«Me gusta cuando callas...»análisis de los sistemas represivos de Argentina y España y sus huellas a partir de la (re)construcción de la memoria democrática

Abstract

En aquest treball s'analitzen dos processos construïts per i des de la violència política: l'última dictadura argentina i el franquisme a Espanya. En tots dos es devela el funcionament i la dinàmica del sistema repressiu, els seus resultats i els seus abastos fins als nostres dies. S'indaga en el cas argentí les condicions socials i polítiques en què es van conformar Moviments Socials de Drets Humans liderats per dones i les seves estratègies per reclamar pels seus familiars i per justícia, en un context signat per la violència política, els segrestos, la tortura i “desaparició” de persones. També s'analitza durant la democràcia les lluites per la construcció de la justícia i la memòria del Terrorisme d'Estat i els seus resultats en l'actualitat. Després s'examina el cas espanyol, reconeixent els motius pels quals les lluites per construcció de la memòria i la justícia de la repressió del franquisme assumeix característiques específiques tant durant el franquisme, com en la transició i la democràcia. Per comprendre les diferents respostes polítiques, jurídiques, dels grups socials, dels familiars i del gènere femení a través del temps, aquest assaig explica la manera en què els repressors van exercir i van introduir la violència en el teixit social de tots dos països, i descriu els mètodes que van emprar.

el franquismo en España. En ambos se devela el funcionamiento y la dinámica del sistema represivo, sus resultados y sus alcances hasta nuestros días. Se indaga en el caso argentino las condiciones sociales y políticas en que se conformaron Movimientos Sociales de Derechos Humanos liderados por mujeres y sus estrategias para reclamar por sus familiares y por justicia, en un contexto signado por la violencia política, los secuestros, la tortura y “desaparición” de personas. También se analiza durante la democracia las luchas por la construcción de la justicia y la memoria del Terrorismo de Estado y sus resultados en la actualidad. Luego se examina el caso español, reconociendo los motivos por los cuales las luchas por construcción de la memoria y la justicia de la represión del franquismo asume características específicas tanto durante el franquismo, como en la transición y la democracia. Para comprender las diferentes respuestas políticas, jurídicas, de los grupos sociales, de los familiares y del género femenino a través del tiempo, este ensayo explica el modo en que los represores ejercieron e introdujeron la violencia en el tejido social de ambos países, y describe los métodos que emplearon.

This essay analyzes two processes built by and from political violence: the last military dictatorship in Argentina and Francoism in Spain. Both processes reveal the workings and dynamics of a repressive system, its results and its repercussions in the present. In the case of Argentina, this work looks into the social and political contexts in which women-led Human Rights Social Movements surged, and their strategies to demand justice and information about the women’s relatives, in a context marked by political violence, kidnappings, torture and the "disappearing" of people. The text also analyzes the struggle to rebuild justice during the return to democracy, as well as the memory of State Terrorism and its effects in the present. The essay then examines the Spanish case, pointing out the reasons why the struggle for the reconstruction of justice and the memory of Francosim's repression has specific characteristics, both during Franco's government and during the transition to democracy. In order to understand the political and legal responses and the reactions of social groups, the victim’s families and the female gender across time, this essay explains how the oppressors practiced and inserted violence in the social fabric