Positive psychology in breast cancer

Abstract

RESUM La present tesi doctoral té l’objectiu d’explorar la relació entre la nova branca de la psicologia anomenada psicologia positiva i l’experiència de passar per un càncer de mama. Aquesta relació és estudiada tan des d’un punt de vista teòric com pràctic. Així, des del punt de vista teòric, proporciona informació sobre quins constructes de la psicologia positiva han estat trobats com a estar significativament relacionats amb viure un càncer de mama. També s’estudia quines variables sociodemogràfiques, mèdiques i psicosocials fomenten l’aparició d’aquestes respostes positives en aquest tipus de població. Aquestes dues àrees teòriques van ser explorades a partir de la metodologia de la revisió sistemàtica, i els resultats van mostrar que les respostes més estudiades i relacionades amb el càncer de mama són el creixement posttraumàtic, el benestar, el sentit i la troballa de beneficis. A més, aquelles dones que tenen unes característiques sociodemogràfiques i mèdiques relacionades amb una percepció més estressant de la malaltia (com, per exemple, menor edat o tractaments més agressius) tendeixen a desenvolupar és respostes positives. D’altra banda, també es va trobar com a rellevant el paper de reducció de l’estrès de variables psicosocials com el suport social o les creences religioses, derivant en majors nivells de funcionament psicològic positiu en les dones. Pel què fa al punt de vista pràctic, es van explorar aquelles intervencions derivades de la psicologia positiva que havien estat aplicades en dones amb càncer de pit. La metodologia emprada va ser, també, la revisió sistemàtica, i els resultats mostraren que hi ha poques teràpies de la psicologia positiva aplicades en aquest tipus de població, i que aquestes teràpies són heterogènies. Es van distingir cinc grups d’intervencions: intervencions basades en el mindfulness, teràpies promotores del sentit, teràpies psicoespirituals, intervencions basades en l’escriptura d’emocions positives i una teràpia per promoure l’esperança. Donada l’escassetat trobada, es va considerar necessària l’avaluació empírica de l’eficàcia d’una psicoteràpia positiva per a supervivents de càncer amb alts nivells de malestar. Els objectius de la teràpia eren la reducció de símptomes d’estrès a partir de l’augment del creixement posttraumàtic. Els resultats, efectivament, van mostrar que la teràpia complia els seus objectius. En relació al creixement posttraumàtic, també és discutida la seva autenticitat, abordant les dades empíriques en relació a la corroboració per part dels familiars del creixement posttraumàtic dels supervivents de càncer. Realment, els familiars dels supervivents van corroborar el creixement posttraumàtic reportat per aquests.

This thesis is aimed at the study of the relationship between the new branch named positive psychology and the experience of undergoing a breast cancer. It is studied from a theoretical, but also a practical perspective. Therefore, from a theoretical point of view, it provides data about which constructs of positive psychology have been studied and found among women who had been diagnosed with breast cancer. Also, it is explored which sociodemographical, medical and psychosocial variables can promote the emergence of these positive responses among the cited population. These two areas were studied using the systematic review methodology, and results showed that the most studied and found positive responses from the experience of undergoing a breast cancer are posttraumatic growth, well-being, benefit finding and meaning. In addition, those women who had sociodemographical and medical characteristics related with a higher stressful perception of their illness (e.g. younger age, more aggressive treatments) tent to later develop more positive responses. The stress-absorbing role of psychosocial variables like social support and having religious beliefs was also explored and found to be relevant in the latter women’s positive psychological functioning. In regards to the practical point of view, those positive psychology interventions that had been applied on women with breast cancer were searched and analyzed. The used methodology was also a systematic review, and results showed that there were few and heterogeneous positive psychotherapies used among this type of population. Five groups of positive psychotherapies could be distinguished: mindfulness-based psychotherapies, meaning-making interventions, writing about positive emotions, psycho-spiritual interventions, and a hope therapy. Therefore, the empirical exploration of the efficacy of a positive psychotherapy on cancer survivors was found to be necessary. This psychotherapy was aimed at reducing stress symptoms through the promotion of posttraumatic growth in distressed cancer survivors. Results showed that the psychotherapy was capable of both promoting posttraumatic growth and reducing stress symptoms. In regards to posttraumatic growth, it is also discussed about its authenticity. Empirical data showed that the relatives of those who had undergone cancer corroborated the posttraumatic growth reported by the cancer survivors.