Ideologies lingüístiques dels mestres de les promocions del pla 67 (1967-72) i del pla pilot de Bolonya (2004-09) envers les llengües de l’educació primària a Catalunya

Abstract

Aquesta recerca ha anat encaminada a esbrinar i comparar les ideologies lingüístiques de les promocions de mestres del tardofranquisme (1967-72 de l'Escola Normal de Magisteri de Barcelona) i les de la prova pilot del pla Bolonya (2004-09 de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona) o contemporànies d'aquell moment. L'interès per aquests dos grups de promocions de mestres, situades en dos moments clau de la història de l'escola catalana contemporània, rau en el fet que són fruit de sistemes educatius molt diferents, sobretot pel que fa a temes com la immersió, l'escola en català o la visió plurilingüe de l'ensenyament. Es tracta d'una investigació que s'emmarca en el camp de la sociolingüística i manté una relació directa amb les ciències de l'educació, sobretot amb l'àmbit de la formació del professorat de primària en llengua catalana, però amb referències també a l'ensenyament en castellà i a les llengües estrangeres en general.

Més enllà del propòsit general d'esbrinar el punt de vista que tenen les dues generacions ja citades sobre les ideologies lingüístiques, aquesta investigació s'ha plantejat com a objectius específics indagar en les creences i percepcions sobre aquestes ideologies; investigar els factors que determinen les ideologies lingüístiques basant-se en l'anàlisi dels usos, les xarxes de relacions socioculturals, el paper de les llengües presents al territori i els grups de referència; i relacionar les ideologies lingüístiques de les promocions esmentades amb els reptes educatius que planteja el multilingüisme a les aules de primària de Catalunya.

Quant a la metodologia, a fi de poder assolir els objectius i obtenir els resultats pertinents, el present treball s'ha basat en una combinació de dades quantitatives i qualitatives que han estat recollides a partir de la utilització d'un qüestionari de múltiples respostes combinat amb preguntes obertes relacionades directament amb els objectius. La mostra de subjectes que ha aportat el seu testimoni per a aquesta recerca ha estat formada per 80 mestres, 40 per cadascuna de les dues generacions ja esmentades,.

Els resultats han mostrat un paral•lelisme considerable entre ambdues generacions i un consens força ampli al voltant de les creences i percepcions sobre les ideologies lingüístiques, els factors que les determinen i els reptes educatius que planteja el multilingüisme actualment. Tanmateix, també hi ha hagut diferències, tant sobre el context que ha marcat aquestes generacions i el seu origen en el passat, com pel que fa a la situació present i a la seva visió de futur, sobretot respecte a la immersió en català, el paper que ha d’ocupar el castellà i el tractament que s’ha de donar a les llengües estrangeres.

Sobre l’aplicabilitat dels resultats, aquests poden trobar la seva utilitat en la detecció, a temps, dels punts que cal reforçar, consolidar i ampliar en l’àmbit curricular de les aules de primària, sobretot per a la millora de la formació en llengua catalana, però també en castellà i en llengües estrangeres. Alhora permeten exposar algunes de les problemàtiques que afecten la formació del professorat, tant a les universitats com fora d’aquestes, a partir de la visió que tenen les dues generacions de mestres ja anomenades. Per tant, això hauria de permetre millorar o corregir algunes de les mancances amb què va néixer el pla Bolonya com a mínim a les facultats d’educació de les dues universitats, UB i UAB, en què s’ha format la nova generació de mestres analitzada en aquest treball i que en aquest moment agafa el relleu de la generació veterana a les aules.

This research has focused to determine and compare the linguistic ideologies of the promotions of teachers of the end of the Franco dictatorship (1967-72 of the Escola Normal de Magisteri de Barcelona) and the ones of the pilot test of the Bolonya plan (2004-09 of the Universitat de Barcelona and the Universitat Autanoma de Barcelona) or contemporary of that moment, as the rehearsal of the mentioned plan was only implemented in some specialities of the corresponding career. The focus on these two generations of teachers, which belong to two important moments of the history of the contemporary catalan school system, has been determined byt the fact that they are the result of two very different educational systems, specially when concerning the linguistic frame, the status of the catalan language or the role of multilingualism in education. Therefore, this research belongs to the field of sociolinguistics and keeps a direct link with the sciences of education, especially with the field of primary level teachers training in Catalan language, but with references to the education in Spanish and to the foreign languages in general.

Regarding the objectives, further of the general purpose of determining the point of view of the two mentioned generations about their linguistic ideologies, this research has focused as specific objectives on investigating the beliefs and perceptions on these ideologies; the factors that determine the linguistic ideologies based in the analysis of the uses, the social and cultural relation networks, the role of the present languages to the territory and the groups of reference; and link the linguistic ideologies of the mentioned promotions with the educational challenges posed by the multilingualism at primary levels in Catalonia.

About the methodology, to achieve the objectives and get the corresponding results, the current work has been based in a combination of quantitative and qualitative data that have been collected through the use as an instrument of a questionnaire of multiple answers combined with open questions related directly with the mentioned objectives. Simultaneously, the sample has been obtained after interviewing 80 subjects, 40 of each generation, which have collaborated voluntarily.

As a consequence, the results have shown an important parallelism between both generations and a quite wide consensus around the beliefs and perceptions about the linguistic ideologies, the factors that determine them and the educational challenges that poses the multilingualism at present. However, there have also been differences, both on the context that has marked these generations and their origin in the past, as well as regarding the present situation and their vision of future, especially with regard to the immersion system in Catalan, the role that Spanish language should carry on and the treatment that has to be given to the foreign languages.

Concerning the applicability of the results, these can be useful to detect, in time, the points that should be reinforced, consolidated and expanded in the curricular fields of primary levels, especially for the improvement of the training in Catalan language, but also in Spanish and in foreign languages. At the same time this should show some of the problems related to teachers training, both at universities and out of these, according to the vision of the two mentioned generations. Therefore, this should allow improving or correcting some of the lacks of the new Bolonya plan, at least at the two education schools of the two mentioned universities, the UB and the UAB, where the new generation of teachers studied.