Five forms of emotion : Kazuo Shinohara and the house as a work of art

Abstract

This research presents the work of the Japanese architect Kazuo Shinohara (1925-2006) and studies five of his residential designs as epitome of his oeuvre. lts development is understood as a continuous quest to reconcile two key elements, the house and the city, in order to put emotional the heart of domestic space. These two elements were present in his preoccupations from the beginning of his career but he only managed to merge them in his last designs. lt is based on the assumption that this is one of the first in-depth research studies developed beyond the conventional segmentation and explanation of his work. lt thus considers it more important to open new perspectives on Shinohara's oeuvre than to foc us exclusively on one of them, a task that might be pursued later on. Analyzing sorne of Shinohara's first writings and using as a starting point his simultaneous design of two very different houses, House in White and House of Earth (1964-1966), this thesis delineates a connecting line among three more choice projects's panning 20 years of practice, thus shedding a new light on Shinohara's design methods and helping explain their unity behind their apparent dissimilarities: Tanikawa House (1972-1974), House in Uehara (1975-1976) and House in Yokohama (1982-1984). After a general description of Shinohara's relevance and main ideas on tradition, domesticity and the city, it continues with the argumentation of why a certain group of projects has been left out of this research and analyzes the five projects of this evolution, pointing out their common traits and their consistency with the general exploration about the house as a work of art started by Shinohara in 1964. Further original contributions of this thesis to the field of Shinohara's studies consist in the translation for the first time into English of a founding article, "The House is Art" (1961), and an abridged version of "Subjectivity of Residential Design" (1964), and the reproduction of a previously unpublished text by Shinohara, "A Discourse On Tokyo; From Tokyo, Via Kazuo Shinohara: An Objective" (1998). In a separate volume this thesis incorporates the original construction designs for the five houses, with English captions.

Aquesta investigació presenta l’obra de l’arquitecte japonès Kazuo Shinohara (1925-2006) i n’estudia cinc dels seus dissenys residencials com epítom del seu treball. El seu desenvolupament s’entén com una recerca contínua que mira de conciliar dos elements clau, la casa i la ciutat, per tal de posar l’emoció al cor de l’espai domèstic. Aquests dos elements ja eren presents en les seves preocupacions des de l’inici de la seva carrera, però només va aconseguir fusionar-los en els seus últims dissenys. Es basa en la constatació que aquest és un dels primers estudis d’investigació en profunditat desenvolupats més enllà de la segmentació i explicació convencionals del seu treball. Per tant, considera que ara és més important obrir noves perspectives sobre l’obra de Shinohara que centrar-se exclusivament en un dels seus aspectes, una tasca que pot ser desenvolupada en el futur. Analitzant alguns dels primers escrits de Shinohara i utilitzant com a punt de partida el disseny simultani de dues cases molt diferents, la Casa en Blanc i la Casa de la Terra (1964-1966), aquesta tesi traça una línia de connexió entre tres altres projectes signifi cats, abarcant vint anys de pràctica, per tal de llançar una nova llum sobre els mètodes de disseny de Shinohara i ajudar a explicar la seva unitat darrere de les seves aparents diferències: la Casa Tanikawa (1972-1974), la Casa a Uehara (1975-1976) i la Casa a Yokohama (1982-1984). Després d’una descripció general de la rellevància de Shinohara i de les seves idees principals sobre la tradició, la domesticitat i la ciutat, continua amb l’argumentació de per què un determinat grup de projectes s’ha quedat fora d’aquesta investigació i l’anàlisi dels cinc projectes d’aquesta evolució, assenyalant els trets comuns i la seva coherència amb l’exploració general, iniciada per Shinohara el 1964, de la casa com una obra d’art. Altres contribucions originals d’aquesta tesi en el camp dels estudis de Shinohara consisteixen en la traducció per primera vegada en anglès d’un article fundacional, “La casa és art” (1961), i una versió abreujada de “Subjectivitat del disseny residencial” (1964), i la reproducció d’un text inèdit de Shinohara, “Un discurs sobre Tòquio; des de Tòquio, via Kazuo Shinohara: Un objectiu“ (1998). En un volum a part s’inclouen els projectes executius originals per a les cinc cases, amb traduccions en anglès de les principals llegendes.