La evaluación del aprendizaje del alumbrado en la ESO. Estudio de caso

Abstract

La evaluación se utiliza, con demasiada frecuencia, más para calificar y categorizar al alumnado, de acuerdo a una función social, que con fines pedagógicos para mejorar el aprendizaje del alumnado y garantizar la participación y el progreso de todos, por lo que se aleja de un planteamiento inclusivo de la educación. Esta realidad da cuenta de su anclaje en un sistema tradicional de enseñanza y aprendizaje. La presente tesis doctoral tiene como principal objetivo indagar en el enfoque de un grupo de profesores de la ESO sobre la evaluación del aprendizaje del alumnado, para identificar y hacer visibles las barreras que se interponen entre un modelo de evaluación tradicional y un modelo de evaluación que respete los principios de la inclusión educativa. La finalidad última es propiciar un debate interno sobre la cultura de centro, las prácticas docentes y la política educativa que sirva de motor para iniciar un proceso de innovación hacia planteamientos educativos inclusivos. Para llevar a cabo la investigación se ha optado por una metodología cualitativa, el estudio de caso, en el que han participado 6 docentes y un grupo de alumnos que, si bien de manera casi anecdótica, han contribuido con su testimonio a profundizar en el objeto de estudio: la evaluación del aprendizaje en la ESO. Las técnicas de recogida de información empleadas han sido la entrevista semiestructurada, el grupo de discusión y el análisis documental. La categorización y el análisis de la información ha permitido poner de manifiesto que la evaluación se caracteriza por la hegemonía de la función sumativa y social (certificadora), el uso de los exámenes como principales instrumentos para tomar decisiones sobre el rendimiento del alumnado y que el modelo para atender a la diversidad de los alumnos se halla muy lejos de ser inclusivo. Las barreras que se han identificado para iniciar un proceso de cambio hacia planteamientos curriculares y organizativos que garanticen la presencia y la participación de todo el alumnado, estructuradas en tres dimensiones –centro, profesorado y factores externos, visibilizan la necesidad de replantear la evaluación del alumnado desde una perspectiva global, considerando en primer lugar la cultura del centro. Los resultados muestran que los espacios de reflexión compartida entre docentes son un camino a recorrer para repensar las prácticas evaluativas, en este caso, pero a la vez hacen tambalear los múltiples factores que conforman los procesos de enseñanza y las resistencias individuales y colectivas del profesorado para superar maneras de hacer que distan de ser inclusivas.

L’avaluació s’utilitza, molt sovint, més per qualificar i categoritzar a l’alumnat, d’acord a una funció social, que amb una finalitat pedagògica per millorar l’aprenentatge de l’alumnat i garantir la participació y el progrés de tots, per la qual cosa s’allunya d’un plantejament inclusiu de l’educació. Aquesta realitat dóna comptes del seu ancoratge a un sistema tradicional d’ensenyament i aprenentatge. La present tesi doctoral té com a principal objectiu indagar en l'enfocament d'un grup de professors de l'ESO sobre l'avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat, per identificar i fer visibles les barreres que s'interposen entre un model d'avaluació tradicional i un model d'avaluació que respecti els principis de la inclusió educativa. La finalitat última és propiciar un debat intern sobre la cultura de centre, les pràctiques docents i la política educativa que serveixi de motor per iniciar un procés d'innovació cap a plantejaments educatius inclusius. Per dur a terme la investigació s'ha optat per una metodologia qualitativa, l'estudi de cas, en el qual han participat 6 docents i un grup d'alumnes que, si bé de manera gairebé anecdòtica, han contribuït amb el seu testimoni a aprofundir en l'objecte d'estudi: l'avaluació de l'aprenentatge a l'ESO. Les tècniques de recollida d'informació emprades han estat l'entrevista semiestructurada, el grup de discussió i l'anàlisi documental. La categorització i l'anàlisi de la informació ha permès posar de manifest que l'avaluació es caracteritza per l'hegemonia de la funció sumativa i social (certificadora), l'ús dels exàmens com a principals instruments per prendre decisions sobre el rendiment de l'alumnat i que el model per atendre la diversitat dels alumnes es troba molt lluny de ser inclusiu. Les barreres que s'han identificat per iniciar un procés de canvi cap a plantejaments curriculars i organitzatius que garanteixin la presència i la participació de tot l'alumnat, estructurades en tres dimensions –centre, professorat i factors externs, fan visible la necessitat de replantejar l'avaluació de l'alumnat des d'una perspectiva global, considerant en primer lloc la cultura del centre. Els resultats mostren que els espais de reflexió compartida entre docents són un camí a recórrer per repensar les pràctiques d’avaluació, en aquest cas, però alhora fan trontollar els múltiples factors que conformen els processos d'ensenyament i les resistències individuals i col·lectives del professorat per superar maneres de fer que disten de ser inclusives.

The evaluation is often used more to qualify and categorize the students, according to a social function, rather than with a pedagogical purpose to help improve student learning and ensure the participation and progress of all. For this reason, it moves away from an inclusive approach to education and gives accounts of its anchorage in a traditional system of teaching and learning. The main aim of this thesis is to investigate the assessment approach used by a group of secondary education teachers in Spain, in order to identify the barriers that are preventing the change from traditional techniques assessment to an approach respects the principles of inclusive education. The ultimate objective of the research is to provoke internal debate about school culture, practices and educational policy to start an innovation process in order to towards more inclusive educational approaches. A qualitative methodology was used in this research, the case study. Six teachers participated and small group of students, that whit their comments have helped to deepen study object: assessment of learning in compulsory secondary education in Spain. The procedures used to collect the data were partly structured interviews, group discussions and documentary analysis. The analysis and categorization of information revealed that the current assessment approach is summative, based on a social purpose (certification). Examinations are the basic procedure for making decisions about the progress of students, which also affects how the school system deals with diversity, an approach that is far removed from an inclusive perspective. The main barriers that are preventing this process of innovation which promotes study programmes and organizational approaches that guarantee the presence, participation and progress of all students, have been grouped into three main categories –center, teachers and external factors, demonstrate the need to reconsider the assessment process from a global perspective, taking into account the school culture in the first place. The results show how reflection spaces shared by teachers are a proper way to rethinking assessment practices, in this case, but also they make unstable the different aspects that define teaching process and the collective and individual resistance of teachers to overcome approaches which are not inclusive at all.