La veu del docent. Estudi de la salut vocal dels mestres i dels futurs mestres

Abstract

La veu és una eina bàsica de treball per als mestres. La transmissió de coneixements a partir de la comunicació oral és una pràctica fonamental a les aules, i és necessari que els docents tinguin les eines necessàries per preservar la seva veu i per emprar-la a favor de l’eficàcia comunicativa de totes les seves intervencions. En aquest context, els mestres són un dels grups laborals més afectats per problemes de veu, afeccions que sovint impedeixen desenvolupar amb la normalitat i amb la qualitat necessària la seva professió. I aquesta qualitat no tan sols fa referència als resultats que s’esperen de la tasca de mestre —la transmissió efectiva dels missatges als alumnes en pro del seu aprenentatge i també la transmissió de determinats models, també models vocals i comunicatius—, sinó també a la qualitat de vida dels docents, al benestar en l’exercici de a professió. En aquest context, sembla que la formació en educació de la veu hauria de ser presa en consideració en els programes acadèmics dels futurs mestres, ja que és un pilar fonamental sense el qual no es pot fer efectiu l’ensenyament-aprenentatge.

Un dels tipus d’apropament més habitual per a l’estudi d’aquesta realitat consisteix en l’ús de qüestionaris d’autopercepció de problemes vocals. En aquest cas, s’ha emprat el Qüestionari EVES, QEVES (Educació per a una Veu Eficient i Sana), que n’inclou un altre de molt estès en aquest àmbit, el Voice Handicap Index, i que cal dir que ha hagut de ser adaptat prèviament al nostre context des del punt de vista lingüístic i cultural.

A partir de l’estudi de dos col·lectius —mestres de Granollers i de Girona, d’una banda, i estudiants de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de l’altra, on cal dir que s’imparteix docència específica en l’àmbit de l’educació i la salut de la veu des de fa més de 40 anys— mitjançant aquesta eina (el QEVES), s’observa que existeixen diverses etapes quant a la percepció que tenen els docents i els futurs docents de la seva veu: els moments de millora i d’empitjorament s’alternen i es trenca la idea d’una progressió lineal que duu a la degradació imparable de la salut vocal a mesura que s’avança en la carrera professional.

Així doncs, tenint en compte que s’ha vist que és possible redreçar les tendències negatives sense un pla d’acció previ definit, s’obren les portes a estudiar els factors que poden influir en la millora de l’estat de la veu per utilitzar-los de manera conscient a favor del manteniment de la salut vocal al llarg de l’exercici de la professió de mestre.

The voice is an essential work tool for teachers. Transmission of knowledge by means of oral communication is an essential practice in classrooms and, therefore, it becomes necessary for teachers to have access to all the fundamental tools to preserve their voice and to use it in favour of the communicative effectiveness of their speeches. In this context, this occupational group is one of the most affected ones by voice problems which often impede them from developing their profession with the normality and the quality required. Such quality not only refers to the expected results from the teacher's performance —the effective transmission of messages to students in support of their learning procedure and also the transmission of specific models such as vocal or communicative models— but also to their quality of life, meaning their well-being on the course of their occupation. Along these lines, it seems that providing voice training should be considered in academic programmes for future teachers since it constitutes a fundamental tenet without which the education-learning process cannot be performed effectively.

One of most habitual approach for the study of this reality consists of working with questionnaires for self-perception of voice problems. In this case, the EVES questionnaire, QEVES (in Catalan: Educació per a una Veu Eficient i Sana; in English: Education for a Healthy and Efficient Voice), was employed, which includes another popular questionnaire in this field, the Voice Handicap Index, and it should be noted that it has been previously adapted to our context from a linguistic and cultural point of view.

On the basis of the study of two groups —on the one hand, teachers from Granollers and Girona and, on the other hand, students from the Faculty of Education Sciences at the Universitat Autònoma de Barcelona where teaching of voice health and education has been provided for more than 40 years— by means of this tool (QEVES), it has been observed the existence of several stages with regard to the perception that teachers and future teachers have of their voice: periods of recovery alternate with phases of worsening hence breaking the conception of a linear progression and leading, inevitably, to a vocal health's deterioration as their professional career progresses.

Thus, taking into account that the possibility to set negative tendencies right without the need of a previously determined action plan has been observed, doors are open to study the factors that could have influence on an improvement of the voice condition in order to employ them consciously in favour of the maintenance of the vocal health all along the course of the teacher's profession.