Migrant tongues: justice, language policy, and the family

dc.contributor
Universitat Pompeu Fabra. Departament de Dret
dc.contributor.author
Heim, Darian
dc.date.accessioned
2016-10-19T10:17:37Z
dc.date.available
2018-10-03T02:00:25Z
dc.date.issued
2016-10-03
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/396170
dc.description.abstract
How do migration receiving states justify that newcomers to their territory have to learn the local language? In addressing four kinds of justifications, this thesis introduces the novel perspective of family life and migrant languages in the debate on multiculturalism and concludes that only minimal “thin” rather than extensive “thick” demands of integration are warranted. First, immigrants' children have a standing interest in their mother tongue in virtue of their interest in a well-functioning family. Second, multilingualism is beneficial and receiving states have an interest in integrating migrant tongues into their policies. Third, prior history on a territory does not provide and adequate justification for the asymmetric treatment of national and immigrant groups. Fourth, the claim that immigrants arrive voluntarily and hence accept to integrate in the receiving states only holds if they have sufficient alternatives. In a world of global inequalities, however, this is not the case.
en_US
dc.description.abstract
Com es justifica el fet que els immigrants hagin d'aprendre la llengua nacional del país receptor? Aquesta tesi tracta i analitza quatre aspectes relacionats amb aquesta qüestió i introdueix la perspectiva de la vida familiar i la llengua dels immigrants en el debat del multiculturalisme. La conclusió que s'extreu es que no es pot exigir als nouvinguts un màxim d'integració a nivell lingüístic. En primer lloc, els fills dels immigrants tenen l'interès de preservar el seu idioma matern, per a un millor funcionament en el si familiar. En segon lloc, el multilingüisme és beneficiós, per tant, els estats receptors haurien de considerar les llengües dels immigrants en les seves polítiques lingüístiques. En tercer lloc, el fet que el grup nacional tingui una història més llarga sobre el seu terrirori, en comparació amb grups d'immigrants més recents, no justifica un tractament assimètric. Per últim, l'argument que els immigrants que deixen el seu país de manera voluntària acceptin d'integrar-se al país nou, només té vigència si els immigrants tenen suficients alternatives. Fet que en el món desigual on vivim, no es dóna freqüentment.
en_US
dc.format.extent
116 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
eng
en_US
dc.publisher
Universitat Pompeu Fabra
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Migration
en_US
dc.subject
Immigrants
en_US
dc.subject
Local language
en_US
dc.subject
Llengua nacional
en_US
dc.subject
Multilingïsme
en_US
dc.subject
multilingualism
en_US
dc.title
Migrant tongues: justice, language policy, and the family
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
34
en_US
dc.contributor.authoremail
darian.heim@gmail.com
en_US
dc.contributor.director
Casal, Paula
dc.embargo.terms
24 mesos
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Programa de doctorat en Dret


Documents

tdh.pdf

1.543Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)