Universitat Ramon Llull. Esade
L'article 9.3 de la Constitució espanyola proclama el principi de seguretat jurídica, entès aquest com el manteniment de la certesa del Dret, tant pel que es refereix a la seva publicitat, com a l'aplicació de les seves normes. D'aquesta manera, l'ambigüitat dels termes d'un precepte de dret positiu que dificulti la seva interpretació, pot suposar la vulneració d'aquest principi constitucional. No obstant això, certs instituts jurídics requereixen, per la seva eficient aplicació, determinat grau de discrecionalitat interpretativa; el que es manifesta per mitjà d'una pretesa ambigüitat, modulada per conceptes jurídics indeterminats o conformant preceptes com normes "en blanc" que ens remeten a diferents àrees del Dret o fins i tot a altres disciplines científiques. L'article 164.2.1º de la Llei Concursal estableix el supòsit de qualificació culpable del concurs de creditors per incompliments o irregularitats comptables. Del tenor literal del precepte es desprèn que el legislador l'ha volgut dotar d'àmplia discrecionalitat interpretativa. La recurrent presència del supòsit de culpabilitat per causes comptables en les sentències de qualificació del concurs i l'heterogeneïtat del repertori doctrinal, suggereixen l'estudi en profunditat de l'institut jurídic. La finalitat última d'aquesta tesi és el plantejament d´un marc interpretatiu per a l´aplicació de l'art. 164.2.1º LC, que minimitzi el grau de discrecionalitat i, sobretot, que eviti el risc d'arbitrarietat que pot arribar a suposar la interpretació literal d'algun dels seus termes. Els primers apartats d'aquest treball comprenen l'estudi de l'evolució històrica de l'institut jurídic en l'ordenament espanyol, així com l'anàlisi del Dret Comparat contemporani. Seguidament, s'emprèn l'estudi dels criteris jurisprudencials dels Tribunals espanyols i la diversitat doctrinal. Finalment, després d'haver definit el fonament jurídic i conceptual subjacent en l'aplicació del precepte, es detallen les propostes interpretatives. El repertori de criteris interpretatius proposats és el resultat d'un treball de recerca i reflexió jurídica amb la pretensió d'afavorir l'aplicació del precepte en concordança amb la ratio legis del concurs de creditors. Més enllà de la discrecionalitat en l'aplicació de determinats conceptes, en algun cas inevitable per la naturalesa dels mateixos, la interpretació teleològica del precepte, la remissió a criteris convencionals d'anàlisi dels estats financers i, en essència, el caràcter utilitarista de les proposicions plantejades, prevalen en el que cal entendre com el marc interpretatiu de l'art. 164.2.1º LC.
El artículo 9.3 de la Constitución española proclama el principio de seguridad jurídica, entendido éste como el mantenimiento de la certeza del Derecho, tanto en lo que a su publicidad se refiere, como a la aplicación de sus normas. De este modo, la ambigüedad de los términos de un precepto de derecho positivo que dificulte su interpretación, puede suponer la vulneración de este principio constitucional. Sin embargo, ciertos institutos jurídicos requieren, para su eficiente aplicación, determinado grado de discrecionalidad interpretativa; lo que se manifiesta por medio de una pretendida ambigüedad, modulada por conceptos jurídicos indeterminados o conformando preceptos como normas “en blanco” que nos remitan a distintas áreas del Derecho o incluso a otras disciplinas científicas. El artículo 164.2.1º de la Ley Concursal establece el supuesto de calificación culpable del concurso de acreedores por incumplimientos o irregularidades contables. Del tenor literal del precepto se desprende que el legislador lo ha querido dotar de amplia discrecionalidad interpretativa. La recurrente presencia del supuesto de culpabilidad por causas contables en las sentencias de calificación del concurso y la heterogeneidad del elenco doctrinal, sugieren el estudio en profundidad del instituto jurídico. La finalidad última de esta tesis es el planteamiento de un marco interpretativo para la aplicación del art. 164.2.1º LC, que minimice el grado de discrecionalidad y, ante todo, que evite el riesgo de arbitrariedad que puede llegar a suponer la interpretación literal de alguno de sus términos. Los primeros apartados de este trabajo comprenden el estudio de la evolución histórica del instituto jurídico en el ordenamiento español, así como el análisis del Derecho Comparado contemporáneo. Seguidamente, se aborda el estudio de los criterios jurisprudenciales de los Tribunales españoles y la diversidad doctrinal. Finalmente, tras haber definido el fundamento jurídico y conceptual que subyace en la aplicación del precepto, se detallan las propuestas interpretativas. El elenco de criterios interpretativos propuestos es el resultado de un trabajo de investigación y reflexión jurídica cuya pretensión es la de favorecer la aplicación del precepto en concordancia con la ratio legis del concurso de acreedores. Más allá de la discrecionalidad en la aplicación de determinados conceptos, en algún caso inevitable por la naturaleza de los mismos, la interpretación teleológica del precepto, la remisión a criterios convencionales de análisis de los estados financieros y, en esencia, el carácter utilitarista de las proposiciones planteadas, prevalecen en lo que cabe entender como el marco interpretativo del art. 164.2.1º LC.
The Spanish Constitution, s. 9.3, proclaims the principle of legal certainty, understood as maintaining the law assurance, both with regard to its publication as the application of its rules. Thereby, the ambiguity of the terms of a provision of positive law that hinders their interpretation, may involve violation of this constitutional principle. However, certain legal institutes may require discretionary interpretation for their efficient application; which it is manifested by an alleged ambiguity, modulated by legal concepts or provisions as rules conforming "in blank" that brings us to different areas of law or even other scientific disciplines. Spanish insolvency act (Ley Concursal, LC) s. 164.2.1º establishes “guilty bankruptcy” through breach of accounting rules. The literal meaning of the provisions shows that draftsman intended to provide discretion to the interpretation of the rule. The frequent reference to breach of accounting rules in judicial decisions and the diversity of legal doctrine, suggest the in-depth study of the legal institute. The ultimate aim of this thesis is the approach of guidelines for implementing s. 164.2.1º LC, to minimize the degree of discretion and, above all, to avoid the risk of arbitrariness that can assume the literal interpretation of some of its terms. The first sections of this work include the study of the historical evolution of the legal institute under Spanish law, as well as a contemporary comparative law analysis. The following sections address an approach to the criteria of the Spanish courts and doctrinal diversity. Finally, after having defined the legal and conceptual basis underlying the application of the provision, a framework of interpretation arises. The list of interpretative proposals is the result of research and legal reflection whose aim is to promote the application of the provision in accordance with the ratio legis of bankruptcy law. Beyond the unavoidable discretion in the application of certain concepts, the purposive interpretation of the provision, referral to conventional analysis of the financial statements and, essentially, the utilitarian nature of the propositions raised, prevail in what can be understood as the interpretive framework of s. 164.2.1º LC.
Dret concursal; Derecho concursal; Insolvency law; Calificación del concurso; Qualificació del concurs; Concurs culpable; Concurso culpable; Incumplimientos contables; Irregularidades contables; Doble contabilidad
34 - Dret; 340 - Qüestions generals del dret. Mètodes i ciències auxiliars del dret; 346 - Dret econòmic
Ciències Socials i Jurídiques
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.