Universitat de Barcelona. Departament d'Història del Dret, Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l'Estat
Esta tesis está orientada al estudio de la secularización del matrimonio, es decir, cómo la legislación estatal española incorporó a su ordenamiento jurídico el matrimonio que hasta el siglo XIX había sido recogido por el derecho canónico. En su origen, y después en determinados momentos históricos, ésta consistió en un trasvase de jurisdicción total, sin alterar su contenido primigenio. Este objeto inicial de trasvase se superó y se ha visto cómo se da un viraje en clave divorcista desprendiéndose de un elemento definitorio como es la indisolubilidad por lo menos en su sentido formal ya que se ha demostrado en el estudio que el matrimonio tiene una vocación de perennidad. El último paso legislativo en esta secularización ha sido el permitir el matrimonio entre personas del mismo sexo, produciendo una crisis de identidad en la institución. El objetivo de esta tesis ha sido el demostrar de qué manera, después de perder la nota de la indisolubilidad y de un debilitamiento de la heterosexualidad, acompañado de una mentalidad individualista, nos encontramos con un modelo matrimonial erosionado, con un proceso de desjuridificación y privatización fuerte y evidente fruto de una revolución social y cultural, pero dando respuesta a los retos de nuestra sociedad postmoderna. En la investigación se desvela cómo después de su deconstrucción es el matrimonio quien inquirirá cada uno de sus elementos esenciales y volverá a edificarse en su solidez innata manteniendo su papel vertebrador en la sociedad de los siglos venideros.
Aquesta tesi està orientada a l'estudi de la secularització del matrimoni, és a dir, com la legislació estatal espanyola va incorporar al seu ordenament jurídic el matrimoni que fins al segle XIX havia estat recollit pel dret canònic. En el seu origen, després en determinats moments històrics, aquesta va consistir en un transvasament de jurisdicció total, sense alterar el seu contingut primigeni. Aquest objecte inicial de transvasament es va superar i s'ha vist com es dóna un viratge en clau divorcista desprenent-se d'un element definitori com és la indissolubilitat, almenys en el seu sentit formal, donat que s'ha demostrat en l'estudi que el matrimoni té una vocació de perennitat. L'últim pas legislatiu en aquestasecularització ha estat el fet de permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe, produint així una crisi d'identitat a la institució. L'objectiu d'aquesta tesi ha estat demostrar de quina manera, després de perdre la nota de la indissolubilitat i d'un debilitament de l'heterosexualitat, acompanyat d'una mentalitat individualista, ens trobem amb un model matrimonial erosionat, amb un procés de desjuridificació i privatització forta i evident fruit d'una revolució social i cultural, però que dóna resposta als reptes de la nostra societat postmoderna. En la investigació es desvetlla com després de la seva deconstrucció serà el matrimoni qui inquirirà cadascun dels seus elements essencials i tornarà a edificar-se en la seva solidesa innata mantenint el seu paper vertebrador en la societat dels segles venidors.
This thesis aims to study the secularization of marriage, that is, how the Spanish state has added to its national law the figure of marriage, which until the nineteenth century was only part of the canon law. Originally, and later at certain historical moments, this addition consisted of a pure jurisdiction transfer, not implying any change in its primal content. However, this initial approach shifted to a clear pro- divorce view getting rid of a defining element as the indissolubility, at least in its formal sense, as this study demonstrates that marriage pursues perpetuity. The last legislative step in this secularization process was to allow same-sex marriage causing an identity crisis in the institution. The purpose of this research is to demonstrate how, in a clearly more individualistic environment, the fact of loosing the indissolubility nature together with a weakening of heterosexuality, have caused that we now face an eroded marriage model and a strong process of dejuristifying and privatization which are obviously the result of a social and cultural revolution responding to the challenges of our postmodern society. This research also reveals how after its deconstruction, the marriage figure should inquire each of its essential parts and be rebuilt on its innate strength maintaining its unifying role in the society for centuries to come.
Matrimoni civil; Matrimonio civil; Civil marriage; Matrimoni (Dret canònic); Matrimonio (Derecho canónico); Marriage (Canon law); Matrimoni (Dret); Matrimonio (Derecho); Marriage law
348 - Ecclesiastical law. Canon law
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.