Universitat de Barcelona
Petrus, Antonio
Riera Riera, Joan
Lleixà Arribas, Teresa
2015-12-14
913 p.
Universitat de Barcelona. Departament de Teoria i Història de l'Educació
La investigació realitzada té com a objectiu analitzar i descriure el procés de creació de les polítiques esportives municipals des del moment de recuperació de la democràcia, l'any 1979, fins a 1991. El període inclou tres legislatures i s'atura l'any abans de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, moment que es considera un important canvi amb repercussions en tot el sistema esportiu català. La intencionalitat de l'estudi és la d'observar aquest procés des d'una perspectiva longitudinal intentant extreure aspectes que puguin ser significatius per poder relacionar el tipus de política esportiva municipal amb les forces polítiques que governaven els ajuntaments d'aquella època. Per aquesta raó, el disseny estratègic de la recerca s'ha basat en l'estudi de cas i la metodologia comparativa, amb l'anàlisi, la descripció i la comparació de les polítiques esportives de dos ajuntament ideològicament diferents. Amb un disseny polar i seguint criteris demogràfics i geogràfics, els municipis seleccionats han estat Vic i Sant Feliu de Llobregat, situats a la província de Barcelona, amb una grandària similar, al voltant dels 30.000 habitants, capitals de la seva comarca, i amb un govern municipal de Convergència i Unió, en el cas de Vic, i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)—després Iniciativa per Catalunya (IC)— pel que fa a Sant Feliu de Llobregat. La recerca es posiciona, principalment, dins el paradigma qualitatiu i fa un procés d'immersió en la política esportiva de les dues ciutats escollides agafant com a fonts d'obtenció de dades els documents públics generats pels mateixos ajuntaments (actes dels plens, del patronat municipal d'esports i els pressupostos municipals) i documents exteriors (butlletins municipals i premsa comarcal) que s'utilitzen per a la contextualització i l'aprofundiment en l'estudi del sistema esportiu de les ciutats. La tècnica de producció de dades utilitzada es basa en l'anàlisi de contingut de les actes municipals i els documents exteriors i en una anàlisi dissenyada de manera específica pel que fa a la documentació pressupostària. L'anàlisi de contingut ha permès fer una categorització de les diferents temàtiques que després s'utilitzen per a l'anàlisi comparativa dels dos municipis i extreure'n conclusions sobre les polítiques esportives de les ciutats analitzades. El treball finalitza amb l'elaboració d'una proposta de model teòric per a l'anàlisi de les polítiques esportives municipals aplicable als ajuntaments d'aquella època i susceptible de ser utilitzat per a l'estudi de les polítiques esportives actuals.
This aim of this research is to analyze and describe the municipal sport policies' creation process from 1979, when democracy was recovered, to 1991. This period includes three legislatures and ends the year before Barcelona's Olympic Games celebration, 1992, considered a relevant moment that implied important changes that had an impact to the entire Catalan sports system. The work's intentionality is to observe this process from a longitudinal perspective trying to extract and identify aspects that may be relevant in order to link up the type of municipal sports policies with the political forces that ruled the different city councils on those times. For this reason, the strategic design of this research has been based on two case studies and a comparative methodology between them, with the analysis, description and comparison of the sports policies from two city councils with different ideologies. With a polar design following demographic and geographic criteria, the selected towns have been Vic and Sant Feliu de Llobregat, located in Barcelona's province. Both have similar size, near 30.000 inhabitants and are the capital of its region. Vic had a city government formed by Convergencia I Unio, and Sant Feliu de Llobregat's government was formed by Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) —later on Iniciativa per Catalunya. This research is positioned mainly inside the qualitative paradigm and makes an immersion process in the sports policies from both chosen cities. The work takes as a source public documents generated by the city councils themselves (the plenary acts, acts from the Patronat Municipal d'Esports and the city budgets) and exterior documents (official bulletins and district press) used for the contextualization and deepening of the sports' system study. The data production technique used is based on the content analysis of the city act and external documents and on an analysis specifically designed for the budget documents. The content analysis has allowed to make a categorization of the different topics used for the comparative analysis between both cities and extract conclusions about both municipal sport policies. This investigation ends with the elaboration of a theoretical model proposal for the analysis of municipal sport policies applicable on city councils from that time and liable to be used for the study of present sport policies.
Esports; Deportes; Sports; Política esportiva; Política deportiva; Sports and state
79 - Diversions. Espectacles. Cinema. Teatre. Dansa. Jocs. Esports
Ciències de l'Educació
Tesi realitzada a l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya - Centre de Barcelona (INEFC)
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
