Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia
El treball de recerca d’aquesta tesi doctoral se centra en la caracterització petrogràfica dels materials ceràmics (segles XIII-XVIII) de la ciutat de Barcelona, aquesta última entesa no només com centre productor, sinó també com un important centre de recepció i d’exportació. Fins a dia d’avui, els estudis petrogràfics sobre els materials ceràmics apareguts a les excavacions de la ciutat de Barcelona han estat molt escadussers i puntuals i han centrat la seva atenció sobre ceràmiques de cronologies anteriors respecte el marc temporal d’aquesta tesi. Així doncs, la present contribució constitueix el primer treball petrogràfic sistemàtic sobre una mostra analítica àmplia que destaca tant per la varietat de les classes considerades- fins a 15 classes ceràmiques diferents- com per l’ampli ventall cronològic que abraça. Els objectius de la caracterització petrogràfica, duta a terme sobre les produccions aparegudes a les excavacions barcelonines i que han estats analitzades químicament de manera prèvia, contemplen tant l’estudi dels cossos ceràmics com els dels seus revestiments. Els casos d’estudi presentats en aquest treball mostren una àmplia variabilitat de matèries primeres i de tecnologies en la producció ceràmica local a la Barcelona medieval i moderna. Les matèries primeres es poden relacionar amb categories ceràmiques especifiques i probablement amb diverses àrees de producció a la ciutat de Barcelona, d’acord amb les diferents formacions geològiques que afloren en la zona. Les inclusions metamòrfiques (principalment fragments de pissarra, esquist i granitoide, així com els minerals derivats d’aquests, incloent també els minerals pesants) són presents en quantitats variables en totes les fabriques, molt sovint associats a microfòssils calcaris. Igualment, pel que fa a les importacions, la comparació amb mostres de referència ha posat de manifest la presència, a la pròpia ciutat, de materials que es poden adscriure a altres centres productors espanyols, com València i Sevilla i, més en general, als sectors meridionals de la Península; mentre que, fora d’Espanya, destaquen Itàlia i el nord d’Àfrica. A més a més, l’estudi petrogràfic d’una producció local de vaixelles verdes ha permès reconèixer la seva presència en els contextos d’excavacions provençals. L’estudi dels revestiments, que ha integrat l’observació dels cossos ceràmics, ha permès caracteritzar les diferents produccions en relació a la seva tecnologia de producció, reconèixer la presència de diferents tècniques dins d’una mateixa classe ceràmica o entre classes ceràmiques distintes però que comparteixen una recepta de pasta similar. Finalment, en el cas de les imitacions, gràcies a l’estudi dels vidriats ha estat possible establir una sèrie de correspondències precises amb les manufactures lígurs.
The petrographic results on 295 ceramic samples, dated from the 13th century to the 18th century are presented. The samples, collected from about twenty archaeological interventions carried out in the city of Barcelona, are representative of the local production of glazed coarse wares, cooking wares, majolica and tableware. The aim of the study is to characterize the ceramic fabrics from a compositional and technical point of view, to identify the possible sources of the raw materials and to integrate the results of the chemical data previously obtained. The possibility of studying so many samples over such a long period of time enabled the recognition of specific choices in the exploitation of raw materials, the identification of provenance markers and the acknowledgement of imported pottery and imitations.
Materials ceràmics; Materiales cerámicos; Ceramic materials; Petrologia; Petrología; Petrology; Ceràmica; Cerámica; Pottery; Indústria ceràmica; Industria cerámica; Ceramic industries
90 - Arqueologia. Prehistòria
Ciències Humanes i Socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.