophenolate sodium was studied the effect of glucocorticoids on bone mass, without being able to relate the cumulative dose of the drug with bone loss observed after transplantation. Conclusions: The prevalence of osteoporosis in our series prior to transplantation was 38%. The main risk factors associated with osteoporosis were smoking, low body mass index and the presence of previous fractures. The prevalence of symptomatic fractures prior to transplantation was 9.5%. The prevalence of osteoporosis after transplantation was 38.5%. The prevalence of symptomatic fractures after transplantation was 11.2%. The bone loss after transplantation varies between 1 and 2% depending on the region valued. The regions most affected are the femoral regions and the disease group with a higher bone mineral density loss is the group with other diseases. Patients who have received treatment for osteoporosis showed less loss of bone mineral density after transplantation. It was not found an association between treatment with corticosteroids and other immunosuppressive and bone loss after lung transplant.