Private Higher Education Institutions: Business Schools Internationalization Process and the Key Role of Faculty International Human Capital and Intercultural Sensitivity

Autor/a

Morales Saiz, María de los Ángeles

Director/a

Rialp Criado, Alex

Fecha de defensa

2016-10-27

ISBN

9788449067051

Páginas

277 p.



Departamento/Instituto

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia de l'Empresa

Resumen

El primer estudio analiza el proceso de internacionalización de cinco escuelas de negocios desde la perspectiva de la internacionalización de los negocios. Utilizando el método del caso, se estudiaron las actividades de internacionalización, así como los patrones de internacionalización, modos de entrada al extranjero y selección de mercados de cinco escuelas de negocios privadas: el Instituto de Estudios Superiores de la Empresa (IESE), y la Escuela Superior de Administración y Dirección de Empresas (ESADE) en España, y la Escuela de Graduados en Administración y Dirección de Empresas (EGADE), el Instituto Panamericano de Alta Dirección de Empresas (IPADE), y la Universidad de Monterrey (UDEM) en México. Los resultados revelaron que las escuelas de negocios en general seguían un modelo de internacionalización gradual al internacionalizarse. Su proceso iniciaba con el intercambio de alumnos y profesores, seguido de dobles grados o programas en conjunto con otras instituciones, para finalmente contar con oficinas de representación en otros países o tener su propio campus en el extranjero. Además, se encontró que la selección de mercados extranjeros estaba influenciada por el concepto de distancia psíquica, pero que éste disminuía con el tiempo cuando la selección de mercados era influenciada por la localización geográfica de los clientes y lo atractivo de los mercados. El segundo capítulo estudia el capital humano relacionado con las actividades internacionales de 83 profesores de la Escuela de Negocios de la Universidad de Monterrey como un elemento de ventaja competitiva. Se creó un cuestionario para medir la internacionalización del profesorado considerando la literatura de servicios y de educación superior, y teniendo en cuenta la teoría de Recursos y Capacidades y la literatura de Recursos Humanos. El análisis factorial de componentes principales permitió agrupar las variables cuantitativas relacionadas con la investigación, el factorial correspondencias múltiple ayudó a agrupar el resto de las variables nominales relacionadas con la investigación y la enseñanza. Después, los factores obtenidos junto con las variables: contrato y departamento se usaron en un clúster bietápico; el resultado fueron tres dimensiones: 1) dimensión sobre investigación con datos discretos, 2) investigación, enseñanza y educación con variables nominales y dicotómicas, y 3) organización y participación en cursos y viajes académicos con alumnos con variables nominales y dicotómicas. Los resultados permitieron obtener grupos de profesores que compartían características similares, y de esta forma la escuela de negocios puede asignar tareas y capacitar a los profesores de acuerdo a sus capacidades. El tercer estudio explora la sensibilidad intercultural de 68 profesores de la Escuela de Negocios de la Universidad de Monterrey en México. El objetivo del estudio es determinar la sensibilidad intercultural de los profesores por medio del instrumento Intercultural Development Inventory (IDI) e identificar las variables demográficas, de experiencia docente y las relacionadas con la sensibilidad intercultural que incidan en la sensibilidad intercultural del profesor. Por medio de tablas de frecuencia y de contingencia se presentan las características de los profesores y se evalúa la relación que hay entre las variables cualitativas y el puntaje obtenido por el profesor en el IDI. Posteriormente, la técnica factorial de correspondencias múltiple fue utilizada para reducir el número de las variables cualitativas. Finalmente se utilizó la técnica estadística de regresión logística binaria con los factores obtenidos del análisis factorial para determinar qué variables demográficas, de experiencia docente y de sensibilidad intercultural podían explicar el puntaje del IDI. Los resultado revelan que los profesores de la Escuela de Negocios de la Universidad de Monterrey están en una etapa de Polarización (N= 68, IDI= 84.75) y que los factores que relacionan con el puntaje de sensibilidad intercultural son la experiencia docente y el factor de sensibilidad intercultural.


The first study analyzes the process of internationalization among business schools from an international management perspective. Using the case study method, we analyze the internationalization activities, patterns, entry modes, and foreign market selection of five private business schools: Instituto de Estudios Superiores de la Empresa (IESE), and Escuela Superior de Administración y Dirección de Empresas (ESADE) in Spain, and Escuela de Graduados en Administración y Dirección de Empresas (EGADE), Instituto Panamericano de Alta Dirección de Empresas (IPADE) and Universidad de Monterrey (UDEM) in Mexico. Our observations reveal that, as is typical for businesses, these institutions follow sequential steps when internationalizing, by gradually intensifying the resource commitment of their entry modes. They begin with student and faculty exchanges, followed by joint degree and double-degree programs, then by the establishment of foreign extensions such as offices and finally branch campuses. The study also finds that in the beginning, foreign market selection is greatly influenced by the psychic distance concept, but later on, a customer/market potential strategy takes a predominant role. The second chapter studies the faculty human capital resources involved in the international activities carried out by 83 UDEM´s business schools faculties, together with a description of faculty groups based upon the findings. The study developed a faculty internationalization survey based on service and higher education literature. It considers the Resource Based View (RBV) theory and human capital literature which assume that human capital may be a source of competitive advantage for institutions. Principal component analysis (PCA) was used to grouped research quantitative variables, followed, multiple correspondence analysis (MCA) to reduce the number of the rest of nominal variables related to research, and teaching abroad programs. Subsequently, we chose the two-step cluster analysis technique in order to group faculty according to international factors obtained from the PCA and MCA together with other faculty demographic variables such as type of contract and department. We obtained three dimensions of faculty internationalization: research dimension with discrete data, research, teaching and education/training dimension with nominal and dichotomous variables, and organization and participation on students´ academic trips abroad nominal and dichotomous variables. The clustering analysis with object scores method was used to identify groups sharing similar characteristics. Our results led to the definition and identification of three faculty groups according their human capital resources related to internationalization. The third study explores the intercultural sensitivity of 68 business school faculties in UDEM, a Mexican private institution. The purpose of the study was to assess faculty´s intercultural sensitivity and to identify demographic, school experience and intercultural experience variables related influencing intercultural sensitivity. The developmental model intercultural sensitivity (DMIS), a six-stage progression model that depicts how individuals construe their experience with cultural difference, was the theoretical framework for the study. The study followed a quantitative design, and used the Intercultural Development Inventory (IDI) to measure intercultural sensitivity, and a questionnaire. Several statistical procedures were considered. In order to describe faculty profile we elaborate frequency and descriptive tables, later we present contingency tables (chi-square and Fisher test) in order to evaluate the relation between qualitative variables and DO grouped score. Afterwards, multiple correspondence analysis (MCA) was considered to reduce the qualitative variables. Finally, we ran a binary logistic regression with the factors obtained in the MCA in order to determine which demographic, schools experience and intercultural experience factor explains the DO grouped score variable. Results revealed that faculty at UDEM´s business school are working from at the Polarization stage (N= 68, DO score= 84.75). Binary logistic regression model showed that the factors school experience and intercultural experience explains faculty DO grouped score variable. Implications, limitations and conclusions are discussed.

Palabras clave

Eduació superior; Higher education; Educación superior; Internacionalització; Internationalization; Internacionalización; Sensibilitat intercultural; Intercultrual sensitivity; Sensibilidad intercultural

Materias

3 - Ciencias sociales

Área de conocimiento

Ciències Socials

Documentos

mdlams1de1.pdf

2.135Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)