The immigrants and refugees' right to family life: legal development and implementation from comparative perspective

Abstract

The present thesis deals with the immigrants, refugees and asylum seekers’ right to family life. It approaches the right to family life as a right that is wider than family reunification and includes cases of expulsion of foreigners who have family ties in the host country, as well as regularization issues. The present dissertation examines the foreigners’ right to family life from an international human rights law perspective, from an EU law perspective but also includes a comparative study of the legislation of three EU Member States, namely Spain, Greece and Germany. The main research question concerns the impact that the adoption of the Lisbon Treaty and the enhancement of fundamental right in Europe should have on family life related legislation at EU and national level. Not least, the present study aims at assessing the effect and effectiveness of the EU Directives approximately ten years after the deadline for their implementation and focuses on the case law of International, EU and national courts. It concludes that the adoption of the Lisbon Treaty and the fact that the ECFR has gained the same legal values as the Treaty directly affects the Directives which relate to family life and, consequently, the domestic legislations of the Member States which participate in the present study. That being said, the dissertation reaches the conclusion that the applicable family reunification regimes follow a strictly ‘formal’ model which is not compatible with the new fundamental rights scene, as it is formed at EU level. It proposes a new reunification model which will be more ‘substantial’ and will be based on an individual assessment of each application both as regards the family members who may qualify as such, and with respect to the requirements that are imposed for the exercise of the right to family reunification.

La present tesi tracta sobre el dret a la vida familiar dels immigrants, refugiats i sol·licitants d'asil. El dret a la vida familiar s'aborda com un dret més ampli que el reagrupament familiar i inclou casos d'expulsió d'estrangers que tenen vincles familiars al país d'acollida, així com casos de regularització. La tesi analitza el dret a la vida familiar dels estrangers des de la perspectiva del dret internacional de drets humans, i de la perspectiva de la legislació comunitària, però també inclou un estudi comparatiu de la legislació nacional de tres estats membres de la UE, Espanya, Grècia i Alemanya. La principal pregunta de recerca de la tesi es refereix a l'impacte que l'adopció del Tractat de Lisboa i l'ampliació dels drets fonamentals a Europa han de tenir en la legislació relacionada amb la vida familiar a nivell comunitari i nacional. A més a més, la tesi té com a objectiu avaluar l'efecte i l'eficàcia de les directives de la UE aproximadament deu anys després de la data límit per a la seva transposició i es centra en la jurisprudència dels tribunals internacionals, comunitaris i nacionals. La present tesi conclou que l'adopció del Tractat de Lisboa i el fet que la Carta Europea dels Drets Fonamentals hagi guanyat el mateix valor jurídic que el Tractat afecta directament a les directives que es refereixen a la vida familiar i, en conseqüència, a les legislacions nacionals dels Estats membres que participen a l'estudi. Dit això, la tesi arriba a la conclusió que els règims aplicables de reagrupament familiar segueixen un model estrictament "formal" que no és compatible amb la nova escena dels drets fonamentals a nivell comunitari. Es proposa un nou model de reagrupació familiar que serà més "substancial" i es basarà en una avaluació individual de cada sol·licitud, tant pel que fa als membres de la família que poden qualificar com a tal, com pel que fa als requisits que s'imposen per a l'exercici del dret al reagrupament familiar.