Prevenció de la fragilitat en ancians pre-fràgils: efectivitat d'una intervenció a l'atenció primària

Abstract

Antecedents: La fragilitat és un problema de salut pública rellevant tant pel seu impacte sobre el grau d’autonomia funcional de l’individu, com per la seva elevada prevalença, com per l’elevat consum de recursos sanitaris i sociosanitaris que pot comportar. L'evidència sobre l'efectivitat de les intervencions per prevenir la fragilitat és escassa i la majoria dels estudis estan centrats en persones fràgils i no en pre-fràgils. Objectiu: Avaluar l'efecte d'una intervenció basada en un programa de nutrició i activitat física en la prevenció de la progressió de la fragilitat en les persones grans pre-fràgils. Disseny de l'estudi: assaig clínic controlat i aleatoritzat, obert i amb dues branques d’intervenció paral·leles. Població: persones de 70 anys o més, no institucionalitzada, que compleix els criteris de pre-fragilitat establerts per Linda Fried, atesos des de l’Atenció Primària de salut. Intervenció: avaluació nutricional (i la derivació a una unitat nutricional per a l'atenció habitual en el cas de risc nutricional) i un programa d'activitat física, incloent exercicis aeròbics i un conjunt d'exercicis d'enfortiment, equilibri i coordinació mixtes per fer a casa almenys 4 cops / setmana. Grup control: persones que van rebre l'atenció habitual. Principals mesures de resultats: prevalença de fragilitat (criteris fregits), capacitat funcional (índex de Barthel), caigudes i l'estat nutricional (Short Form-Mini Nutritional Assessment) en el seguiment als 12 mesos. Resultats: La prevalença de fragilitat en els ancians de la comunitat de 70 anys o més s'ha estimat en un 31% i la prevalença de pre-fragilitat en un 49%. La prevalença de fragilitat augmenta amb l'edat i és superior en les dones. De les 172 persones que van participar a l'estudi, durant el seguiment, el 4,9% del grup d'intervenció i el 15,3% del grup de control havien evolucionat de pre-fràgils a fràgils, amb una OR crua de 0,29 (IC del 95%: 0,08-1,08; p = 0,052) i una OR ajustada per l'edat, gènere i nombre de comorbiditats de 0.19 (IC de 95%: 0,04-0,95; p = 0,044). La intervenció d'estudi va millorar les hores de caminar fora de casa (0,97 vs 0,73; p = 0,019), però no la força muscular, la velocitat de caminar o d'altres indicadors funcionals. Entre els pacients en el grup d'intervenció, el 47,5% es van considerar bons complidors i cap d'ells va evolucionar de pre-fràgil a fràgil. Conclusions: Una intervenció centrada en l'exercici físic i mantenir un bon estat nutricional és eficaç en la prevenció de la fragilitat en les persones d'edat avançada pre-fràgils que viuen en comunitat. Les característiques basals associades a una mala adherència a la intervenció d'estudi són el risc social, la soledat, la depressió i una menor activitat física prèvia.

Background: Frailty is a significant public health problem because of its impact on the functional capacity of the individual, as well as its high prevalence, such as the high consumption of resources that can lead to health and social care. Evidence on the effectiveness of interventions to prevent frailty is scarce. Objective: To assess the effect of an intervention based on a nutritional and physical activity program in preventing frailty progression in pre-frail elderly subjects. Study design: A randomized, open label, controlled trial with 2 parallel arms. Population: community-dwelling pre-frail elderly subjects (≥70 years) consulting in primary care. Intervention: Nutritional assessment (and derivation to a Nutritional Unit for usual care in the event of nutritional risk) and a physical activity program including aerobic exercise and a set of mixed strengthening, balance and coordination exercises to be done at home at least 4times/week. Control group: Patients receiving the usual care. Main outcome measures: Prevalence of frailty (Fried criteria), functional capacity (Barthel index), falls and nutritional status (Short-Form Mini Nutritional Assessment) on follow-up at 12 months. Results: The prevalence of frailty in the elderly of the community 70 years or more has been estimated at 31% and the prevalence of pre-frailty by 49%. At follow-up, 172 people who participated in the study, 4.9% of the intervention group and 15.3% of the control group had evolved to frailty, for a crude OR of 0.29 (95% CI: 0.08-1.08; p=.052) and an adjusted (by age, gender and number of co-morbidities) OR of 0.19 (95% CI: 0.04-0.95; p=.044). Study intervention improved outdoors walking hour per day (0.97 vs 0.73; p=.019) but not muscle strength, gait speed or other functional indicators. Among patients in the intervention group, 47.5% were considered good adherers and none of these evolved to frailty. Conclusions: An intervention focused on physical exercise and maintaining good nutritional status is effective in preventing frailty in community-dwelling pre-frail elderly individuals. The baseline characteristics associated with poor adherence to the intervention of study are social risk, the isolation, depression and reduced physical activity required.