Gènesi i conseqüències teològiques de la revolució newtoniana

Abstract

Trobarà el lector en aquestes planes una anàlisi, que desitgem prou sòlida, al voltant de la gènesi dels Philosophiae naturalis principia mathematica de Newton i de les conseqüències teològiques que van derivar-ne. L’objectiu d’aquesta anàlisi no és merament un estudi descriptiu, sinó un intent de resoldre què fou Newton des d’una perspectiva teològica i com hem d’entendre, en última instància, la seva relació amb la lògica interna del discurs científic. Dues tesis aquestes que l’autor ha procurat respondre aportant noves visions tot recolzant-se amb la documentació escaient i l’esforç de les investigacions que n’han brollat.

En vista a la resolució d’aquestes tesis, és convenient entendre abans que res, en una primera part de l’obra, l’evolució genètica de les idees que van dur a la formulació gravitatòria. La revisió de les concepcions sobre l’estructura de l’univers anteriors a l’obra de Newton es fa imprescindible per a entendre el context en què va donar-se la seva revolució. A partir d’aquí, la deducció de la llei de l’invers del quadrat de la distància representa el bateig del trajecte excepcional que durà a l’aparició de la física newtoniana. Partint de la famosa trobada de Halley, Hooke i Wren al gener de 1684, la tesi aporta un seguiment de la gènesi de les idees de Newton, cosa que seria impensable sense entretenir-se en una anàlisi acurada del seu opuscle De motu corporum in gyrum de 1684. En aquesta obra apareix el fil conductor de gran part dels continguts posteriors que seran presents als Philosophiae naturalis principia mathematica.

La segona part de l’obra haurà de considerar quins efectes va tenir sobre la teologia el descobriment de la llei de gravitació universal per part de Newton. Calen, d’entrada, una anàlisi de les coordenades teològiques del segle XVII i, sobretot, del corpus religiós que dominava la mentalitat de Newton. Quina visió tenia Newton de la divinitat, quina era la seva actitud en relació a l’oficialitat, i com hi relacionava l’exercici científic, són assumptes de cabdal rellevància. El veritable inici de la suma de les distintes conseqüències teològiques a què va dur la publicació dels Principia rau en les possibles respostes a la pregunta de quina hauria de ser la naturalesa de la gravetat mateixa. Haurem de veure, doncs, si rere el Déu que sentia Newton s’hi amagava realment una emmascarada visió deista de la realitat. Una anàlisi d’aquesta qüestió ha de fer veure la vertadera complexitat del Newton religiós: un teista heterodox i fragmentari que fins i tot va acabar flirtejant amb algunes imatges d’un panteisme prou inesperat i inconfessable. Es demostra, a més, que tant les exigències de la nova física de Newton com la presentació tan polièdrica de Déu i del fet religiós que s’enceta amb les seves críptiques concepcions van tenir unes conseqüències metafísiques i teològiques absolutament rellevants dins de certs cercles intel·lectuals propers al newtonianisme. Aquesta herència va constituir el fonament d’un grup de

pensadors que es van erigir en «apòstols» del pensament newtonià i que van acabar esdevenint els teòrics de la nova «astroteologia».

El lector té doncs a les mans una obra on s’entrecreuen gran part dels distints sabers humans essencials: la matemàtica, la física, la metafísica, la teologia i fins i tot, una reflexió antropològica implícita que no pot menysprear-se. Una cruïlla de sabers que ha de dur, després de realitzat un pregon estudi –o almenys aquesta ha estat la intenció-, a unes conclusions que, si bé estem molt lluny de titllar de sorprenents, aspirem que puguin ser útils tant al teòleg com a l’hermeneuta de la història i de la filosofia de la ciència.

In these pages, the reader will find an analysis, which we conceive sound enough, of the genesis of Newton’s Mathematical Principles of Natural Philosophy and the theological consequences that arose from it. The main purpose of such an analysis is not a mere descriptive study, but an attempt to solve what Newton was from a theological perspective and how we must understand ultimately his relation to the internal structure of the scientific discourse. The author has tried to enlighten both theses by making new crucial contributions based on the available documentation and many other studies.

This work is divided in two parts. The first one tackles the scientific path towards the discovery of the universal law of gravity. After careful consideration to the great part of the prenewtonian physical visions –and from the relevant events that took place in January 1684- the author delves deep and thoroughly into the intricate facts which led Newton first to the publication of his De motu and then to the classic physical comprehension of nature in his Principia. An accurate explanation of some mathematical principles is not only developed therein, but also and most especially the winding way Newton was able to walk in order to overcome the challenges and adversities.

The second part of the work focuses on the main theological consequences of such a discovery. The author aims to understand better Newton’s religious soul and how he tried to clarify the deepest intangible nature of gravity with regard to his religious concepts. The scientific requirements emerging from the Principia had an important influence in determining the new religious visions which sought to harmonize the «God’s work» and the »God’s Book». In this context, the author demonstrates that Newton was not a deist nor even strictly an orthodox theist, but he should be rather considered as a «formal panentheist» who laid the foundations of what will be known in the future as «astrotheology».