Un enfoque de complejidad del aprendizaje. La metodología cooperativa en el ámbito universitario

Abstract

La creación del Espacio Europeo de Educación Superior ha supuesto nuevos retos tanto para el personal docente como para el alumnado y constituye, por este motivo, el marco ideal para la mejora de la enseñanza en las universidades. El planteamiento sobre qué metodologías se utilizan y con qué finalidades, y el conocimiento de la forma como aprende el alumno constituyen algunos de los ejes de reflexión sobre los que pivotarán parte de los cambios que deberían emprenderse si se pretende ajustar la enseñanza universitaria a las nuevas exigencias sociales y educativas. En nuestro caso, se analizan las diferentes metodologías que podrían ser de aplicación en contextos universitarios y se realiza una revisión del estudio del aprendizaje a lo largo de la Historia, así como de las principales reflexiones realizadas al respecto en la didáctica universitaria. En el terreno práctico, se desarrolla una experiencia educativa fundamentada en el aprendizaje cooperativo como base para la enseñanza en el contexto de la formación de maestros. Asimismo, se profundiza en la forma como los alumnos se enfrentan a las tareas de aprendizaje, es decir, qué enfoque de aprendizaje adoptan y cómo experimentan la cooperación en el aula, con una doble finalidad: contribuir a la reflexión sobre el propio aprendizaje y conocer la relación entre el aprendizaje cooperativo y la adopción de un determinado enfoque de aprendizaje por parte del alumno. La recogida de los datos ha desembocado en dos tipos de análisis. Por un lado, el análisis cualitativo ha posibilitado acceder al conocimiento de las condiciones didácticas en que se ha desarrollado así como a la forma como se han experimentado tanto el proceso de cooperación como el proceso de aprendizaje. Por otro lado, el estudio cuantitativo ha permitido determinar los movimientos producidos en la adopción de los enfoques de aprendizaje por parte del alumnado, en un grupo experimental y en un grupo control, así como su posible relación con los procesos cooperativos. En cuanto a las conclusiones, si bien se han hallado cambios en la adopción de los enfoques en el sentido deseado, y en algún caso de manera significativa, lo cierto es que no se ha podido establecer relación entre el movimiento en los enfoques y el aprendizaje cooperativo. Sin embargo, al respecto de la implementación de este recurso metodológico y del modo como se experimenta, se pone de manifiesto la importancia de variables diversas, como las concepciones acerca de la cooperación, la comunicación en el seno de los grupos, la naturaleza de las dificultades experimentadas o la calidad de la ayuda proporcionada. Todo ello, remite al diseño de contextos didácticos de cooperación que promuevan la adquisición y desarrollo de competencias para cooperar y para aprender de y con los demás.

La creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior ha suposat nous reptes tant per al personal docent com per l’alumnat i constitueix, per aquest motiu, el marc ideal per a la millora de l’ensenyament a les universitats. El plantejament sobre quines metodologies s’utilitzen i amb quines finalitats, i el coneixement de la forma com aprèn l’alumne constitueixen alguns dels eixos de reflexió sobre els que pivotaran part dels canvis que s’haurien d’emprendre si es pretén ajustar l’ensenyament universitari a les noves exigències socials i educatives. En el nostre cas, s’analitzen les diferents metodologies que podrien ser d’aplicació en contextos universitaris i es realitza una revisió de l’estudi de l’aprenentatge al llarg de la Història, així como de les principals reflexions realitzades al respecte quant a la didàctica universitària. En el terreny pràctic, es desenvolupa una experiència educativa fonamentada en l’aprenentatge cooperatiu com a base per a l’ensenyament en el context de la formació de mestres. Així mateix, s’aprofundeix en la forma com les alumnes s’hi enfronten a les tasques d’aprenentatge, és a dir, quin enfocament d’aprenentatge adopten i com experimenten la cooperació a l’aula, amb una doble finalitat: contribuir a la reflexió sobre el propi aprenentatge i conèixer la relació entre l’aprenentatge cooperatiu i l’adopció d’un determinat enfocament d’aprenentatge per part de l’alumne. La recollida de les dades ha desembocat en dos tipus d’anàlisis. Per una banda, l’anàlisi qualitativa ha possibilitat accedir al coneixement de les condicions didàctiques en què s’ha desenvolupat, així com a la forma com s’han experimentat tant el procés de cooperació com el procés d’aprenentatge. Per una altra banda, l’anàlisi quantitatiu ha permès determinar els moviments produïts en l’adopció dels enfocaments d’aprenentatge per part de l’alumnat, en un grup experimental i en un grup control, així com la seva possible relació amb els processos cooperatius. Quant a les conclusions, malgrat s’han trobat canvis en l’adopció dels enfocaments en el sentit desitjat, i en algun cas de manera significativa, no s’ha pogut establir relació entre els moviments en els enfocaments i l’aprenentatge cooperatiu. Emperò, al respecte de la implementació d’aquest recurs metodològic i de la forma com s’experimenta, es posa de manifest la importància de variables diverses, como les concepcions al voltant de la cooperació, la comunicació en el sí dels grups, la naturalesa de les dificultats experimentades o la qualitat de l’ajuda proporcionada. Tot plegat, això remet al disseny de contextos didàctics de cooperació que promoguin l’adquisició i desenvolupament de competències per cooperar i per aprendre de i amb els altres.

The implementation of the European Area of Higher Education has brought new challenges for both teachers and students and for this reason it becomes the ideal context for teaching improvement in universities. The question about what methodologies are used and for what purposes, and the knowledge of how students learn are some of the thoughts on which pivot part of the required changes to adjust Higher Education to social and educational demands. In our case, the different methodologies that could be applied in university contexts are analysed, and a review of the study of learning is done. Moreover, different reflections emerge concerning to university teaching. In practical terms, an educational experience based on cooperative learning in the context of teacher training is developed. It also delves into how students face learning tasks; specifically, which approach to learning is adopted and how they experience cooperation in classroom. This idea has a dual purpose: contribute to the reflection on own learning and reveal the relationship between cooperative learning and the adoption of a particular approach to learning. The data collection have been analysed in two ways. On one hand, qualitative analysis has enabled access to knowledge of teaching conditions that have been developed as well as the way that students have experienced both cooperation and learning process. On the other hand, the quantitative study has helped to identify the changes in approaches to learning in an experimental group and a control group. This has also contributed to establish their possible relationship with the cooperative process. The conclusions point to the fact that changes in the adoption of approaches to learning have been found as they were expected although some of them at a significant level. The fact is that it has not been possible to establish any relationship between the changes in the approaches to learning and the cooperative learning method. However, concerning to the implementation of this methodology and how it has been experienced, the results highlight the importance of various variables, such as conceptions about cooperation, communication within groups, the nature of the experienced difficulties or the quality of assistance provided. All these issues point to the design of cooperation learning contexts to promote the acquisition and development of skills to cooperate and learn from and with others.