Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Ciències de la Computació
In this thesis we study feature subset selection and feature weighting algorithms. Our aim is to make their output more stable and more useful when used to train a classifier. We begin by defining the concept of stability and selecting a measure to asses the output of the feature selection process. Then we study different sources of instability and propose modifications of classic algorithms that improve their stability. We propose a modification of wrapper algorithms that take otherwise unused information into account to overcome an intrinsic source of instability for this algorithms: the feature assessment being a random variable that depends on the particular training subsample. Our version accumulates the evaluation results of each feature at each iteration to average out the effect of the randomness. Another novel proposal is to make wrappers evaluate the remainder set of features at each step to overcome another source of instability: randomness of the algorithms themselves. In this case, by evaluating the non-selected set of features, the initial choice of variables is more educated. These modifications do not bring a great amount of computational overhead and deliver better results, both in terms of stability and predictive power. We finally tackle another source of instability: the differential contribution of the instances to feature assessment. We present a framework to combine almost any instance weighting algorithm with any feature weighting one. Our combination of algorithms deliver more stable results for the various feature weighting algorithms we have tested. Finally, we present a deeper integration of instance weighting with feature weighting by modifying the Simba algorithm, that delivers even better results in terms of stability
El focus d'aquesta tesi és mesurar, estudiar i millorar l’estabilitat d’algorismes de selecció de subconjunts de variables (SSV) i avaluació de variables (AV) en un context d'aprenentatge supervisat. El propòsit general de la SSV en un context de classificació és millorar la precisió de la predicció. Nosaltres afirmem que hi ha un altre gran repte en SSV i AV: l’estabilitat des resultats. Un cop triada una mesura d’estabilitat entre les estudiades, proposem millores d’un algorisme molt popular: el Relief. Analitzem diferents mesures de distància a més de la original i estudiem l'efecte que tenen sobre la precisió, la detecció de la redundància i l'estabilitat. També posem a prova diferents maneres d’utilitzar els pesos que es calculen a cada pas per influir en el càlcul de distàncies d’una manera similar a com ho fa un altre algorisme d'AV: el Simba. També millorem la seva estabilitat incrementant la contribució dels pesos de les variables en el càlcul de la distància a mesura que avança el temps per minimitzar l’impacte de la selecció aleatòria de les primeres instàncies. Pel què fa als algorismes embolcall, (wrappers) els modifiquem per tenir en compte informació que era ignorada per superar una font intrínseca d’inestabilitat: el fet que l’avaluació de les variables és una variable aleatòria que depèn del subconjunt de dades utilitzat. La nostra versió acumula els resultats en cada iteració per compensar l’efecte aleatori mentre que els originals descarten tota la informació recollida sobre cada variable en una determinada iteració i comencen de nou a la següent, donant lloc a resultats més inestables. Una altra proposta és fer que aquests wrappers avaluïn el subconjunt de variables no seleccionat en cada iteració per evitar una altra font d’inestabilitat. Aquestes modificacions no comporten un gran augment de cost computacional i els seus resultats són més estables i més útils per un classificador. Finalment proposem ponderar la contribució de cada instància en l’AV. Poden existir observacions atípiques que no s'haurien de tenir tant en compte com les altres; si estem intentant predir un càncer utilitzant informació d’anàlisis genètics, hauríem de donar menys credibilitat a les dades obtingudes de persones exposades a grans nivells de radiació tot i que no tenir informació sobre aquesta exposició. Els mètodes d’avaluació d’instàncies (AI) pretenen identificar aquests casos i assignar-los pesos més baixos. Varis autors han treballat en esquemes d’AI per millorar la SSV però no hi ha treball previ en la combinació d'AI amb AV. Presentem un marc de treball per combinar algorismes d'AI amb altres d'AV. A més proposem un nou algorisme d’AI basat en el concepte de marge de decisió que utilitzen alguns algorismes d’AV. Amb aquest marc de treball hem posat a prova les modificacions contra les versions originals utilitzant varis jocs de dades del repositori UCI, de xips d'ADN i els utilitzats en el desafiament de SSV del NIPS-2003. Les nostres combinacions d'algorismes d'avaluació d'instàncies i atributs ens aporten resultats més estables per varis algorismes d'avaluació d'atributs que hem estudiat. Finalment, presentem una integració més profunda de l'avaluació d'instàncies amb l'algorisme de selecció de variables Simba consistent a utilitzar els pesos de les instàncies per ponderar el càlcul de les distàncies, amb la que obtenim resultats encara millors en termes d’estabilitat. Les contribucions principals d’aquesta tesi son: (i) aportar un marc de treball per combinar l'AI amb l’AV, (ii) una revisió de les mesures d’estabilitat de SSV, (iii) diverses modificacions d’algorismes de SSV i AV que milloren la seva estabilitat i el poder predictiu del subconjunt de variables seleccionats; sense un augment significatiu del seu cost computacional, (iv) una definició teòrica de la importància d'una variable i (v) l'estudi de la relació entre l'estabilitat de la SSV i la redundància de les variables.
004 - Informática
Àrees temàtiques de la UPC::Informàtica