Els programes de diversificació curricular: el cas de les aules obertes. Bones pràctiques i pautes per a la millora

Abstract

La tesi que es presenta pretén conèixer les característiques principals dels PDCs (modalitat A, aules obertes) dins el marc de l’Estat espanyol i de Catalunya i, encara més en concret, de les comarques gironines, per tal de poder identificar els trets afavoridors de bones pràctiques en aquests programes a partir de l’opinió dels seus protagonistes. Els programes de diversificació curricular (PDCs) són una mesura especifica d’atenció a la diversitat que a l’Estat espanyol té ja quinze anys de trajectòria. Aquesta investigació, des d’un enfocament metodològic qualitatiu, es basa en l’estudi de cas de deu PDCs. Per a la recollida d’informació, s’han dissenyat i elaborat els instruments (fitxa d’enregistrament i entrevistes a alumnat i a professionals). L’estudi acaba amb la identificació d’algunes de les bones pràctiques d’intervenció educativa en els programes de diversificació curricular i amb la definició d’algunes pautes d’intervenció educativa per a la seva millora.

The aim of this thesis is to determine the main characteristics of curricular diversification programmes (CDPs: Mode A, Open Classrooms) in Spain and Catalonia, and more specifically in the Girona region, in order to identify the characteristics which foster best practices in these programmes in the opinion of the people involved in them. CDPs are a specific means of measuring attention to educational diversity and have been running in Spain for fifteen years. A qualitative methodological approach was adopted for this research based on the case study of ten CDPs. For the collection of information, some instruments were designed and developed (a sheet with recordings and interviews with students and professionals). We conclude by identifying some best practices for educational intervention in curricular diversification programmes and defining some educational intervention guidelines for their improvement.