Los conventos de clausura del centro histórico de Palma. Potencialidades y nuevos usos vinculados a la gestión de su patrimonio cultural

Abstract

Los conventos de clausura de Palma constituyen un legado de gran importancia patrimonial y urbana. Desde el primer convento fundado en el siglo XIII, a partir de la conquista de Mallorca por los cristianos, se llegaron a contabilizar más de veinte en el siglo XVII. A lo largo de este proceso fundacional, estos no sólo modificaron aquellas áreas bajo su influencia directa, sino que fueron determinantes en la construcción de un determinado modelo de ciudad. Las desamortizaciones supusieron un momento clave y dieron inicio a una prolongada etapa de crisis, hasta el punto de que hoy en día sólo se mantienen clausuras femeninas. A pesar de todo esto, el viejo orden de la ciudad conventual pervive con su presencia. Todas las clausuras localizadas en la antigua ciudad intramuros mantienen su sede histórica y, por lo general y a pesar de las transformaciones y adaptaciones sufridas con el paso del tiempo, sus núcleos conventuales se han conservado con un alto grado de integridad. En conjunto son un rico testimonio de la ciudad conventual que, sin embargo, mantiene un complejo diálogo con el centro histórico palmesano, hasta el punto de mantenerse como enclaves cerrados, ajenos a la vida y las dinámicas urbanas próximas. En este contexto, la crisis de vocaciones por un lado, y la necesidad de crear y diversificar productos turístico-culturales en el centro histórico, por otro, abre una vía de posible colaboración que, teniendo en cuenta los riesgos que ello comporta, merece ser considerada. Como consecuencia, la gestión del patrimonio se demuestra como un elemento clave de esta nueva etapa. Con estas premisas, el principal objetivo de este trabajo es estudiar los conventos de clausura de Palma y conocer las potencialidades y nuevos usos relacionados con el turismo del centro histórico.

Els convents de clausura de Palma constitueixen un llegat de gran importància patrimonial i urbana. Des del primer convent fundat al segle XIII, a partir de la conquesta de Mallorca pels cristians, es van arribar a comptabilitzar més de vint al segle XVII. Al llarg d'aquest procés fundacional, aquests no només van modificar aquelles àrees sota la seva influència directa, sinó que van ser determinants en la construcció d'un determinat model de ciutat. Les desamortitzacions van suposar un moment clau i van donar inici a una etapa de crisi, fins al punt que avui dia només es mantenen clausures femenines. Malgrat tot això, el vell ordre de la ciutat conventual perviu amb la seva presència. Totes les clausures localitzades a l'antiga ciutat intramurs mantenen la seva seu històrica i, en general i malgrat les transformacions i adaptacions fetes amb el pas del temps, els seus nuclis conventuals s'han conservat amb un alt grau d'integritat. En conjunt són un ric testimoni de la ciutat conventual però que manté un complex diàleg amb el centre històric palmesà, fins al punt de mantenir-se com a enclavaments tancats, allunyats a la vida i les dinàmiques urbanes pròximes. En aquest context, la crisi de vocacions per una banda, i la necessitat de crear i diversificar productes turístic-culturals en el centre històric, de l'altra, obre una via de possible col·laboració que, tenint en compte els riscos que això comporta, mereix ser considerada. Com a conseqüència, la gestió del patrimoni es demostra com un element clau d'aquesta nova etapa. Amb aquestes premisses, el principal objectiu d'aquest treball és estudiar els convents de clausura de Palma i conèixer les potencialitats i nous usos relacionats amb el turisme del centre històric.

Cloistered convents in Palma constitute a very important heritage and urban legacy. More than twenty were identified in the 17th century, being the first one founded in the 13th century after the conquest of the city by Christians. Throughout this foundational process, they did not only change those areas under its direct influence, but were decisive in the construction of a particular city model. Today only female closures remain after a long period of crisis beginning with the crucial moment of the disentailment of Church property led by Mendizábal. Despite all this, evidence of that conventual activity can still be found in the city. All closures located within the old walled city maintained its historic sites and, usually, and despite the changes and adaptations sustained over time, its monastic centers have been preserved with a high degree of integrity. They are in general a remarkable attestation of the conventual city, although they maintain a complex dialogue with it, to the point that they remain unaware of nearest city life and dynamics. In this context, a new possibility of cooperation is to be carefully considered taking into account the crisis of vocations on one hand, and the need to develop and diversify cultural tourism products in the historic center, on the other. As a result, heritage management constitutes a key element in this new stage. On this basis, the main objective of this work is to study the cloistered convents of Palma and know their potentialities and new uses related to city centre tourism.