L’Osireion d’Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte). Estudi arqueològic i dels rituals del culte a Osiris entre els segles VII aC i II dC

Abstract

L’any 2000 es va localitzar a l’oest de l’antiga ciutat d’Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte) un gran àmbit subterrani dedicat al déu Osiris i als rituals anuals que es celebraven en el seu honor.

Aquest Osireion, l’Abaton oxirrinquita, del qual s’ignorava la seva existència, consta de dues parts ben diferenciades, encara que en intima relació funcional: les construccions en superfície, de les quals gairebé no resten vestigis, i les àmplies zones subterrànies, que constitueixen la raó de ser, l’escenari dels rituals osiríacs, del santuari. D’aquesta manera es podria pensar que la part desapareguda, és a dir, la superestructura del santuari, actuava com una mena d’avantsala sagrada de recepció, no solament de les ofrenes depositades a la infraestructura, sinó com una mena de lloc de comunicació menys secret o, si es vol, més obert respecte a la resta dels temples i sacerdots d’Oxirrinc. L’elevació natural del terreny suggereix la presència del turó primordial que recobreix i protegeix la tomba d’Osiris i els altres elements de culte construïts a la superfície. Aquest conjunt coherent d’estructures estava, probablement, en relació amb un temple anomenat Per-khef.

Les excavacions arqueològiques efectuades demostren sens dubte que en aquests recintes subterranis culminaven els Misteris de Khoiak, els rituals relatius a la passió i renaixement del déu Osiris, festivitats de dol i d’alegria que tenien lloc durant la segona meitat del mes de Khoiak, quart mes de l’estació de la inundació anual en el moment en què les aigües començaven a retirar-se i ressorgia, de nou, la vegetació i, per tant, la vida. Tot això s’acredita per les especials característiques de l’estructura arquitectònica i pel tipus de material de l’aixovar funerari que s’ha pogut recuperar, malgrat l’espoli dels furtius. En aquest sentit, l’Osireion d’Oxirrinc és el jaciment que més i més variat material ha aportat per tal d’esclarir i ampliar els coneixements sobre aquests misteris que, ja en el seu dia, van ser descrits i estudiats per Émile Chassinat.

En aquest Osireion culminaven els misteris osiríacs que es celebraven durant el mes de Khoiak, quart mes de l’estació d’Akhet, la inundació. És a dir, els

rituals que representaven la mort i el posterior renaixement d’Osiris, déu de la vegetació i de la nova vida en el Més Enllà.

La descoberta d’aquest Osireion és, simplement, extraordinària. Els textos semblen indicar que en molts indrets d’Egipte n’hi havia, però les evidències arqueològiques no ho han confirmat, com a mínim de moment. Actualment, en coneixem tres. Hi ha el d’Abidos, que és el lloc més emblemàtic del culte a Osiris. També hi ha el de Karnak, el centre religiós més important d’Egipte de l’Imperi Nou en endavant. Podem citar també el suposat osireion que es localitzaria a les galeries subterrànies del Serapeum d’Alexandria, la capital d’Egipte en època grecoromana. No sabem encara la significació completa de la troballa d’un Osireion a Oxirrinc, tot i que, no ho oblidem, aquesta era una de les poblacions més importants d’Egipte en l’època ptolemaica.

Aquest estudi s’adreça a un triple objectiu:

* Comprendre l’evolució i l’ús cultual del monument a través de l’estudi de les restes arquitectòniques.

* Establir la relació dels vestigis arqueològics amb les diferents etapes del ritual que es portava a terme en aquest temple-necròpolis durant els misteris d’Osiris, desenvolupats en el mes de Khoiak.

* Oferir una visió general del panteó del Per-khef oxirrinquita.

Tots tres objectius conflueixen en l’aprofundiment del coneixement d’una etapa molt determinada de la cultura egípcia, allunyada dels períodes d’esplendor i, tal vegada per això, fonamental.

It all began in the year 2000. In the west part of the ancient city of Oxyrhynchus (The Bahnasa, Egypt) was located a big subterranean area devoted to Osiris God and to all the annual rituals celebrated on his honour.

The mentioned Osireion, the Abaton of Oxyrhynchus, whose existence was unknown since then, contains two differenced parts that are in an intimate relation: on the one hand, the superficial constructions, which barely have remains, and on the other hand, the subterranean zone in which culminates all of the Osirian’s rituals. Reason to believe that the disappeared part, the superstructure of the sanctuary, would work as it was a holy entrance hall. Not only for the offerings placed there, but also like a communication site less private compared with the rest of the temples and priests of Oxyrhynchus.

The natural elevation of the terrain suggests the presence of the primordial hill that recovers and protects the Osiris tomb and all the cult elements built on the surface. This coherent ensemble of archaeological remains would probably be related with the Per-khef temple.

In the Osireion all the Osirian’s mysteries would reach their highest point, during Khoiak month which is the fourth month of the Akhet season. That is to say that the rituals represent the death and the incoming Osiris rebirth, god of vegetation and god of the new life on the great beyond.

This research has a triple purpose:

* Study the archaeological remains in order to understand the evolution and cultual use of the Osireion.

* Put into relation the archaeological remains with all the different periods of the ritual carried out in the temple-necropolis during the Osirian’s mysteries which had been developed in the Khoiak month.

* Provide an insight of the oxyrhynchita Per-Khef pantheon.

All three targets converge on going deep into the knowledge of a very determined period of the Egypt culture, which is far from splendour stages and maybe this is the reason from its transcendentalism.