Relació entre l'elecció del costat de preferència masticatori i diverses asimetries perifèriques, funcionals i posturals

Abstract

Els factors que poden influir en l’asimetria lateral masticatòria i en l’elecció del costat de preferència masticatori es poden classificar en perifèrics i centrals, i dins dels centrals es troben les lateralitats funcionals, posturals i estructurals, no existint un consens sobre quin dels dos grups exerceix una major influència. Tampoc existeix un consens en la prevalença de l’asimetria lateral masticatòria i el costat de preferència masticatori. Els mètodes més vàlids per a la determinació del costat de preferència masticatori són l’anàlisi del primer cicle, l’índex d’asimetria i l’escala visual analògica.

OBJECTIUS: conèixer la intensitat de la relació dels factors esmentats amb el costat de preferència masticatori, determinar el percentatge d’individus que presenten una asimetria lateral masticatòria, conèixer per quin costat tendeixen a mastegar els individus i conèixer si la relació dels factors estudiats amb el costat de preferència masticatori depèn del mètode utilitzat.

MATERIAL I MÈTODES: es va realitzar un estudi observacional i transversal en una població adulta amb dentició natural (n=146) vinculada a la Facultat d’Odontologia de la Universitat de Barcelona, dividit en dues fases. Es van determinar les lateralitats funcionals (preferència de la mà, peu, vista i oïda), funcionals (creuar els dits, els braços i les cames) i les lateralitats estructurals (posició i direcció del remolí del cabell). També es van determinar les asimetries perifèriques (oclusió estàtica, força màxima mandibular i rendiment masticatori) i el costat de preferència masticatori. Per a conèixer si les dades seguien una distribució normal, es va utilitzar el test de Kolmogorov-Smirnov. Es va confeccionar un anàlisi de regressió múltiple lineal amb un nivell d’inclusió de 0,05 per a examinar si les variables estudiades podien significativament contribuir a explicar el costat de preferència masticatori per a cada mètode. La diferència entre els dos costats en relació al rendiment masticatori es va calcular com la diferència absoluta entre el median particle size obtingut mastegant unilateralment per la dreta i per l’esquerra.

RESULTATS: l’anàlisi de regressió múltiple mostra que el costat de preferència masticatori determinat mitjançant l’índex d’asimetria està significativament relacionat amb l’asimetria de la força muscular i amb el rendiment masticatori, i aquests dos factors expliquen un 16% de la variació en el costat de preferència masticatori. El costat

de preferència masticatori determinat mitjançant l’escala visual analògica està significativament relacionat amb la lateralitat de la oïda, l’asimetria de la força muscular i amb l’asimetria en la lateralitat postural de creuar les cames. Aquests tres factors expliquen un 12% de la variació en el costat de preferència masticatori.

CONCLUSIONS: tot i que algunes asimetries laterals i posturals semblen estar relacionades amb el costat de preferència masticatori, els factors perifèrics com l’asimetria en la força muscular i l’asimetria en el rendiment masticatori son els que més intensament estan relacionats amb el costat de preferència masticatori. La majoria dels subjectes van presentar una asimetria lateral masticatòria, essent el costat dret el més utilitzat per a mastegar, independentment del mètode de determinació del costat de preferència masticatori.

This cross-sectional study aimed to determine the side the more preferred for chewing and to determine whether the preferred chewing side is related to peripheral, functional or postural lateral preferences.

MATERIAL AND METHODS: One hundred and forty-six adults with natural dentition performed three masticatory assays, each consisting of five trials of chewing three pieces of silicon placed into a latex bag for 20 cycles, either free-style or unilaterally on the right- or left-hand side. Occlusal contact area at the intercuspal position, maximum bite force, masticatory performance and cycle duration were measured and lateral asymmetry of these variables were calculated. Laterality tests were performed to determine the handedness, footedness, earedness and eyedness as functional preferences and to determine hand-clasping, arm-folding and leg-crossing as postural lateral preferences. The preferred chewing side was determined by three different methods, assessing the first chewing cycle for each trial, calculating the asymmetry index from all cycles and using a visual analogic scale. Bivariate relationship and multiple linear regression analyses were performed.

RESULTS: The majority of subjects preferred the right side for chewing demonstrated by the three methods. Asymmetry in bite force, asymmetry in masticatory performance and earedness demonstrated to be the most related factors to the preferred chewing side, explaining up to 16% of the variance.

CONCLUSIONS: Although several functional or postural lateral preferences seems to be related to preferred chewing side, peripheral factors including asymmetry in both bite force and in masticatory performance are the most closely related to preferred chewing side in adults with natural dentition.