Características y experiencias del paciente con pie diabético y amputación. Prácticas enfermeras relacionales durante la hospitalización

Abstract

Objectius: (1) Conèixer la prevalença de les amputacions no traumàtiques a Tarragona durant el període 2007-2013. (2) Reconèixer vivències, significats i necessitats dels pacients que són amputats durant el seu ingrés hospitalari, i (3) Identificar les pràctiques relacionals i la cura de les infermeres als pacients amb peu diabètic, ingressats a l'hospital, que són amputats com a part del seu tractament. Metodologia: Metodologia mixta, composta per tres estudis que es complementen. En un primer estudi epidemiològic, es revisen històries clíniques digitalitzades de pacients amb amputació realitzada entre 2007-2013. El segon i tercer són estudis qualitatius fenomenológicos. Es realitzen entrevisten a pacients amb peu diabètic que han estat amputats. I a infermeres d'hospitals de Catalunya i Madrid. Aquestes entrevistes són gravades i transcrites literalment, codificades i categoritzades en metacategorías. Resultats: El primer estudi mostra un augment en la taxa d'amputacions totals, amb un descens de les amputacions majors i amb una taxa de reamputación del 30%. En el segon, els pacients identifiquen el significat de l'amputació, descriuen els canvis que es produeixen en la seva nova situació i la vivència del procés d'adaptació. I en l'últim estudi, les infermeres identifiquen les necessitats d'aquests pacients, adaptant la seva cura a les mateixes. Es descriu què i com cuiden les infermeres. Conclusions: L'amputació és una conseqüència greu en la síndrome del peu diabètic, amb una elevada taxa d'incidència i reincidència. L'amputació provoca una ruptura del món del pacient, que precisa d'una adaptació. En aquest període de transició la infermera ofereix la seva cura, que ajuda a la persona: a manejar les seves activitats quotidianes, a afrontar la seva nova imatge, i a reorganitzar rols i relacions; des d'una relació de suport i cooperació.

Objetivos: (1) Conocer la prevalencia de las amputaciones no traumáticas en Tarragona durante el periodo 2007-2013. (2) Reconocer vivencias, significados y necesidades de los pacientes que son amputados durante su ingreso hospitalario, y (3) Identificar las prácticas relacionales y el cuidado de las enfermeras a los pacientes con pie diabético, ingresados en el hospital, que son amputados como parte de su tratamiento. Metodología: Metodología mixta, compuesta por tres estudios que se complementan. Un primer estudio epidemiológico, se revisan historias clínicas digitalizadas de pacientes con amputación realizada entre 2007-2013. L El segundo y tercer son estudios cualitativos fenomenológicos. Se realizan entrevistan a pacientes con pie diabético que han sido amputados. Y a enfermeras de hospitales de Cataluña y Madrid. Estas entrevistas son grabadas y transcritas literalmente, codificadas y categorizadas en metacategorías. Resultados: El primer estudio muestra un aumento en la tasa de amputaciones totales, con un descenso de las amputaciones mayores y con una tasa de reamputación del 30%. En el segundo, los pacientes identifican el significado de la amputación, describen los cambios que se producen en su nueva situación y la vivencia del proceso de adaptación. Y en el último estudio las enfermeras identifican las necesidades de estos pacientes, adaptando su cuidado a las mismas. Se describe qué y cómo cuidan las enfermeras. Conclusiones: La amputación es una consecuencia grave en el síndrome del pie diabético, con una elevada tasa de incidencia y reincidencia. La amputación provoca una ruptura del mundo del paciente, que precisa de una adaptación. En este periodo de transición la enfermera ofrece su cuidado, que ayuda a la persona: a manejar sus actividades cotidianas, a afrontar su nueva imagen, y a reorganizar roles y relaciones; desde una relación de apoyo y cooperación.

Objectives: (1) Determine the prevalence of non-traumatic amputations in Tarragona (Spain) during the period 2007-2013. (2) Recognize experiences, meanings and needs of patients who are amputees during their hospital stay, and (3) Identify relational practices and nursing care to patients with diabetic foot, admitted to the hospital, and are amputees as part of their treatment. Methodology: Mixed methodology, consisting of three studies complement each other. First in an epidemiological study. The second and thirds are phenomenological qualitative studies, both the instruments used were interview to patients with diabetic foot have been amputees, and nurses from hospitals in Catalonia and Madrid. These interviews are recorded and transcribed, coded and categorized in meta-categories. Results: First study show an increase in total amputation rate, a decrease of major amputations, reamputation a rate of 30%. In the second the patients identify the meaning of amputation, describe changes that occur in their new situation and experience of the adaptation process. And the last study show that the nurses identify the needs of these patients, adapting their care to them, describes what and how they care nurses. Conclusions: Amputation is a serious consequence in diabetic foot syndrome with high incidence rate and recidivism. Amputation causes a breakdown of the patient's world, which requires an adaptation. In this transition period, the nurse provides care, which helps the person: to manage their daily activities, to cope with their new image, and to reorganize roles and relationships; from a supportive relationship and cooperation.