Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Romànica
Malgrat l’aparent manca d’unitat de l’obra de Samuel Beckett, tot el seu corpus pot observar-se com un consistent desenvolupament dels primers temes i problemes que va tractar, alguns dels quals ja van quedar formulats al seu primer treball crític, Proust (1931), considerat el seu manifest estètic més important. Aquest assaig recull aspectes similars als que Walter Benjamin va discutir pocs anys més tard a textos com El narrador o Sobre algunos motivos en Baudelaire, en el sentit en què tracta conceptes com narració, memòria i experiència que interroguen sobre la crisi de la modernitat i la ruptura amb la tradició. Aquesta aproximació conceptual analitza una sèrie d’obres de Beckett posteriors a la Segona Guerra Mundial que són el material sobre el qual dialogar amb la teoria estètica de Benjamin i també qüestionar la posició ahistòrica dels treballs de Beckett, tan estesa entre la crítica.
Despite the apparent lack of unity in Samuel Beckett’s oeuvre, its whole corpus can be seen as a consistent development of the first issues and problems that he raised, some of which were first formulated in his critical essay, Proust (1931), considered his most important aesthetic manifesto. This essay includes aspects similar to those Walter Benjamin discussed a few years later in texts such as The Storyteller or On Some Motifs in Baudelaire, in the sense that it deals with concepts like storytelling, memory and experience that question about the crisis of modernity and breaking tradition. This conceptual approach analyses a series of works by Beckett written after the Second World War that are the materials used to establish a dialogue with Benjamin’s aesthetic theory and, also, to question the ahistorical position of Beckett’s works, so widespread among critics.
Teatre (Gènere literari); Teatro (Género literario); Drama; Modernitat; Modernidad; Modernity; Hermenèutica; Hermenéutica; Hermeneutics
82 - Literature
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.