Els efectes democràtics de les deliberacions institucionals en la inclusió multicultural

Abstract

La tesi doctoral explora les relacions entre democràcia i multiculturalitat, en especial l’originada per les migracions. Aquesta relació és rellevant com a objecte d’investigació perquè la dimensió cultural del principi de sobirania provoca exclusions en el reconeixement formal o en l’exercici dels drets de ciutadania. La hipòtesi és que l’ús intensiu de la participació deliberativa té l’efecte d’integrar políticament societats diverses, el que requereix demostrar la possibilitat fàctica de deliberacions institucionals inclusives de la diversitat i on tots els participants es trobin en iguals condicions de llibertat expressiva. S'estructura en tres capítols:

1. “La integració política d’immigrants i minories culturals” analitza les dinàmiques d’exclusió i integració política en els estats-nació i la relació entre drets de ciutadania i nacionalitat, que vénen definides segons els diferents models de construcció d’identitat cultural. Però el model predominant a cada país és canviant, producte de les dinàmiques comunicatives de cada moment, de forma que la desigualtat comunicativa de la població objecte d’estudi explica la seva desigualtat política. La conclusió és que el diàleg intercultural en condicions d'igualtat és clau per a la integració política ja que, a diferència del dret de sufragi, s'accepta la legitimitat universal per participar en activitats dialògiques, el que facilita l’adaptació de l’esfera pública a la multiculturalitat.

2. “La capacitat inclusiva dels debats socials” posa a prova l’esperança dipositada en el diàleg intercultural. El capítol comprova si les teories deliberatives, tant les inicials com les seves evolucions, permetrien normativament la plena inclusió democràtica de tota la població en societats multiculturals, el que no és evident per una sèrie de límits i condicions. Posteriorment, analitza les deliberacions en la participació ciutadana institucional i determina les condicions necessàries per a què siguin realment inclusives. Es confirmen alguns elements clau, com els canvis en els preferències dels participants, però la relació entre més participació ciutadana i més integració no és automàtica perquè la participació pot ser selectiva socialment. Per ser inclusiva, el seu disseny i metodologia han d'aconseguir grups representatius del conjunt de la població tant des del punt de vista de la representació descriptiva com de la representació substancial i han de generar dinàmiques macrocomunicatives que connectin els micropúblics amb el conjunt de la població.

3. En “Mecanismes deliberatius per superar la posició de desigualtat política d’immigrants, religioses i minories culturals” es descriu la realitat empírica dels instruments participatius per a la integració. Des de finals de la dècada dels 1960 han aparegut multitud de consells per a la integració o d’immigrants, dels quals se'n ressegueix l’origen i evolució i se n’elabora una tipologia. Atès que el disseny d’aquests consells es basa en una tradició pròpia, al marge de la tradició acadèmica i empírica deliberativa, han tingut un rendiment institucional baix. Per aconseguir l'objectiu integrador buscat, s'assenyalen els elements a incorporar

en el seu disseny i metodologia, d'acord amb les conclusions del capítol anterior i essent conscients que els efectes es produeixen a llarg termini.

This doctoral thesis discusses the relationships between democracy and multiculturalism, in particular those arising from migration. This relationship is relevant as a subject for research as the cultural dimension of the principle of sovereignty produces exclusions in the formal recognition and exercise of citizenship rights. The hypothesis is that the intensive use of deliberative participation has the effect of politically integrating diverse societies, which requires demonstrating that institutionalized deliberation can be indeed inclusive of diversity and where all participants are in equal conditions of freedom of speech. The thesis is structured into three chapters:

1- “The political integration of immigrants and cultural minorities” analyses the dynamics of political exclusion and integration in nation states and the relationship between citizenship rights and nationality, which are defined by different models of constructing national identity. However, the predominant model in each country changes at any given time as a result of communicative dynamics, so that communicative inequality among the study’s target population explains their political inequality. The conclusion is that intercultural dialogue under equal terms is the key to political integration and that, unlike the right to vote, the universal legitimacy to participate in dialogue is accepted, thus facilitating the adaptation of the public sphere to multiculturalism.

2. “The inclusive capacity of social debates” examines the expectations placed on intercultural dialogue. The chapter tests whether both initial debate theories and their developments would normatively permit full democratic inclusion of the whole population in multicultural societies, something that is not evident due to a series of limitations and conditions. Following on from this, the debates in institutional citizens’ participation are analysed and the conditions required for them to be truly inclusive are determined. A number of key elements are confirmed, such as changes in participants’ preferences; however, the relationship between more participation and more integration is not automatic, as participation can be socially selective. For such participation to be inclusive, its design and methodology must produce groups that are representative of the whole population, in terms of both descriptive and substantial representation, and must generative macro-communicative dynamics that connect micro-publics with the overall population.

3. “Deliberative mechanisms to overcome the position of political inequality of immigrants and cultural and national minorities” describes the empirical reality of

participatory instruments for integration. Since the end of the 1960s, a large number of immigrants’ councils and councils for integration have been created, whose origin is outlined and then categorised. Given that the design of such councils is based on their own specific tradition, outside academic tradition and deliberative practical expertise, their institutional performance has been poor. The elements that need to be incorporated into their design and methodology to achieve the sought goal of integration are indicated, following the conclusions of the previous chapter and bearing in mind that effects will arise only at long-term.