Multinucleació en embrions humans preimplantacionals

Abstract

La presència de dos o més nuclis en una cèl·lula embrionària es defineix com a multinucleació i va ser descrita per primera vegada en embrions humans cultivats in vitro per Tesarik i col.laboradors al 1987 (Tesarik et al., 1987). Es considera que un embrió és multinucleat quan s’ha observat més d’un nucli en alguna de les seves cèl·lules en qualsevol moment del seu desenvolupament. Aquesta característica embrionària es considera patològica i s’associa a mal pronòstic reproductiu. La multinucleació pot generar-se per errors en el procés de divisió mitòtica o per fragmentació del nucli i pot donar lloc patrons de multinucleació diferents: binucleació (2 nuclis) o multi/micronucleació (>2 nuclis). Diversos autors han descrit una associació entre multinucleació i morfologia embrionària compromesa que es tradueix en una menor capacitat de desenvolupament d’aquests embrions quan es cultiven fins a l’estadi de blastocist (Alikani et al., 2000; Yakin et al., 2005). A més, aquests embrions exhibeixen una constitució cromosòmica anormal amb més freqüència. Per tot això, i malgrat s’han descrit naixements sans a partir de la transferència d’embrions multinucleats, la transferència d’aquests embrions en els cicles de Fecundació in vitro sol realitzar-se només quan no n’hi ha d’altres disponibles. En el nostre treball s’han analitzat les característiques de 763 cicles de FIV-ICSI amb i sense embrions multinucleats a la cohort. S’han comparat les característiques dels cicles i de les pacients dels dos grups. En segon lloc, s’han analitzat les característiques de 1312 embrions multinucleats. S’ha determinat la seva incidència, el moment d’aparició de la multinucleació i els patrons de multinucleació. S’ha analitzat els paràmetres morfocinètics dels embrions multinucleats comparant-los amb els d’embrions sense signes de multinucleació i s’ha avaluat la capacitat de desenvolupament fins a blastocist dels embrions multinucleats. S’han analitzat els resultats clínics dels embrions multinucleats que han estat transferits. A partir de les dades obtingudes de 199 cicles de Screening genètic preimplantacional s’ha determinat la constitució cromosòmica dels embrions multinucleats i s’ha comparat amb l’observada en embrions sense multinucleació Els nostres resultats han mostrat que, tot i les millores recents del cultiu in vitro, la multinucleació embrionària segueix essent un fenomen freqüent en els cicles de FIV. (23.6%). En els cicles de FIV, el nombre d’oòcits recuperats en la punció fol·licular s'associa a presència de multinucleació, però la presència d’embrions multinucleats en una cohort no té un efecte negatiu en el pronòstic del cicle. La tecnologia de monitorització dinàmica de la morfologia embrionària incorporada als laboratoris de reproducció assistida darrerament possibilita una millor detecció de la multinucleació i ha mostrat que embrions amb aquestes característiques mostren una morfocinètica alterada. Amb aquest treball, s’ha confirmat una menor capacitat per assolir l’estadi de blastocist i una major incidència d’anomalies cromosòmiques dels embrions multinucleats, tot i que els embrions multinucleats euploides que assoleixen l’estadi de blastocist tenen la mateixa capacitat d'implantació que els blastocists euploides no multinucleats. Per últim, s’ha pogut concloure que el cultiu dels embrions multinucleats fins a l'estadi de blastocist permet la selecció dels potencialment viables.

Abnormalities in the number of nuclei in cells from cleaving human embryos was demonstrated as early as 1987 (Tesarik et al., 1987) and it is known as multinucleation. Errors in the mitotic process or nuclear fragmentation can both lead to multinucleation. This phenomenon has been correlated with impaired cleavage, high rate of chromosomal abnormalities, diminished embryo developmental potential, lower implantation, clinical pregnancy and birth rate. In our study, we analyzed the characteristics of ICSI cycles with and without multinucleated embryos. Second, morphokinetic characteristics and developmental ability of multinucleated and non-multinucleated embryos were compared. And finally, data from 199 preimplantation genetic screening cycles was used to analyze the chromosomal constitution of multinucleated embryos. Our results have shown that although recent improvements in culture conditions have been introduced in assisted reproduction laboratories, multinucleation is still a common phenomenon in IVF cycles. Patients with multinucleated embryos had a higher number of oocytes retrieved when compared with patient without multinucleated embryos. Nevertheless, the presence of multinucleated embryos does not compromise the reproductive outcome of the ICSI cycle. Dynamic evaluation of embryo development performed with time-lapse technology allowed a better detection of the multinucleation phenomenon, and altered morphokinetics has been detected in these embryos. Data obtained has confirmed a diminished developmental ability to reach the blastocyst stage as well as increased incidence of chromosomal abnormalities has been confirmed from our results. Nevertheless, euploid blastocysts derived from multinucleated embryos have high implantation potential. Culture of multinucleated embryos to the blastocyst stage allows the selection of those potentially viable.