Water flows to multiple stsakeholders: an ecosystem services-based approach to conflicts in the Ter River basim

Abstract

Els conflictes relacionats amb la gestió dels cabals han sigut objecte d’abundant estudi. Tanmateix, manquen anàlisis que considerin l’apropiació d’aquells serveis ecosistèmics (SE) que depenen dels cabals circulants. Tal anàlisis, duts a terme incorporant les visions i els interessos dels actors locals, és l’objectiu d’aquesta tesi. De la mateixa manera que succeeix en altres contextos mediterranis, moltes extraccions d’aigua del riu Ter (NE de Catalunya, Espanya), particularment per a la generació d’electricitat i per a l’abastament de la Barcelona metropolitana, alteren els cabals circulant i malmeten els ecosistemes fluvials. Tradicionalment, aquesta situació ha comportat disputes locals i regionals, esdevenint un problema important en la gestió de l’aigua a escala de conca. Aquesta dissertació incorpora tres tipus d’aplicacions de SE. En primer lloc, identifiquem i caracteritzem múltiples formes en les que el riu és utilitzat, gaudit i estimat. Això ho fem mitjançant l’escrutini d’alteracions hidrològiques i components de la natura que han tingut algun efecte, positiu o negatiu, sobre aquestes formes. Segon, hem acoblat un model d’aprovisionament de SE a un model de distribució de l’aigua per tal de quantificar i valorar els SE sota diferents escenaris climàtics i de gestió. Finalment, l’aprovisionament de SE és estudiat per un període de 65 anys, bo i analitzant qui ha estat qui en l’exercici del poder per a controlar l’accés als cabals i per tant als SE. Aquesta recerca més historiogràfica combina dades qualitatives d’arxius (per exemple, cartes i notícies) i dades quantitatives de cabals i de gestió de les preses. Al llarg de l’estudi, la incorporació d’actors locals, tant individus clau com organitzacions activistes, ha estat un aspecte essencial de la metodologia. El treball de camp realitzat entre 2011 i 2015 ha inclòs dotzenes d’entrevistes, la organització de cinc tallers i dues enquestes. Els resultats demostren que el nostre enfocament basat en els serveis ecosistèmics: 1) incentiva a la participació d’actors, bo i reconnectant la gent amb la gestió de l’aigua; 2) revela SE menys evidents, els beneficiaris dels quals són normalment infrarepresentats en els àmbits de decisió; 3) desentortolliga la complexitat de les relacions socio-ecològiques i mostra l’adaptació dels usuaris dels rius a diferents nivells d’alteració; 4) il·lustra una distribució desigual dels beneficis entre SE al llarg del temps i de l’espai i en els diferents escenaris climàtics i de gestió; i 5) quan s’utilitza una perspectiva crítica històrica, permet comprendre les relacions de poder que obstaculitzen la implementació de mesures de gestió que redueixen l’extracció d’aigua en favor d’un règim de cabals ambientals.

Conflicts related to water flows are the subject of abundant intellectual outputs. However, analysis of their relation to the appropriation of instream flow–dependent ecosystem services (ES) is missing. Such analysis, undertaken with a proper regard for stakeholders’ views and interests, is the objective of this thesis. As happens in other Mediterranean contexts, multiple water withdrawals from the Ter River (NE Catalonia, Spain), in particular for hydropower production and the supply of the metropolitan Barcelona, disrupt instream flows and hence damage the river ecosystem. Traditionally, this situation has triggered local and regional disputes, becoming a main issue for water management in the basin district. This dissertation involves three types of ES applications. First, we identify and characterise multiple ways people use, enjoy and feel the river. This is done by a scrutiny of those hydrological alterations and components of nature that have an effect, positive or negative, on them. Second, an ES provision model is coupled with a water allocation model in order to quantify and establish a valuation of the ES under different water management and climate scenarios. Finally, the ES provision is studied for a period of 65 years, by analysing who has been who in the exercise of power for controlling the access to water flows and the ensuing ES. That historiographical research combines qualitative data from the archives (e.g., letters, news) and quantitative data of instream flows and dam management. In the course of the study, the engagement of all types of stakeholders – both key informants and water activist organisations – has been an essential aspect of the methodology. Field research undertaken between 2011 and 2015 included dozens of interviews with key stakeholders, the organisation of five workshops and two surveys. The results show that, with the proper provisions, our ecosystem services-based approach: 1) helps to engage with stakeholders, reconnecting people to water management; 2) unveils less conspicuous ES, whose beneficiaries are usually misrepresented in decision-making spheres; 3) disentangles the complexity of societal-ecological relationships and shows the adaptation of river users to different levels of river alteration; 4) illustrates unequal distribution of benefits among different ES, over time and space and under different water management and climate scenarios; and 5) when used with a critical historical perspective, it discloses those power relationships that hamper the implementation of management measures that reduce the water extraction pressure on the river in support of an environmental flow regime.