Estudi de la prevalença d’hipòxia intermitent en pacients estables amb diabetis de tipus 2 mal controlada i de l’evolució del control de la glucèmia amb el tractament amb pressió

dc.contributor
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina
dc.contributor.author
Torrella Marcet, Marta
dc.date.accessioned
2016-09-08T07:07:33Z
dc.date.available
2016-09-08T07:07:33Z
dc.date.issued
2016-07-01
dc.identifier.isbn
9788449065200
en_US
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/392690
dc.description.abstract
Objectius i justificació del projecte. Nombrosos estudis suggereixen que l’apnea obstructiva del son (AOS) afecta el metabolisme de la glucosa i que la hipòxia intermitent (HI) és un potencial mecanisme intermediari d’aquesta relació. Aquest estudi va analitzar la prevalença d’HI secundària a AOS en pacients amb diabetis tipus 2 mal controlada, la seva relació amb el control glucèmic i l’impacte del seu tractament en el control glucèmic i en altres variables secundàries. Subjectes i metodologia. L’estudi va incloure 145 pacients consecutius, de 18 a 70 anys, amb diabetis tipus 2 en tractament estable i hemoglobina glicosilada (HbA1c) ≥ 7% (53 mmol/mol), atesos en una consulta ambulatòria d’Endocrinologia, que no estaven en tractament amb pressió positiva contínua a la via aèria (CPAP). Als pacients se’ls va fer una polsioximetria nocturna, i una poligrafia respiratòria en cas d’HI (índex de dessaturacions per hora [IDH] ≥ 15). Després de 14 setmanes de tempteig, els 50 pacients amb AOS i índex d’apnea-hipopnea (IAH) >20 van rebre tractament amb CPAP, amb avaluacions de l’HbA1c, entre altres variables, a 14, 28 i 56 setmanes de tractament. L’evolució de l’HbA1c es va comparar amb la d’un grup de 32 pacients que no tenien hipòxia nocturna significativa (IDH < 5 i < 20% de temps amb saturació d’oxihemoglobina < 90%). Resultats. Es va observar HI en 54 (37%) pacients, dels que 52 tenien AOS. La HI es va associar a pitjor control glucèmic (nivell d’HbA1C > a la mediana) independentment dels potencials factors de confusió, amb una odds ratio (OR) ajustada per HbA1C >8,5% de 2,31 (IC 95%: 1,06 a 5,04) en el model ajustat per índex de massa corporal, i de 2,46 (IC 95%: 1,13 a 5,34) en l’ajustat per índex cintura/talla. El tractament amb CPAP no va modificar l’HbA1c, que va experimentar una evolució similar a la dels pacients del grup de control. El tractament de l’AOS va millorar la qualitat del son, però no el perfil lipídic, la pressió arterial o l’albuminúria. L’anàlisi del subgrup de pacients amb compliment del tractament ≥ 4h/dia va aportar uns resultats similars. Conclusions. Els pacients amb DM2 mal controlada tenen una elevada prevalença d’HI secundària a AOS no diagnosticada que està independentment associada a un pitjor control glucèmic. No obstant això, el tractament de l’AOS amb CPAP no millora el seu control glucèmic.
en_US
dc.description.abstract
Rationale and objectives. Numerous studies suggest that obstructive sleep apnea (OSA) affects glucose metabolism and point to intermittent hypoxia (IH) as a potential intermediate mechanism in this relationship. The present study examined the prevalence of IH secondary to OSA in patients with poorly controlled type 2 diabetes, the association between IH and glycaemic control and the impact of OSA treatment on glycaemic control and on other secondary variables. Subjects and methods. The study included 145 consecutive patients, aged 18 to 70 years, with type 2 diabetes on stable treatment and glycosylated haemoglobin level (HbA1c) ≥7% (53 mmol/mol) who attended an outpatient Endocrinology clinic and were not on treatment with continuous positive pressure airway pressure (CPAP). Patients underwent overnight pulse oximetry and respiratory poligraphy in case IH (desaturation index [DI] ≥15) was found. After a 14-week run-in period, the 50 patients with OSA and apnoea plus hypopnoea index (AHI) >20 were treated with CPAP with assessment of HbA1c among other variables at 14, 28 and 56 weeks of treatment. The change in HbA1c level was compared with that experienced by a group of 32 patients without significant nocturnal hypoxia (DI <5 and <20% of time with oxyhaemoglobin saturation <90%). Results. IH was observed in 54 (37%) patients, of whom 52 had OSA, and was associated with worse glycaemic control (HbA1c level > median), independently of potential confounders. IH was associated with an adjusted odds ratio (OR) for having a level of HbA1c >8,5% of 2,31 (95% CI: 1,06 to 5,04) in a model adjusted for body mass index and of 2,46 (95% CI: 1,13 to 5,34) in a model adjusted for waist to height ratio. CPAP treatment did not change HbA1c levels, which evolved similarly to those of control patients. OSA treatment improved sleep quality, but not the lipid profile, blood pressure or albuminuria. An analysis of the subgroup of patients with treatment compliance ≥4 h/day showed similar results. Conclusions. Patients with poorly controlled type 2 diabetes have a high prevalence of IH secondary to undiagnosed OSA that is independently associated with worse glycaemic control. However, in these patients the treatment of OSA does not improve glycaemic control.
en_US
dc.format.extent
130 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Apnea del son
en_US
dc.subject
Apnea del sueño
en_US
dc.subject
Sleep apnea
en_US
dc.subject
Diabetis tipus 2
en_US
dc.subject
Diabetes tipo 2
en_US
dc.subject
Type 2 diabetes
en_US
dc.subject
Pressió positiva contínua a la via aèria
en_US
dc.subject
Presión positiva continua en la vía aérea
en_US
dc.subject
Continuos positive airway pressure
en_US
dc.subject.other
Ciències de la Salut
en_US
dc.title
Estudi de la prevalença d’hipòxia intermitent en pacients estables amb diabetis de tipus 2 mal controlada i de l’evolució del control de la glucèmia amb el tractament amb pressió
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
61
en_US
dc.contributor.authoremail
mtorrella@fhag.es
en_US
dc.contributor.director
Sampol Rubio, Gabriel
dc.contributor.tutor
Morell Brotad, Ferran
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documentos

mtm1de1.pdf

1.857Mb PDF

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)