«Joventut» (1900-1906) i el darrer modernisme

Abstract

Amb el títol de «Joventut» (1900-1906) i el darrer modernisme presentem la recerca sobre aquest setmanari que, a més de la tasca catalanista i cultural en sentit ampli empresa durant els seus set anys de vida, va impulsar, primer en paral.lel i després en solitari fins al 1914, l'edició d'obres dels més reputats autors catalans i estrangers.

El nostre treball s'estructura en catorze apartats els quals, a banda del capítol I. ESTAT DE LA QÜESTIÓ, destinat a revisar els materials bibliogràfics més significatius que d'ençà de la fi de l'editorial i fins a l'actualitat han estudiat o valorat la tasca dels homes de «Joventut», segueixen a grans trets aquest doble vessant de reconstrucció de la història externa de la revista i de l'editorial, per a passar després a analitzar els àmbits més significatius que vertebren i donen caràcter a la publicació.

En el capítol II. LA FORMACIÓ DEL NUCLI INTEL.LECTUAL DE «JOVENTUT», reconstruïm la prehistòria del grup, és a dir, com es coneixen, quines són les seves col.laboracions en l'àmbit literari i la seva primera temptativa periodística al capdavant de «Setmana Catalanista». En el capítol III.«JOVENTUT» (1900-1906): DESCRIPCIÓ I FUNCIONAMENT, es comenten els inicis del setmanari, la composició del cos de redacció i els col.laboradors; la descripció més general de la revista; els motius que addueix la Redacció per posar fi al setmanari; i aspectes relatius al seu finançament i a la seva política comercial. En el capítol IV. LA BIBLIOTECA JOVENTUT (1901-1914), oferim una descripció general i completa de la tasca desenvolupada per l'editorial.

En un segon bloc, comprès dels capítols V a l'XI, focalitzem l'atenció en el comentari analític, i contrastat amb la bibliografia, dels diferents àmbits temàtics en què «Joventut» estructura els seus continguts. Així, en el capítol V. EL DISCURS DE LA MODERNITAT, analitzem des d'un enfocament ampli, tres camps d'actuació en què el setmanari orienta els seus esforços de renovació: la construcció d'un espai liberal i de progrés en el si de la Unió Catalanista, el distanciament respecte a Espanya i la presentació d'alguns aspectes característics de l'obertura a Europa (feminisme, conreu de la ciència...).

En el capítol VI. LA CREACIÓ I LA CRÍTICA LITERÀRIES, ens enfrontem a un complex i eclèctic panorama de les lletres, que analitzem des d'una triple perspectiva que segueix un eix cronològic: a) l'estudi de la recepció de la literatura vuitcentista i el debat sobre la funció dels Jocs Florals en els primers anys de segle )0C; b) el reflex de l'eclecticisme estètic com a paradigma de la modernitat contemporània, enfocant l'anàlisi per gèneres i singularitzant, en el cas de la poesia i de la prosa, l'estudi concret de la recepció de Joan Maragall, de Joaquim Ruyra i de Víctor Català; i c) la lectura dels clàssics a «Joventut», en la confluència amb el noucentisme emergent.

En el capítol VII. LA CRÍTICA TEATRAL, emprenem l'estudi d'aquesta secció, al capdavant de la qual Emili Tintorer s'encarregà de fer balanç de la situació del teatre català, de formular propostes de futur per tal de regenerar l'escena catalana i modernitzar-la, i es va responsabilitzar de la recepció crítica de les obres dramàtiques representades a Barcelona.

En el capítol VIII. LA CRÍTICA MUSICAL, en primer lloc, analitzem el perfil del primer i principal responsable, Joaquim Pena, i resseguim les seves aportacions crítiques i el grau d'intervenció del setmanari en la creació i l'impuls de l'Associació Wagneriana; i, en segon lloc, abordem l’evolució de la secció de crítica musical, després de la baixa de Pena, quan aquesta passa a mans de Jeroni Zanné i d’altres col·laboradors.

Semblantment, en el capítol IX. ART: CREACIÓ I CRÍTICA, analitzem la tasca dels diversos directors artístics del setmanari (Alexandre de Riquer, Joan Brull i Sebastià Junyent, principalment), i comentem la posició de «Joventut» sobre el modernisme artístic, els debats sobre art, catalanisme i moral, i la defensa de l’art antic i del patrimoni, entre altres qüestions. Els dos apartats següents centren l’atenció en l’àmbit lingüístic. En el capítol X. EL DECIDIT IMPULS A L’ESPERANTO, analitzem la important feina de divulgació que el setmanari va emprendre, a partir de 1905 i de la mà de Frederic Pujulà i Vallès, a favor del coneixement i l’ús d’aquesta llengua internacional. I, finalment, tot i que no respon com en els altres casos a l’estudi d’una secció, en el capítol XI. «JOVENTUT» I LA LLENGUA CATALANA, tractem la defensa aferrissada de l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits i les diverses opinions i controvèrsies a l’entorn de la llengua normativa. L’apartat d’estudi estricte del setmanari «Joventut» es completa, després dels obligats capítols XII. CONCLUSIONS i XIII. SELECCIÓ BIBLIOGRÀFICA, amb el capítol XIV. ANNEXOS: a) Índexs: General d’autors i col·laboracions anònimes, Matèries i complementari de noms, Alfabètic d’autors de poesia, Alfabètic d’autors de narracions, Poemes, Narracions, Obres teatrals, Il·lustradors, Autors traduïts, Traductors, Llibres ressenyats, Crítics i obres ressenyades, Revistes ressenyades, Crítica teatral i Crítica musical; b) Textos inèdits i articles; c) subscripcions, censos i llistes diverses; i d) Documents gràfics.

Our research entitled «Joventut» (1900-1906) and the last modernism is about this weekly publication which, besides the Catalanist and cultural task carried out in a broad sense during its seven years of existence, it also promoted, firstly in parallel and later by itself, the edition of literary works by the most highly reputed Catalan and foreign authors.

Our research work is organised in fourteen parts which, with the exception of Chapter 1, deal with the twofold perspective of the reconstruction of the external history of the weekly paper and the editorial department. This is followed by the analysis of the most meaningful fields that are essential and also provide its own character to the publication. Differently, Chapter I. THE STATE OF THE QUESTION (L'ESTAT DE LA QUESTIO) is intended to examine the most relevant bibliographic materials that have studied and valued the job of the editors of «Joventut» from the end of the publishing house to the present time.

In chapter II. THE FORMATION OF THE INTELLECTUAL CORE OF «JOVENTUT» (LA FORMACIO DEL NUCLI INTELLECTUAL DE «JOVENTUT»), we reconstruct the prehistory of the group, that is to say, how they meet, what their collaborations in the literary field are, and their first journalist attempt when being in charge of the publication «Setmana Catalanista». In chapter III .«JOVENTUT» (1900-1906): DESCRIPTION AND OPERATION («JOVENTUT» (1900-1906): DESCRIPCIO I FUNCIONAMENT), we mention the beginnings of the weekly paper, the composition of the editors team and the collaborators; the general description of the publication; the reasons that the Editors claimed to put and end to the magazine; and the aspects related to their funding and their commercial policy. In chapter IV. THE LIBRARY JOVENTUT (1901-1914) (LA BIBLIOTECA JOVENTUT) we provide a general and complete description of the task carried out by the publishing house.

In a second section, which includes chapters V to XI, we focus our attention on the analytic commentary, and corroborated with the current existing bibliography, of the different thematic fields that «Joventut» arranges its contents. In this way, in chapter V. THE DISCOURSE OF MODERNITY (EL DISCURS DE LA MODERNITAT), we analise, from a broad point of view, the three different domains that the weekly publication took into account in order to become updated: the construction of a liberal space and also a space of progress in the bosom of the plotical party Unio Catalanista, the rift from Spain and the introduction of some common features of the opening to Europe (feminism, a growing interest for science...).

In chapter VI. THE LITERARY CREATION AND CRITICISM (LA CREACIO I LA CRITICA LITERARIES), we face a complex and eclectic literary scene, which we analise from a triple point of view, following a timeline: a) a study of the literature of the 19th century and the debate about the purpose of the Floral Games (Jocs Florals) in the early years of the 20th century; b) the reflex of the aesthetic eclecticism as a paradigm of the contemporary modernity, focusing on the analysis of literary genres and emphasizing, concerning poetry and prose, the specific study of the reception of works by Joan Maragall, Joaquim Ruyra and Victor Catala; and c) the reading of the Classics in «Joventut», in the convergence with the emerging Noucentism. In chapter VII. THE THEATRE CRITICISM (LA CRITICA TEATRAL), we undertake the study of this part of the publication, with Emili Tintorer as the one in charge of it and the one who evaluated the situation of the Catalan theatre, making proposals for the future so as to regenerate the Catalan scene and modernise it. He was also the responsible of the criticisms of the plays performed in Barcelona.

In chapter VIII.THE MUSIC CRITICISM (LA CRÍTICA MUSICAL), we firstly examine the profile of the first and main responsible critic, Joaquim Pena, and we consider his judgements to this type of criticism and the level of contribution of the weekly publication to create and promote the Wagnerian Association; and, secondly, we deal with the development of the section of music criticism, after Pena left the team, when Jeroni Zanné and other collaborators took charge of this section of the publication. Similarly, in chapter IX. ART: CREATION AND CRITICISM (ART: CREACIÓ I CRÍTICA), we analise the task of the different artistic directors of the weekly publication (Alexandre de Riquer, Joan Brull i Sebastià Junyent, mainly), and we comment on the position of «Joventut» about the artistic modernism, the debates about art, catalanism and morals, and the defence of the ancient art and the heritage, among other issues. The next two parts concentrate on the linguistic field. In chapter X. THE DETERMINED BOOST TO ESPERANTO (EL DECIDIT IMPULS A L’ESPERANTO), we analyse the important job of dissemination that the publication undertook, from 1905 and at the hands of Frederic Pujulà i Vallès, in favour of the knowledge and use of this international language. And, finally, although it doesn’t belong to any section of the weekly paper as the previous ones, in chapter XI. «JOVENTUT» AND CATALAN («JOVENTUT» I LA LLENGUA CATALANA), we review the strong defence of the use of Catalan in all the fields and the different opinions and controversies around the normative language. After the compulsary chapters XII. CONCLUSIONS and XIII. REFERENCES (SELECCIÓ BIBLIOGRÀFICA), we conclude our study of the weekly publication «Joventut» with chapter XIV. ANNEX: a) Indexes: General index of authors and anonymous collaborations, Subjects and supplementary names, Alphabetical order of authors of poetry, Alphabetical order of authors of Narrations, Plays, Illustrators, Translated Authors, Translators, Reviews of Books, Critics and Review of Literaty Works, Reviews of weekly publications, Theatre and Music criticism; b) Unpublished texts and articles; c) Subscriptions, census and different types of lists; and d) Graphic documents.