Els vilancets 'de negre' al segle XVII

Abstract

Aquest treball té com a objectius analitzar de forma contextual, textual i intertextual les peces literàrio-musicals conegudes com a vilancets 'de negre' al llarg del segle XVII al Vell Món (les corones espanyola i portuguesa). Molt difoses i interpretades en catedrals i esglésies, aquestes obres còmiques en romanç tenien com a protagonistes personatges negres esclaus, un estereotip present també a altres productes culturals coetanis. L'apartat contextual s'inicia comparant el fenomen de l'esclavitud africana a Espanya amb el reflex deformat que n'ofereixen les lletres dels vilancets: l'organització en confraries dels esclaus, la seva quotidianitat o l'argot característic. Seguidament se centra en el context de les mateixes obres, interpretades per Nadal, Epifania, Corpus o festes marianes, i elaborades per mestres de capella i poetes 'vilanciquers' com Vicente Sánchez, Manuel de León Merchante o José Pérez de Montoro, que hi van mantenir un to popularitzant. En la part d'anàlisi, es parteix de la transcripció de 208 textos i 10 partitures inèdits, a les quals s'afegeixen nou fonts musicals més, per constituir un repertori de fonts primàries divers i representatiu. Pel que respecta als textos, se n'estudien diversos àmbits temàtics (paròdia de la societat blanca, la crítica de costums, jocs metateatrals...) i els mecanismes humorístics. Pel que respecta a les músiques, se n'analitzen recursos retòrics d'expressió del text, en especial el tema de l'esternut, molt característic del gènere. Una part important la constitueix l'anàlisi intertextual, en tant que els vilancets 'de negre' foren molt permeables a introduir-hi recursos teatrals, en especial les formes de teatre breu que li eren properes, com la moixiganga. També amb les danses, sobretot les danses que eren caracteritzades com a 'negres', és a dir, el guineo, el paracumbé i el zarambeque. Es completa la mirada intertextual amb fonts iconogràfiques que també dialoguen amb els vilancets: les Adoracions dels Mags i, en l'àmbit festiu, gegants i tarasques. L'estudi conclou que els vilancets 'de negre' foren una forma de música devocional que va permetre integrar l'esperit carnavalesc d'arrel profana dins el marc de la Contrareforma catòlica, retratant-hi un tipus d'esclau cristià dòcil que emergia com a "alteritat domesticada" enfront d'altres més problemàtiques, com el turc.

The goal of the present work is to analyse, in a contextual, textual and intertextual way, musical and literary pieces known as villancicos 'de Negro' composed during the Seventeenth Century in the Old World (the Spanish and Portuguese crowns). Widespread at that time and performed in all the cathedrals and churches, these comic pieces written in Romance language had as main characters black slaves, which were stereotypes also present in other contemporary cultural products. The contextual chapter begins comparing the phenomenon of African slavery in Spain with the distorted vision that offered the lyrics of the villancicos: their organization in confraternities, their everyday life and their characteristic slang. Then the chapter focuses on the context of these pieces, performed during Christmas, Epiphany, Corpus Christi or during the Marian feasts, and produced by chapel masters and poets 'villanciqueros' as Vicente Sanchez, Manuel de Leon Merchante or José Pérez Montoro, who gave to their works a popular vein. The analysis section deals with the transcription of 218 unpublished works (208 lyrics and 10 scores), plus nine more musical sources. Altogether constitute a diverse and representative repertoire of primary sources. The lyrics are studied from several thematic aspects (parody of the white society, criticism of customs, metatheatrical games...) and humoristic mechanisms. The scores are analysed from their rhetorical resources of expression of the lyrics, especially the issue of sneezing, characteristic of the genre. Another important part of the work is the analysis of intertextuality, as the villancicos 'de negro' were very receptive to introduce theatrical resources, especially short theatre forms, like the 'mojiganga'. Also with the dances, especially the ones characterized as 'black', that is to say, the 'guineo', the 'paracumbé' and the 'zarambeque'. The intertextual approach is complemented with iconographic sources which also dialogue with the villancicos: Adoration of the Magi and festive giants and 'tarascas'. The study concludes that the villancicos 'de negro' were a form of devotional music that allowed the integration of the secular carnival spirit within the Catholic Counter-Reformation, portraying a type of slave, docile and Christian, who emerged as a "domesticated otherness" in relation with other more problematic one, as were the Turkish.