Gestió del Patrimoni literari català femení : conceptualització i proposta d'anàlisi

Abstract

El patrimoni literari pot esdevenir una “eina” (Even-Zohar, 1999) on sentir-nos identificats com a societat, al mateix temps que pot convertir-se en un element diferenciador amb capacitat de posicionar-se i esdevenir un dinamitzador socioeconòmic. Perquè això succeeixi cal que abandoni la seva posició perifèrica i se’n professionalitzi la gestió. Precisament en la tesi hem volgut evidenciar la importància de la gestió del patrimoni literari, perquè aquest, i especialment el femení, es (re)conegui com a propi en el si d’una societat. Primer, ens hem centrat a investigar el concepte de patrimoni literari, entès com a (poli)sistema (Even-Zohar, 1978), per després conceptualitzar-ne la gestió. Seguidament, hem fet una aproximació a l’estat de la qüestió de la gestió a Catalunya i a Anglaterra, per acabar creant un model de valorització de la gestió del patrimoni literari que hem aplicat a tres autores: Caterina Albert, Maria Àngels Angalda i Maria-Mercè Marçal. Finalment, hem fet una valoració del model i hem exposat les conclusions pertinents amb la voluntat de posicionar el patrimoni literari català femení en la centralitat del sistema literari. La tesi inclou, a més, entrevistes a professionals i investigadors de la gestió del patrimoni literari català.

El patrimonio literario puede convertirse en una “herramienta” (Even-Zohar, 1999) desde donde nos podemos sentir identificados como sociedad, al mismo tiempo que puede convertirse en un elemento diferenciador con capacidad de posicionamiento y desarrollo económico. Porque esto suceda hace falta que abandone su posición periférica y su gestión se profesionaliza. Precisamente en la tesis hemos querido evidenciar la importancia de la gestión del patrimonio literario, porque este, y especialmente el femenino, se (re)conozcan como propio en el seno de una sociedad. Primero, nos hemos centrado a investigar el concepto de patrimonio literario, entendido como (poli)sistema (Even-Zohar, 1978), para después conceptualizar la gestión. Seguidamente, hemos hecho una aproximación al estado de la cuestión de la gestión a Catalunya y a Inglaterra, para terminar creando un modelo de valorización de la gestión del patrimonio literario que hemos aplicado a tres autoras: Caterina Albert, Maria Àngels Angalda y Maria-Mercè Marçal. Finalmente, hemos hecho una valoración del modelo y hemos expuesto las conclusiones pertinentes con la voluntad de posicionar el patrimonio literario catalán femenino en la centralidad del sistema literario. La tesis incluye, además, entrevistas a profesionales e investigadores de la gestión del patrimonio literario catalán.

Literary heritage can be a “tool” (Even-Zohar, 1999), through which we can identify us as a society, as well as a differentiating element that can potentially become a socioeconomic dynamizing agent. To make this possible, literary heritage needs to leave its peripheral position, and to professionalize management. Precisely, in this thesis we want to show the importance of literary heritage management, especially that of female literary heritage, so it can be recognized as one in a community. Firstly, we focused our research on the concept of literary heritage, understood as a (poly)system (Even-Zohar, 1978), and the concept of management. Secondly, we developed an approach to the state-of-the-art of literary management in Catalonia and England. Then, we were able to create a model to assess literary heritage that was applied to three female Catalan authors: Caterina Albert, Maria Àngels Angalda and Maria-Mercè Marçal. Finally, we carried out an evaluation of the model and presented the corresponding conclusions with the intention of placing female literary heritage in the centre of the literary system. This work also includes interviews with Catalan literary heritage management professionals and researchers.