Turismo: una nueva marea para el Archipiélago de Las Perlas. Pasados y presentes de unas poblaciones del Pacífico Oriental Tropical panameño

Abstract

Esta tesis doctoral expone el trabajo de investigación antropológico e histórico realizado durante los años 2009-2015 sobre el Archipiélago de Las Perlas, República de Panamá. Desde fines del siglo pasado, este conjunto de islas y sus habitantes se han visto expuestos a intereses, en apariencia, turísticos de las élites político-económicas nacionales y trasnacionales. Pese a que se trata de un modelo de promoción y especulación sobre la tierra sin desarrollos genuinos de servicios y por tanto sin un número de turistas significativo (a diferencia de los modelos clásicos de turismo), la operación para la construcción de numerosas y grandes infraestructuras ha venido modificando no sólo la apariencia física de cada isla sino también la composición y organización social de las poblaciones residentes. El objetivo de esta tesis es entonces describir analizar estas cuestiones. El caso de Las Perlas es un reflejo de una situación que se evidencia en varios lugares de Panamá: la apertura de un mercado de tierras bajo el rótulo de turismo-residencial, fomentado principalmente por los diferentes gobiernos para ser desarrollado de manera privada. Su particularidad se justifica sobre tres hechos: la ausencia de trabajos de investigación social en la zona, la repetición histórica de un patrón de ejercicio del poder externo y la compleja relación entre la discreta resistencia y los procesos de adaptación de las poblaciones locales.

Aquesta tesi doctoral exposa el treball de recerca antropològic i històric realitzat durant els anys 2009-2015 sobre l'Arxipèlag de Les Perles, República de Panamà. Des de la fi del segle passat, aquest conjunt d'illes i els seus habitants s'han vist exposats a interessos, en aparença, turístics, de les elits político-econòmiques nacionals i transnacionals. Malgrat que es tracta d'un model de promoció i especulació sobre la terra sense desenvolupaments genuïns de serveis i per tant sense un nombre de turistes significatiu (a diferència dels models clàssics de turisme), l'operació per a la construcció de nombroses i grans infraestrcutures ha anat modificant no només l'aparença física de cada illa sinó també la composició i l'organització social de les poblacions residents. L'objectiu d'aquesta tesi és llavors descriure i analitzar aquestes qüestions. El cas de Les Perles és un reflex d'una situació que s'evidencia en diversos altres llocs de Panamà: l'obertura d'un mercat de terres sota el títol de turisme-residencial, fomentat principalment pels diferents governs per a ser desenvolupat de manera privada. La seva particularitat es justifica a partir de tres fets: l'absència de treballs de recerca social a la zona, la repetició històrica d'un patró d'exercici del poder extern i la complexa relació entre la discreta resistència i els processos d'adaptació de les poblacions locals a la nova realitat que se'ls presenta.

This thesis presents an anthropological and historical research conducted during the years 2009-2015 about the Pearl Islands, Panama. Since the late 20th century, these islands and their inhabitants have been exposed to apparently tourist interests of national and transnational political and economic elites. The model promoted is based not only on the construction of numerous and large infrastructures but also on land speculation without genuine development of services and therefore without a significant number of tourists (unlike the classical models of tourism). This context has been changing besides the physical appearance of each island, the composition and social organization of resident populations. The aim of this thesis is to describe and anayse these issues. The Pearl Islands case is a reflection of a situation that is becoming more evident in several other places in Panama: The opening of a land market under the label of residential-tourism, mainly promoted by different governments to be developed privately. This particularity is justified by three facts: The absence of social research work in the area, the historical repetition of an external power pattern, and the complex relationship between the discrete resistance and adaptation processes of local populations to their new reality.