Eduard Maria Balcells i Buigas. Un arquitecte de darrera generació modernista al Vallès Occidental

Abstract

La tesi “Eduard Maria Balcells Buïgas. Un arquitecte de darrera generació modernista al Vallès Occidental” pretén abordar la producció de l’arquitecte i contextualitzar-la des d’una doble perspectiva. Per una banda destacant la rellevància que va tenir des d’un vessant local i comarcal pel que fa a la difusió del modernisme i dels successius moviments arquitectònics. L’estudi de la seva trajectòria, les obres i diverses tipologies i camps als què es va dedicar han de permetre també definir les possibles aportacions de Balcells, l’interès de la seva producció i el paper que li correspon dins de l’arquitectura catalana. En aquest sentit el vitrall té una gran transcendència i el reconeixement de la seva autoria en obres de gran rellevància és un dels objectius prioritaris d’aquest treball.

Eduard M. Balcells Buïgas (Barcelona 1877-1965) pertany a la darrera generació d’arquitectes modernistes. Obtingué el títol el 1905 i el mateix any guanyava la plaça d’arquitecte municipal a Cerdanyola. Va centrar la seva producció a la ciutat de Barcelona i al Vallès, principalment a Cerdanyola i Sabadell. Balcells és testimoni dels diferents corrents arquitectònics de començaments de segle XX que es van anar imposant a Catalunya. La seva producció es pot dividir en cinc períodes marcats per opcions estilístiques ben diferenciades: la primera etapa modernista (1905-1910), de la desclosa centreuropea a la irrupció del noucentisme (1910-1919), noucentisme regionalisme i modernitat (1920-1936) i monumentalisme i academiscisme eclèctic de postguerra (1939-1959). Si durant l’època modernista Balcells s’havia caracteritzat per la síntesi de models internacionals, el període de maduresa representarà el trencament amb els seus inicis i la recuperació de l’arquitectura vernacla i el classicisme.

El més personal de la seva trajectòria coincideix amb el període modernista on s’integra dins la darrera generació d’aquest moviment. Els primers anys es caracteritzen per una gran originalitat, la profusió de recursos decoratius i un cert orientalisme. Balcells assimilarà el llenguatge dels arquitectes catalans que el precediren, tot incorporant trets molt personals que caracteritzaran la seva producció més destacada. Destaquen obres com la Casa Tosquella, la Casa Mestres, la Casa Gual i la Casa Lluch, la majoria dins la tipologia de torre d’estiueig. Durant la segona dècada del segle XX la producció de Balcells denota una gran influència de models centreuropeus, que el durà a abandonar definitivament la personal interpretació del gòtic per endinsar-se en un modernisme de simplificació geomètrica. Al llarg d’aquesta etapa, i arran del seu matrimoni amb Eugènia Gorina, realitzarà nombrosos edificis industrials i panteons a Sabadell. Destaquen el projecte del Lawn Tennis del Turó, el conjunt de vitralls de la Casa López (actual Museu d’Art de Cerdanyola), la Casa Carles Balcells, la Fàbrica Sampere, la Fàbrica Sallarés Deu, el Despatx Genís i Pont, la Fàbrica “La Pureza”, el Panteó Carol i el Castell de Rocabruna. Cap el 1920 l’obra de Balcells experimentarà un gran canvi amb l’adopció de les propostes classicitzants del noucentisme. Durant els primers anys d’aquesta etapa, Balcells es decanta per un classicisme modern. Per altra banda, entre finals dels anys vint i els primers trenta, la influència del racionalisme i l’art déco, s’evidencien en obres com la Fàbrica Rocalla, el projecte de Biblioteca de la Caixa de Sabadell i els pisos Benages. Per aquells anys, s’afegirà amb el Pavelló de l’Associació dels Ramaders de l'Exposició de Barcelona de 1929 a la recuperació de l’arquitectura tradicional i el regionalisme. A partir de la Guerra Civil abunden els exemples d’una arquitectura eclèctica que mira cap el passat marcada per l’academicisme i l’arquitectura monumental. Balcells, al final de la seva carrera aconsellava al seu fill l’ús d’un classicisme que no passa de moda, alhora que es penedia de les obres més agosarades de la seva joventut.

The thesis titled “Eduard Maria Balcells Buïgas. A latest-generation modernist architect in the Vallès Occidental region” intends to approach the architect's production and set it in a context from a double perspective, emphasising the relevance he had both from a local and regional aspect in connection with the spreading of modernism and the subsequent architectural movements. The study of his career, his works, and the various typologies and fields he devoted himself to should also allow to define the possible contributions by Balcells, the interest in his production and his role in Catalan architecture. In this respect, the stained glass window is of great importance and the acknowledgement of Balcells as the author of very relevant works is one of the main aims of this thesis. Eduard M. Balcells Buïgas (Barcelona 1877-1965) belongs to the latest generation of modernist architects. He graduated in 1905, and he got selected by competitive examination for the post of Council Architect in Cerdanyola in the same year. He focused his production on the city of Barcelona and the Vallès region, mainly on the towns of Cerdanyola and Sabadell. Balcells witnessed the different early 20th-century architectural trends that were becoming popular in Catalonia. His production may be divided in five periods marked by well distinguished stylistic options: the first modernist period (1905-1910), from the burst into the Central European scene to the emergence of Noucentisme (1910-1919), Noucentisme, Regionalism and Modernity (1920-1936), and Monumentalism and Post-War Eclectic Academicism (1939-1959). Over the modernist period Balcells was characterised by synthesising international models, and the maturity period represents a break with his beginnings and the recovery of local architecture and classicism. The most personal period of his career coincides with the modernist period, and he integrates within the latest generation of that movement. His first years are distinguished by a great deal of originality, a wealth of decorative resources and a certain orientalism. Balcells assimilates the language used by the Catalan architects that preceded him, adding a series of very personal features that characterise his most outstanding production. Some of his most distinguished works are Casa Tosquella, Casa Mestres, Casa Gual and Casa Lluch, most of them within the summer house typology. Balcells's production over the second decade of the 20th century denotes a great influence of Central European models, which leads him to definitely abandon the personal interpretation of Gothic art in order to go in depth into a modernism based on geometric simplification. Over this period, and as a result of his marriage to Eugènia Gorina, he carries out numerous industrial buildings and mausoleums in Sabadell. We may highlight Lawn Tennis del Turó, the set of stain glass pieces of Casa López (current Cerdanyola Art Museum), Casa Carles Balcells, the Sampere Factory, the Sallarés Deu Factory, the Genís i Pont offices, the “La Pureza” Factory, Carol Mausoleum and Rocabruna Castle. Around 1920, Balcells's works experience a great change due to the adoption of classicising proposals from Noucentisme. Balcells opts for a modern classicism over the first years of this period. Besides, between the late 20s and early 30s, the influence of rationalism and art déco is evident in works such as the Rocalla Factory, the Caixa de Sabadell Library project and the Benages apartments. While making the Cattle-breeders Association Pavilion built for the 1929 Barcelona International Exhibition, he joins the recovery of traditional architecture and regionalism. After the Spanish Civil War he shows plenty of examples of an eclectic architecture that looks back in history and is marked by academicism and monumental architecture. By the end of his career, Balcells recommends his son using a classicism that does not go out of fashion, while regretting his youth's most ground-breaking works.