Universitat de Lleida. Departament de Geografia i Sociologia
Durante el siglo XX la ciudad Latinoamericana experimentó un crecimiento acelerado y ruptura del patrón urbano reticular. Esto implicó la disociación de su territorio y generó disfunciones urbanas que enlazaron con la pérdida de identidad territorial, que había heredado desde tiempos de la sobre imposición colonial. La hipótesis sostiene la necesidad de reinterpretar la ciudad valorando la matriz cultural precolombina, ignorada en favor de los sustratos culturales hegemónicos, el hispánico y anglosajón en su versión neocolonial, pero, rescatando las experiencias urbanas positivas de los niveles que conforman el palimpsesto urbano. La investigación profundiza en los materiales conceptuales del urbanismo precolombino, la experiencia de políticas habitacionales públicas, planes, programas y proyectos de tejidos residenciales significativos en tres ciudades del Cono Sur: Buenos Aires, Santiago de Chile y Lima; además estudia los crecimientos residenciales de León durante el período de 1965 a 2005, para finalmente proponer recomendaciones dirigidas a la restructuración integral de los tejidos residenciales que podrían ser aplicadas en el contexto Centroamericano.
Durant el segle XX la ciutat Llatinoamericana va experimentar un creixement accelerat i la ruptura del patró urbà reticular. Això va implicar la dissociació del seu territori, va generar disfuncions urbanes que van enllaçar amb la pèrdua d'identitat territorial, que havia heretat des dels temps colonials de sobreexplotació. La hipòtesi sosté la necessitat de reinterpretar la ciutat valorant la matriu cultural precolombina, ignorada en favor dels substrats culturals hegemònics, l’hispànic i l’anglosaxó en la seva versió neocolonial, però, rescatant les experiències urbanes positives dels nivells que conformen el palimpsest urbà. La investigació aprofundeix en els materials conceptuals de l'urbanisme precolombí, l'experiència de polítiques habitacionals públiques, plans, programes i projectes de teixits residencials significatius en tres ciutats del Con Sud: Buenos Aires, Santiago de Xile i Lima; a més estudia els creixements residencials de Lleó durant el període de 1965 a 2005, per finalment arribar a unes recomanacions dirigides a la reestructuració integral dels teixits residencials que podrien ser aplicades en el context Centreamericà.
During the twentieth century the Latin American city experienced rapid growth and rupture of the urban reticular pattern. This implied the dissociation of its territory and generated urban dysfunctions that were linked with the loss of territorial identity, which was inherited from colonial times of over taxation. The hypothesis holds the need to reinterpret the pre-Columbian city valuing its cultural matrix, which was ignored in favor of the hegemonic cultural backgrounds, the Hispanic and Anglo-Saxon in its neocolonial version. This hypothesis also wants to rescue the positive experiences of urban levels that make up the urban palimpsest. The investigation deepens the conceptual materials of pre-Columbian urban planning, public housing experience policies, plans, programs and projects of significant residential structures in three cities in the Southern Cone: Buenos Aires, Santiago de Chile and Lima. Residential growth of Leon is also studied during the period 1965-2005, to propound recommendations for the comprehensive restructuring of residential tissues that could be applied in the Central American context.
Cultura; Necesitat i ordenació del territori; Articulació de teixits residencials; Necesidad y ordenación del territorio; Articulación de tejidos residenciales; Culture; Necessity and regional planning; Residential sectors
71 - Physical planning. Regional, town and country planning. Landscapes, parks, gardens
Anàlisi geogràfica regional