Marcadores bioquímicos emergentes relacionados con diabetes mellitus tipo 2

Abstract

La diabetis mellitus tipus 2 (DMT2) és una malaltia amb elevada morbiditat i una important causa de mortalitat prematura, la qual, en gran mesura es podria prevenir. La identificació de noves vies metabòliques i/o biomarcadors implicats en la seva fisiopatologia podrien ajudar en la detecció precoç de la malaltia, i proporcionar nous enfocaments terapèutics. Aquests últims anys, diferents grups d'investigació han mostrat especial interès pel sTWEAK, una citocina multifuncional implicada en la resposta pro-/anti-inflamatòria, el seu receptor scavenger CD163 i l'osteocalcina (OC), un component de la matriu òssia; els quals han estat relacionats amb el metabolisme de la glucosa. Aquesta tesi ha estat realitzada en el context de l'estudi PREDIMED, un assaig clínic en paral•lel, multicèntric i aleatoritzat que avalua l'efecte de la dieta Mediterrània en la prevenció primària de la malaltia cardiovascular. L'objectiu va ser analitzar les associacions entre els nivells sèrics de sTWEAK, sCD163 i dues formes de OC [carboxilada (OCc) i no carboxilada (OCnc)] i la incidència de DMT2 en una població adulta amb alt risc cardiovascular i sense diabetis a l’inici de l’estudi. Així mateix, s'ha volgut explorar la relació entre els nivells perifèrics de sTWEAK i la prevalença de síndrome metabòlica (SM). Es va realitzar un estudi de disseny cas-control aniuat, prospectiu, incloent 153 casos amb nou diagnòstic de diabetis i 306 controls que no ho van desenvolupar durant els 5 anys de seguiment. Els resultats d'aquest treball van demostrar que nivells sèrics baixos de sTWEAK i ambdues formes d’osteocalcina, OCc i OCnc a l’inici de l'estudi, s’associen amb un major risc de desenvolupar diabetis tipus 2. Així mateix, nivells perifèrics baixos de sTWEAK es van associar amb una major prevalença de SM, obesitat abdominal, hipertrigliceridèmia i hiperglucèmia. No es va observar una relació significativa entre els nivells sèrics de sCD163 i la incidència de diabetis. Els resultats de la present tesi suggereixen que els nivells circulants de sTWEAK i OC, podrien ser útils com a nous potencials biomarcadors per a predir la DMT2.

La diabetes mellitus tipo 2 (DMT2) es una enfermedad con elevada morbilidad y una importante causa de mortalidad prematura, la cual, en gran medida, se podría prevenir. La identificación de nuevas vías metabólicas y/o biomarcadores implicados en su fisiopatología puede ayudar en la detección precoz de la enfermedad, y proporcionar nuevos enfoques terapéuticos. Estos últimos años, diferentes grupos de investigación han mostrado especial interés por el sTWEAK, una citocina multifuncional implicada en la respuesta pro-/anti-inflamatoria, su receptor scavenger CD163 y la osteocalcina (OC), un com¬ponente de la matriz ósea; los cuales han sido relacionados con el metabolismo de la glucosa. Esta tesis ha sido realizada en el contexto del estudio PREDIMED, un ensayo de campo nutricional en paralelo, multicéntrico y aleatorizado que evalúa el efecto de la dieta Mediterránea en la prevención primaria de la enfermedad cardiovascular. El objetivo de la presente tesis fue analizar las asociaciones entre los niveles séricos de sTWEAK, sCD163 y ambas formas de OC [carboxilada (OCc) y no carboxilada (OCnc)] y la incidencia de DMT2 en una población adulta con alto riesgo cardiovascular y sin diabetes al inicio del estudio. Además se ha analizado la relación entre los niveles periféricos de sTWEAK y síndrome metabólico (SM). Se realizó un estudio de diseño casos-control anidado y prospectivo incluyendo 153 casos con nuevo diagnóstico de diabetes y 306 controles que no desarrollaron diabetes tras 5 años de seguimiento. Los resultados del presente trabajo demuestran que niveles bajos de sTWEAK y ambas, OCc y OCnc al inicio del estudio, se asociaron con un mayor riesgo de diabetes. Asimismo, niveles bajos de sTWEAK se asociaron con una mayor prevalencia de SM, obesidad abdominal, hipertrigliceridemia e hiperglucemia. No se encontró relación entre los niveles séricos de sCD163 e incidencia de diabetes. Los resultados de la presente tesis sugieren que los niveles circulantes de sTWEAK y OC podrían ser útiles como nuevos potenciales biomarcadores predictores de DMT2.

Type 2 diabetes mellitus (T2DM) is a disease with high morbidity and a major cause of premature mortality, which, in a large extent could be prevented. The identification of new pathways and/or biomarkers implicated in its pathophysiology can help in the early detection of the disease, and could provide new therapeutic approaches. Recently, various research groups have shown special interest in sTWEAK, a multifunctional cytokine involved in the pro/anti-inflammatory response, its scavenger receptor CD163 and in osteocalcin (OC), a component of the bone matrix; all them related with glucose metabolism. This thesis has been conducted in the framework of the PREDIMED Study, a parallel-group, multicenter randomized trial evaluating the efficacy of a Mediterranean diet on the primary prevention of cardiovascular disease. We aimed to assess the associations between baseline serum concentrations of sTWEAK, sCD163 and both forms of OC [carboxylated (cOC) and undercarboxylated osteocalcin (ucOC)] and the future development of T2DM in an elderly population at high cardiovascular risk and free of T2DM at the beginning of the study. Additionally, we also aimed at exploring the relationship between sTWEAK and metabolic syndrome (MS) prevalence. A prospective, nested case-control study was performed including 153 cases of newly diagnosed diabetic subjects and 306 individually matched controls free of diabetes during 5-years of the follow-up. The results of the present work demonstrated that low levels of sTWEAK and both cOC and ucOC at baseline are prospectively associated with an increased diabetes risk. We also found that low levels sTWEAK were associated with a higher prevalence of MS, abdominal obesity, hypertriglyceridemia and hyperglycemia. No relationship between serum levels sCD163 and diabetes incidence was found. The results of the present thesis suggest that circulating levels of sTWEAK and OC, may be useful as potential biomarkers for predicting T2DM.