Observación y análisis de la cobertura del ataque en el voleibol masculino de alto nivel

Abstract

Des de la seva creació, la Federació Internacional de Voleibol ha realitzat diversos canvis en el reglament amb la finalitat d’augmentar la continuïtat del joc, especialment en el voleibol masculí d’alt nivell. No obstant, per a incrementar la durada dels punts, no només és important modificar el reglament, sinó que també és necessari aprofundir en l’estudi de les accions defensives que afavoreixen la continuïtat del joc, com és el cas de la cobertura de l’atac. L’objectiu general d’aquest estudi va ser analitzar la cobertura de l’atac des de la perspectiva d’un model d’anàlisi dels esports col·lectius basat en la metodologia observacional: el model competitiu o contextualitzat. La gran quantitat de patrons de conducta detectats en diferents circumstàncies contextuals van demostrar que els jugadors que cobreixen l’atacant assumeixen una responsabilitat espacial determinada per a cada situació de joc en particular. A més a més, els resultats obtinguts també van demostrar que al voleibol modern d’alt nivell s’utilitzen amb una freqüència molt baixa o nul·la els sistemes de cobertura recomanats per la literatura especialitzada, és a dir, els sistemes 3-2-0, 2-3-0 i 2-1-2. En canvi, sí que s’utilitzen altres sistemes alternatius, essent els més freqüents els sistemes 1-3-1 i 1-2-2. Aquest estudi aporta informació innovadora sobre la cobertura de l’atac que pot ser útil pels entrenadors de voleibol a l’hora de dissenyar els seus sistemes de joc.

Desde su creación, la Federación Internacional de Voleibol ha realizado múltiples cambios en el reglamento con el fin de aumentar la continuidad del juego, especialmente en el voleibol masculino de alto nivel. Sin embargo, para incrementar la duración de los puntos, no solo es importante modificar el reglamento, sino que también es necesario profundizar en el estudio de las acciones defensivas que favorecen la continuidad del juego, como es el caso de la cobertura del ataque. El objetivo general de este estudio fue analizar la cobertura del ataque desde la perspectiva de un modelo de análisis de los deportes colectivos basado en la metodología observacional: el modelo competitivo o contextualizado. La gran cantidad de patrones de conducta detectados en distintas circunstancias contextuales demostraron que los jugadores que cubren al atacante asumen una responsabilidad espacial determinada para cada situación de juego en particular. Además, los resultados obtenidos también demostraron que en el voleibol moderno de alto nivel se utilizan con una frecuencia muy baja o nula los sistemas de cobertura recomendados por la literatura especializada, es decir, los sistemas 3-2-0, 2-3-0 y 2-1-2. En cambio, sí que se utilizan otros sistemas alternativos, siendo los más frecuentes los sistemas 1-3-1 y 1-2-2. Este estudio aporta información novedosa sobre la cobertura del ataque que puede ser útil para los entrenadores de voleibol a la hora de diseñar sus sistemas de juego.

Since its establishment, the International Volleyball Federation has introduced numerous rule changes in an attempt to increase the game continuity, especially in high-level men’s volleyball. However, in order to extend the duration of points, it is necessary not only to change certain rules, but also to study the defensive actions that influence this aspect of play. One such action is attack coverage. The general aim of this study was to examine attack coverage using an analysis model of team sports that is based on observational methodology: the competitive or contextualized model. The large number of behaviour patterns detected in different contextual circumstances demonstrated that players who are covering the attacker assume a certain spatial responsibility for each particular game situation. The results obtained also show that in high-level modern volleyball the attack coverage systems recommended in the specialised literature, such as 3-2-0, 2-3-0, and 2-1-2, are rarely used. On the other hand, the most frequently used alternative systems were 1-3-1 and 1-2-2. This study provides new information about attack coverage that could be used by volleyball coaches to design their playing systems.